L’increment del 2,1 % en els naixements registrats el 2024 a les Terres de l’Ebre podria, en un primer cop d’ull, semblar una bona notícia. Després d’anys de caiguda sostinguda en la natalitat, sumar 25 nadons més respecte a l’any anterior pot generar un cert alleujament. Tanmateix, la realitat demogràfica de la regió convida poc a l’optimisme. Amb 1.223 naixements, ens trobem davant la segona xifra més baixa del segle, un indicador que confirma que continuem envellint a un ritme preocupant. Més enllà de les dades del conjunt regional, l’evolució comarcal dibuixa una geografia desigual. El Baix Ebre i Montsià registren creixements, mentre que la Ribera d’Ebre i la Terra Alta seguixen en caiguda demogràfica.
Davant este context, pren rellevància el paper de les famílies d’origen estranger. El 38,8 % dels naixements corresponen a mares no espanyoles, amb una presència destacada de la comunitat marroquina, que ja representa el 15 % del total de parts. A municipis com Tortosa o Amposta, més del 43 % dels nadons tenen mare estrangera. Sense estes famílies, el desert demogràfic seria encara més pronunciat.
La natalitat no es recupera amb discursos, sinó amb polítiques valentes. Cal facilitar l’arrelament, garantir serveis públics de qualitat, promoure l’habitatge assequible i assegurar que tindre fills és una opció natural i digna. La regió de l’Ebre no pot continuar sent terra d’envelliment. Esperem que la llei de municipis rurals, aprovada la setmana passada al Parlament de Catalunya, puga esdevindre una oportunitat per a revertir esta situació.
