L’himne del Barça, en la primera estrofa, fa referència als orígens dels culers, socis, simpatitzants i seguidors/es del nostre club.
L’himne té un clar sentit comunitari, de compartir uns sentiments envers el club que estan més enllà dels territoris on vivim uns i altres, i, en aquest aspecte cal veure-hi un gran encert en la voluntat d’expressar prou clarament el tarannà i la manera de ser d’un club arrelat al país, a la seva cultura i a la seva gent. Gent del nord i del sud sota una bandera, la blaugrana, que ens agermana.
L’himne diu això, el paper ho aguanta tot, però la realitat és tossuda i no confirma, desgraciadament, el que l’himne predica: no tots som iguals, venint de llocs diferents.
Per què ho dic això?, en què em fonamento per fer aquesta afirmació? M’explico: la Junta Electoral que regula i regularà el correcte procediment electoral en la campanya d’elecció del futur president del Barcelona va decidir en el seu moment fixar una sèrie de seus electorals on el soci podria depositar el seu vot, i aquestes seus estan ubicades a Tarragona, Lleida, Girona, Barcelona i… Andorra. El criteri que s’ha fet servir per a designar aquestes seus no obeeix a cap raó geogràfica, cultural ni territorial, però sigui pel motiu que sigui la Junta Electoral ha fet un exercici de cinisme, d’ignorància i de manca de sensibilitat envers les nostres terres i la seva gent. Gràcies a això, la Vegueria de les Terres de l’Ebre queda, una vegada més, marginada pels qui tenen, siguin de Madrid o de Barcelona, una visió centralista, provincial i provinciana del que és i representa Catalunya.
Em pregunto: com és possible que es pugui votar a l’estranger —Andorra no és Catalunya— i no es pugui votar a casa —les Terres de l’Ebre som Catalunya?
Només la ignorància o la perspectiva centralista que ens margina pot justificar aquests tipus d’actuacions. Si es tingués sentit de país, coneixement d’aquest i voluntat de fer efectiu i real el que diu l’himne, això no passaria.
Estem immersos en un procés democràtic on la veu del soci n’és la base i raó de ser, per què ha de valer més la veu d’un soci de Tarragona, Girona, o Andorra?, per què a les Terres de l’Ebre no tenim una seu on poder votar? S’addueixen raons de baixa participació en anteriors comicis electorals i/o del baix nombre de socis/es que hi ha a les nostres terres; algú s’imagina la supressió d’una seu on poder votar per baixa participació de l’electorat a ella adscrit?, els pobles petits no tenen dret a vot? No dic que es negui el vot, simplement es fa més dificultós exercir el dret quan no ets i/o vius en uns llocs determinats, i, per tant, “no tant s’hi val d’on venim”.
“Jugadors, seguidors, tots units fem força”, continua l’himne, però la seva veu no la senten, perquè la ignoren o no la volen escoltar els membres d’una Junta Electoral mancada de perspectiva territorial i amb una ceguesa de país que espanta.
Això sí, han pensat en Andorra, on hi ha molts socis residents i també altres “coses” que no són, ni haurien de ser, motiu d’orgull ni per a Catalunya ni per al Barça. El Principat a on, els qui hi vagin a esquiar, o per altres assumptes, podran, abans o després, dipositar el seu vot com si fossin “a casa”. Si hi ha seu a Andorra, per què no a Ses Illes, també, o al País Valencià? Costa, també, d’entendre que en temps de la IA no hi hagi vot telemàtic, cosa que no passa amb les assemblees, de les que se’n pot fer seguiment.
No hi ha temps, i potser és millor no fer-ho, tot i això, en tant que soci donen ganes d’impugnar aquest procés electoral i enviar cap a casa aquestes “il·lustres ments” que conformen aquesta Junta Electoral. Confio que sigui la darrera vegada que ens fan aquest “servei”, tot i que algú els haurà agraït el detall.
