La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha confirmat que aquest any “s’ha fet un record de nius de tortuga careta (Caretta caretta), conegudes com a tortugues babaues”, fet que significa haver d’assumir des del Departament el “repte del canvi climàtic i de la necessitat de destinar més recursos al projecte”. Paneque ha fet aquestes declaracions a la platja del Serrallo, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, on ha visitat el darrer nouon encara hi ha pendent el naixement de tortugues i que està preservat per voluntaris i voluntàries.La consellera ha explicat que “és previst un increment exponencial en els pròxims anys” perquè “les femelles que han nascut aquí venen a fer el niu aquí”, fet que se suma al clima més calent que els permet la nidificació.
La Generalitat, conjuntament amb el centre BETA de la UVic-UCC i la Fundació CRAM ha coordinat el dispositiu de protecció i seguiment dels nius d’aquesta espècie de tortuga marina protegida a tota la costa. De forma paral·lela, s’han realitzat accions d’informació, sensibilització i educació, una part d’elles amb la participació de voluntariat. Enguany s’ha superat la barrera dels 1000 voluntaris disponibles per participar en aquests esdeveniments.
Paneque ha detallat que s’han localitzat un mínim d’onze nius amb 1079 ous i 557 tortugues nascudes: “El parc natural del Delta és un dels llocs amb més nius de tot el litoral espanyol i pràcticament la meitat dels que han nascut a Catalunya”. Paneque ha volgut lloar “el cos de voluntaris amb expertesa i que dediquen temps a donar suport i un equip tècnic molt dedicat” tant del parc natural com de l’equip d’investigació Beta de la Universitat de Vic.
El Delta, punt calent
El Parc Natural del Delta de l’Ebre s’ha consolidat com un dels principals punts de nidificació de la tortuga careta de Catalunya i de tot l’Estat. Des de la primera posta registrada a Catalunya, l’any 1972, un 40% s’han produït al Delta, és a dir, aproximadament una de cada quatre de les platges espanyoles.
La qualitat ambiental de l’espai, juntament amb factors com la baixa contaminació lumínica, la protecció legal, la tranquil·litat de les platges, la qualitat de l’hàbitat i l’abundància d’aliment, han estat determinants per afavorir la reproducció de l’espècie.
Nou niu al Maresme
A la costa catalana s’han detectat 11 nius aquest estiu, superant el màxim històric establert el 2021, amb 10. El darrer es va localitzar fa tres dies a Arenys de Mar (Maresme), quan es va trobar una de les cries nascudes prop d’una guingueta. A banda dels nius del Delta, enguany també se n’han registrat a l’Escala (Alt Empordà), Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, i Torroella de Montgrí (l’Estartit) (Baix Empordà). Actualment, només resta actiu el niu de l’Estartit, pendent de l’eclosió dels ous.
La nidificació de tortugues careta a la Mediterrània occidental va començar a ser significativa fa entre 20 i 25 anys, un canvi de comportament probablement vinculat al canvi climàtic i a altres factors encara per estudiar. Tot i que històricament la zona ja acollia exemplars juvenils i subadults, fins llavors no s’hi havien registrat postes reproductives.
Instal·lacions ferroviàries a Móra la Nova
Abans de visitar el Delta, la consellera Paneque s’ha desplaçat al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova (Ribera d’Ebre), que acull una de les instal·lacions ferroviàries de més rellevància de Catalunya. Paneque ha posat en relleu el fet que el ferrocarril va suposar un creixement important a la Ribera d’Ebre i ara tindrà un nou impuls. Ha recordat “com Jesús Moncada a Camins de Sirga ja recordava la importància del tren per a la modernització de la comarca”. La consellera ha explicat que des del departament la proposta de fer els tallers a Móra la Nova conjuntament amb ADIF i Renfe, ja que “serà un punt estratègic que donarà manteniment a la zona sud de Catalunya”. També ha avançat que es treballa per poder crear un punt de formació a la zona: “és indispensable que fem una crida a les persones que han de treballar en la futura empresa”.
En definitiva, la consellera ha considerat que a Mora la Nova i en el Museu del ferrocarril concretament s’uneix “el patrimoni ferroviari i el nou desenvolupament econòmic i de formació” que ha de significar “ser allò que va ser en el passat i porta-ho al present i futur del 2025”.
El Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, que forma part del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, acull una de les instal·lacions ferroviàries del país de més rellevància de Catalunya. El museu, a tocar de l’actual estació de tren de Móra la Nova, s’ubica a les antigues instal·lacions ferroviàries que van funcionar entre finals del segle XIX i els anys 70 del segle XX i van generar a la localitat tota una indústria auxiliar associada al ferrocarril.
