Roger Pla, metge cirurgià i habitual col·laborador en aquest setmanari, feia menció la setmana passada a una Jornada organitzada pel grup Impuls-Cat Sud i el Col·legi de metges de Tarragona sobre salut i benestar social. A la Plataforma per un nou hospital li hauria agradat poder participar en aquesta jornada per a, entre altres coses, donar resposta a un dels reptes o fragilitats que es plantejà a l’hora del debat: la participació de la ciutadania.
La diversitat de membres que formem la Plataforma, alguns d’ells professionals de l’àmbit sanitari, propicia que la nostra visió sobre el tema salut i territori vagi més enllà de reclamar la construcció d’un edifici bonic i modern que atengui els malalts. Entenem la salut no de manera reduccionista (absència de malaltia), sinó des d’una perspectiva més holística i és per això que al darrere de les nostres reivindicacions en pro de la construcció d’un nou hospital -universitari- de les Terres de l’Ebre hi ha l’afany i l’esperança de la implantació d’un nou model sanitari que, com bé diu Roger, sigui planificat i decidit des del propi territori amb criteris segons els quals les prestacions sanitàries i socials es basin en l’equitat, la qualitat, la proximitat al domicili i la sostenibilitat.
Que el model sanitari a implantar sigui decidit des del mateix territori té tot el sentit si es fa des d’aquesta perspectiva holística, una perspectiva que comporta el coneixement de la realitat en la qual hi cal tenir presents tota una sèrie de factors que la defineixen i determinen.
I aquesta realitat ens diu que som un territori pobre, envellit i despoblat: la inversió en Salut a les Terres de l’Ebre és inferior a la del Camp de Tarragona i a la mitjana catalana, tenim un PIB notòriament inferior al del Camp de Tarragona 1,80% enfront del 5,81%, patim un despoblament preocupant, amb 54,3 persones per km2 quan la mitjana de Catalunya és de 242,3 i l’envelliment de la població, majors de 65 anys, està situat 6 punts per damunt de la mitjana catalana (Dades de l’IDESCAT del 2020). Tot i això, però, generem energia que transferim a la resta del territori i fem possible Port Aventura, la Indústria Química de Tarragona, i el futur Hard Rock, a canvi del permanent oblit d’uns i altres.
Amb aquest panorama, les Terres de l’Ebre hem assistit en els darrers anys a tot un cúmul de despropòsits a l’hora de planificar actuacions que podrien haver representat una millora en les infraestructures sanitàries. Passat el mandat de Boi Ruiz i les retallades (2010-2016), cada nou conseller/a ha vingut a les nostres terres portant sota el braç un nou projecte de millora per al centre sanitari referent a les nostres contrades, l’hospital Verge de la Cinta. Cap d’ells ha vist la llum, i ara estem embrancats en un de nou, el quart, que no sabem com pot acabar degut, entre altres coses, a l’entorn en què està ubicat.
Entorn que pels seus elements patrimonials, acaba condicionant qualsevol projecte. Des de la Plataforma, però, entenem que les esmentades reformes són “pedaços” i “recosits” pagats a un preu excessiu, que de cap manera donen resposta a les mancances presents i futures que les nostres terres tenen en l’àmbit sanitari i que, de retruc, poden representar una greu hipoteca per a la construcció d’un nou hospital, a la vegada que no afavoreixen la implementació d’aquest nou model sanitari, sinó que contribueixen a perpetuar un model assistencial que ja els va bé a certs sectors, no gaire aliens al 33% de la fugida d’usuaris del sector públic al privat de l’any 2021 que esmenta el doctor Pla en el seu article.
Vivim en la societat del coneixement i la formació permanent no és ja un repte sinó una necessitat. Per això des de la Plataforma per un nou hospital reivindiquem el caràcter universitari d’aquest, amb l’objectiu de poder propiciar una formació continuada als professionals de la salut i captar talent mitjançant l’oferta d’un projecte atractiu. La universitat, en aquest cas la URV, continua sent garantia i referent en la recerca i investigació en àmbits diversos, entre ells, el de la salut.
“Ens cal millorar” diu l’article de referència, però aquesta millora no és possible sense una aposta ferma i decidida per part dels diferents sectors i àmbits que constituïm el teixit social. La Plataforma per un nou hospital ha fet i fa el seu paper, mostrant el necessari empoderament de la ciutadania en qüestions que ens afecten a totes i tots. Amb això, però, no n’hi ha prou. Els nostres governants, dubitatius en alguns casos i porucs en altres, han de fer una aposta clara i contundent en pro de la salut, de l’educació i del benestar social de la gent de les Terres de l’Ebre; és l’única manera de millorar aquesta realitat que
ens situa a la cua, el sud del sud, d’un país que també ha de progressar en l’equilibri territorial i la sostenibilitat.
