La pluja del 2024 ha diluït el fantasma del transvasament de l’Ebre encara fos en la versió de vaixells carregats d’aigua. A la primavera, les precipitacions caigudes a la conca van multiplicar per set el cabal del tram final del riu. Amb tot, l’any ha acabat amb una nova proposta d’interconnexió de conques hídriques per part del Col·legi d’Enginyers de Catalunya, a la qual el nou Govern socialista ha respost que no figura en el full de ruta fins al 2030, en què l’aposta és continuista per a la dessalinització i la regeneració d’aigua.
La PDE, en el 35è aniversari del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona, ha demostrat que continua ferma contra els cants de sirena transvasistes, però el territori té una incoherència important a l’hora de defensar-se: la ineficiència de les xarxes d’aigua municipals. Tortosa i l’Ametlla perden el 40 % de l’aigua que hi circula; Amposta i Alcanar, el 60 % i Deltebre, fins al 70 %, tot i que este municipi ha posat fil a l’agulla amb un nou contracte d’aigua potable.
A la tardor, les pluges torrencials van tornar a castigar especialment el Montsià, amb més de 100 litres per metre quadrat en poques hores a Alcanar o Ulldecona. El pantà d’Ulldecona va passar en poques setmanes d’estar buit a estar gairebé ple. A Alcanar, amb la mirada posada en la DANA mortal de València, s’ha reactivat la taula d’experts sobre la gestió del risc d’inundació.
Els diners del Fons Nuclear arriben al territori, però encara falta concreció
Al gener, el Govern de la Generalitat va fer efectiva la primera bestreta de 174.000 euros a cadascun dels 97 ajuntaments beneficiaris del Fons, però l’any es va tancar sense un reglament aprovat i amb el segon pagament pendent. S’ha fet efectiu ara, al gener, amb 60 milions en total de la resta de la recaptació de l’impost nuclear del 2023. A la primavera es van obrir les primeres línies d’ajut concretes del Fons, que finançaran projectes de 76 empreses que creen més de 200 llocs de treball.
La pagesia es regira i talla carreteres en una mobilització històrica
Desenes de tractors van tallar la primera setmana de febrer les principals vies de comunicació de les Terres de l’Ebre en protesta contra la gestió de la sequera, l’excés de burocràcia, el poder de les distribuïdores i la competència de productes extracomunitaris que no han de complir els mateixos requisits de sostenibilitat. Diferents columnes de pagesos van col·lapsar el cor de Barcelona i més d’un centenar van bloquejar el Port de Tarragona, punt d’entrada de molts productes de fora.
L’IRTA impulsa projectes de recerca per a garantir el conreu de l’arròs
En un context de canvi climàtic que pot alterar el conreu de l’arròs al delta de l’Ebre, l’estació experimental de l’IRTA a Amposta ha posat en marxa diferents investigacions en el camp de la fertilització, per a fer més efectiu l’ús d’adobs d’última generació, o en el desenvolupament de varietats d’arròs més resistents a la salinitat. Una amenaça que també combaten els regants de l’Esquerra amb nous sistemes de sanejament i drenatge dels arrossars.
Les plantes de biogàs, a debat enmig de les protestes veïnals
A l’abril l’empresa Ence va renunciar a instal·lar una planta de biogàs a Camarles, degut a l’oposició veïnal. També a Santa Barbarà, els veïns s’han mobilitzat contra les pudors de la planta de biogàs de la Galera, que precisament ha sigut adquirida per Ence a les darreries de l’any. Les plantes de biogàs se plantegen com una solució per a gestionar dejeccions ramaderes i generar energia neta, però ningú les vol prop de casa, per molt que els purins tinguen contaminats els aqüífers del Montsià.
El jutjat de Falset investiga Endesa per la retenció de sediments als pantans
El jutjat de Falset investiga -i n’acaba de prorrogar el termini per sis mesos- la gestió dels embassaments per part d’Endesa, arran d’una denúncia de Sediments. La querella se centra en el dany mediambiental per l’acumulació als pantans dels fangs que no arriben al Delta i en el risc catastròfic per l’estat de les comportes de fons, que Sediments sospita que estan obstruïdes per la falta d’ús, amb el perjudici que es generaria en cas d’haver-les d’utilitzar en un desembassament d’emergència.
Homenatge sense precedents als ebrencs assassinats pel franquisme
Al juny, un centenar de famílies de les més de 200 víctimes ebrenques dels primers anys del franquisme van assistir a un acte de reconeixement i dignificació de la memòria al cementeri de Tarragona, on hi ha diverses fosses comunes amb les restes dels assassinats o morts per malaltia a la presó de Pilats. L’acte, històric, referma el compromís del Memorial Democràtic d’una Generalitat que, ara en mans socialistes, ha tancat l’any havent aprovat la nova llei catalana de memòria.
Avancen les obres del Xerta-Sénia sense dixar d’acumular retards
Al juliol se duia a terme la reparació de les bombes de captació d’aigua del riu Ebre -instal·lades fa 12 anys i encara sense utilitzar- i la connexió de l’estació de bombament a la xarxa elèctrica, com a darrers passos per a poder posar en marxa, finalment, el canal de regadiu Xerta-Sénia. La Generalitat treballava amb la previsió que al desembre pogués arribar ja l’aigua a les 120 hectàrees de camps de la primera fase, entre Xerta i Aldover, però es tanca l’any sense l’esperada arrencada.
El conflicte de la brossa se situa a tocar d’una vaga finalment eludida
Els treballadors de la UTE encarregada de la recollida i gestió de residus al Baix Ebre i Montsià convoquen una vaga a partir del 16 de setembre perquè reclamen un conveni d’empresa i millores salarials. Finalment, empresa i treballadors arriben a un acord que desconvoca l’aturada, però el conflicte plou sobre mullat perquè l’abocador del Mas s’ha quedat sense espai i la UTE ha de dur la resta a l’abocador de Tivissa, amb el consegüent increment de costos per als ajuntaments i els veïns.
Carme Forcadell alça la veu, deu anys després del ‘President, pose les urnes’
Deu anys més tard de la manifestació independentista més multitudinària, l’expresidenta de l’ANC i del Parlament Carme Forcadell oferix una entrevista amb el setmanari l’ebre en què la política xertolina llança un missatge optimista sobre la recuperació del sobiranisme català. Forcadell recorda, en relació al 2017, que “la societat civil és la que va moure el país” i confia que “ho pot tornar a fer”. També considera que és el moment de recuperar-se després de la repressió patida.
El tall de la via a Roda de Berà suposa un ‘via crucis’ afegit per als viatgers
Des de l’1 d’octubre, els passatgers de l’R15 han de fer transbordaments amb bus, entre l’Hospitalet de l’Infant i Sant Vicenç de Calders, per a poder anar en tren fins a Barcelona. A l’R16, els combois se desvien per La Plana-Picamoixons. El temps de trajecte augmenta considerablement en ambdós casos. El tall, per obres d’instal·lació d’ample internacional, se mantindrà fins a principis de març. La contrapartida és que l’Ebre ha recuperat el tren Avant entre Tortosa i Barcelona per la línia del TAV.
Les Terres de l’Ebre se solidaritzen amb València arran d’una DANA fatal
El Setmanari l’Ebre va parlar amb civils, bombers i polítics ebrencs que es van desplaçar als pobles de l’Horta Sud de València afectats per la tràgica DANA que va fer desbordar rius i torrents i va matar 220 persones. El corrent de solidaritat va ser massiu, amb enviaments sobretot de menjar, roba i material de neteja i primera necessitat. La tragèdia posa en alerta també els municipis ebrencs, la majoria dels quals han estat elaborant o revisant els seus plans de protecció civil.
Els pescadors diuen prou per una nova retallada dels dies de pesca
El desembre ha estat marcat per les protestes dels pescadors davant d’una proposta de la Comissió Europea que reduïx els dies de pesca d’arrossegament a només 27 a l’any. L’únic que ha aconseguit Espanya amb les mobilitzacions dels pescadors i la pressió diplomàtica és que, un cop feta la retallada, se puguen guanyar dies de pesca a mesura que es complisquen algunes condicions de sostenibilitat, com ara l’ampliació de la malla de les xarxes per a fer la pesca més selectiva.
Menys casaments per l’Església i un divorci cada dia
El Setmanari l’Ebre ha publicat enguany que la població de l’Ebre creix a un ritme tres vegades inferior al del Camp de Tarragona; que menys del 9 % dels casaments se fan per l’Església o que durant el 2023 hi va haver un divorci cada dia a les comarques ebrenques, on les dones són les catalanes que tenen el primer fill més jóvens i on segons les dades del cadastre hi ha una piscina per cada 19 habitants..
Només un 4 % de llars ebrenques encara no té internet i el 15 % dels universitaris ja cursen els estudis sense sortir de les Terres de l’Ebre, mentre que França i Suïssa són els principals destins dels ebrencs que viuen a l’estranger. El periòdic també ha radiografiat que la costa de l’Ebre allotja 17.000 persones més durant l’estiu, que és quan venen al territori -als mesos de juliol i agost- tres de cada 10 turistes que pernocten a la regió.
Comprar un pis a l’Ebre costa una tercera part del que val a Barcelona i l’impost de l’IBI aporta 61,4 milions d’euros als ajuntaments de les Terres de l’Ebre, on cada mes se desmantella un taller mecànic il·legal.
El nombre de persones amb discapacitat mental ha augmentat un 62 % en una dècada i en quatre anys han crescut en un 34 % les denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella, segons les dades que es van fer públiques al voltant del 25N.
