L’A-7 o Autovia del Mediterrani comença a Algesires i s’acaba a Barcelona, però des de Vilanova d’Alcolea (Plana Alta) fins a l’Hospital de l’Infant (Baix Camp) desapareix, com el Guadiana. Esta discontinuïtat, consolidada des que el 2014 el pas de l’autovia per les Terres de l’Ebre va quedar encallat i ajornat sine die, ha abocat el territori a no tindre alternativa gratuïta de via ràpida mentrestant l’autopista (fins al 31 de desembre del 2019) era de pagament, i a tindre ara, com a única opció d’altes prestacions, una autopista gratuïta pressionada per l’increment de trànsit i de sinistralitat registrat des de l’aixecament dels peatges.
El tram pendent de l’A-7 que afecta les Terres de l’Ebre aniria des de la Jana (Baix Maestrat) fins a l’Hospitalet de l’Infant. Entre el Perelló i l’Hospitalet, la via seguiria el traçat més o menys paral·lel a l’autopista, per on també discorre entre l’Hospitalet i Altafulla. Però el tram entre el Perelló i la Jana té més lletra menuda i arrossega una història de desavinences que, alineades amb la falta de voluntat política dels governs estatals, han impedit la materialització d’una infraestructura que donaria oxigen al trànsit per l’eix mediterrani en una cruïlla tan estratègica com sovint oblidada.
El canvi de govern a Madrid del 2004 va girar el full del projecte de desdoblament de l’N-340 impulsat per l’últim executiu del PP abans de l’11M, i es va obrir la possibilitat de separar l’autovia de la costa i del Delta per a apropar-la a Tortosa i, sobretot, per a relligar millor els municipis de l’interior del Montsià. Malgrat les diferències inicials entre els ajuntaments del litoral i els de l’interior, el 2005 va començar a forjar-se un consens —primer entre els partits polítics i després entre els municipis—, fins a assolir un acord considerat històric. Este no trigaria a saltar pels aires, ja que Tortosa no acceptava que l’autovia es convertís en una barrera entre Campredó i el nucli de Font de Quinto, i va persistir —especialment durant els dos primers mandats de Ferran Bel com a alcalde— en esta oposició. Això li ha valgut a l’exbatlle retrets per haver trencat el consens territorial certificat el 2006 i per haver aplanat el camí perquè La Moncloa acumulés demores i, en plena crisi galopant de l’obra pública, no anés més enllà del que, encara avui, és l’últim tràmit que s’ha fet per a fer avançar l’autovia per les Terres de l’Ebre: l’aprovació de l’estudi informatiu del 2014, que ratificava un traçat que driblava les afectacions a la zona de protecció de les aus dels secans del Montsià i a la serra de Cardó-Boix, però no a Campredó i els seus nuclis. Sense cap vot en contra, l’Ajuntament de Tortosa va decidir recórrer en contra, de nou sense èxit. Aquell estudi informatiu, en tot cas, ja va ser publicat com si fos una ranera de la mort de l’autovia, ja que el Govern estatal del PP no havia previst, en els comptes de l’Estat del 2014, cap partida substancial per a començar a redactar el projecte constructiu de l’A-7 per l’Ebre.
A debat
El mateix any, a més a més, el Ministeri de Foment va anunciar que no renovaria la concessió de l’autopista entre Vila-seca i Alacant. Això, tot i que molts agents socioeconòmics del territori eren reticents a creure que l’AP-7 esdevindria gratuïta sense més ni més a partir del gener del 2020, obria el debat: un nou ús de l’autopista podia ser una bona alternativa a la postergada autovia A-7? Els socialistes, a través del senador i exalcalde de Tortosa en el moment de l’acord del 2006, Joan Sabaté, insistien que no es podia renunciar a l’autovia per l’interior. També reclamava l’A-7—mai no ha dixat de fer-ho— la Cambra de Comerç de Tortosa, mentre que algunes veus, com l’aleshores secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró, ja alertaven que si es renunciava a l’autovia s’hauria de construir un tercer carril a l’autopista.
La situació tornava a esquerdar el territori: sindicats i associacions de veïns d’Amposta se centraven a reclamar la liberalització de l’AP-7 sense esperar a la fi de la concessió, mentre que alcaldes i els representants dels veïns de Tortosa apostaven per exigir un tram ebrenc de l’A-7 per al qual s’havia contemplat un cost d’obra d’uns 356 milions.
Any negre
En aquell moment, la carretera que patia una pressió asfixiant era l’N-340, on al tram ebrenc se van arribar a registrar 15 morts en accidents de trànsit durant el 2015. Ja abans d’assolir esta xifra tràgica, el Govern espanyol va plantejar el desviament forçat de camions per l’autopista AP-7, a canvi d’una bonificació parcial, però el cas és que la mesura no es va acordar amb la Generalitat fins a l’estiu del 2017 i no es va aplicar fins al del 2018.
La supressió dels camions de la nacional va anar acompanyada de la gratuïtat de l’autopista per als residents ebrencs que fessen trajectes d’anada i tornada en un dia entre Vilafranca i Ulldecona, però esta correcció d’un greuge històric, ja que el territori no havia tingut alternativa gratuïta a l’autopista, només va durar 16 mesos, fins a l’aixecament de barreres per a tothom. Que això es convertís en un desbordament del trànsit a l’AP-7 semblava qüestió de temps. La pandèmia ho va retardar, però no ho va evitar.
Mentre l’autovia A-7 dorm el somni dels justos a les Terres de l’Ebre, durant l’última dècada s’han anat aplicant mesures de trànsit per a alleugerir primer la nacional i després l’autopista. A banda de traure els camions, a l’N-340 es van construir rotondes que la convertixen en una via semiurbana, se va restringir durant un temps la velocitat i es van impedir els avançaments. A l’autopista, estan prohibits els avançaments per part dels camions i, a partir d’este mes de desembre, també s’apliquen nous límits de velocitat en el sentit sud del tram ebrenc.
El territori ho encaixa com a pedaços que, si bé reduïxen l’accidentalitat, resten competitivitat, fins que no arriben solucions estructurals. Les dos principals són el tercer carril entre l’Hospitalet i Amposta —anunciat pel Govern espanyol del PSOE el juny del 2022 i actualment en fase d’avaluació ambiental de la redacció del projecte; no és previsible que l’obra comence abans del 2028— o una autovia fantasmal que el govern de Madrid va descartar fa més de dos anys, en resposta a una pregunta del senador de Compromís Carles Mulet. Els tres trams entre Vilanova d’Alcolea i la Jana i els dos entre la Jana i l’Hospitalet de l’Infant s’han quedat al calaix, qui sap si per a sempre.
Cronologia
2003: Desdoblament de l’N-340
L’últim govern Aznar aprova provisionalment l’estudi informatiu de l’autovia Castelló-l’Hospitalet de l’Infant, un desdoblament en tota regla de l’actual traçat de la nacional.
2004: Ofensiva per l’interior
La Cambra de Comerç de Tortosa i els ajuntaments de Tortosa, Ulldecona o la Sénia lideren un front per a portar l’autovia per l’interior, mentre que els municipis de la costa s’aferren al desdoblament de l’N-340 impulsat fins aleshores.
Març del 2005: Primer consens per l’interior
La previsió que la C-12 s’allargaria i es desdoblaria fins a la Ràpita, cosa que no ha passat, facilita un primer consens entre partits, a excepció del PP, pel traçat de l’A-7 per l’interior del Baix Ebre i el Montsià.
Maig del 2006: Acord històric
Tots els ajuntaments implicats en el traçat per l’interior subscriuen un acord històric per a desviar l’autovia A-7 a l’altura de la Jana (Baix Maestrat) —on s’acaba el tram projectat al País Valencià— per Sant Rafel del Riu, la Sénia, la Galera, Santa Bàrbara i el polígon Catalunya Sud.
2007: Primer estudi informatiu
Un primer estudi informatiu posa sobre el paper l’opció per l’interior, allunyant el traçat del nucli urbà del Perelló però sense evitar la separació entre Campredó i Font de Quinto, com reclama Tortosa. El mateix any, esclata la bombolla immobiliària, pas previ a la gran crisi de l’obra pública al país i a l’Estat.
Abril del 2013: Aval ambiental
El BOE publica la declaració d’impacte favorable i planteja tres petits canvis de traçat, dos per a reduir l’afectació a zones protegides i un per a millorar la connexió amb la C-12. No preveu desplaçar l’autovia cap a l’est per a mantindre la integritat de Campredó perquè sosté que l’impacte ambiental seria més elevat.
Octubre del 2013: Sense presència al PGE
El pressupost de l’Estat per al 2014 desatén l’elaboració del projecte constructiu de l’autovia A-7, com reclamen els alcaldes, i només dixa oberta una partida irrisòria de 14.000 euros.
Novembre del 2013: Promeses incomplertes
Malgrat l’absència de pressupost, la ministra popular Ana Pastor diu al Senat que a principis del 2014 sortiran a licitació els projectes del tram ebrenc de l’autovia A-7. Res més lluny de la realitat.
Març del 2014: Peatges amb caducitat
L’Estat anuncia que no renovarà la concessió de l’autopista de peatge AP-7 entre Vila-seca i Alacant a partir del 31 de desembre del 2019. Això obri el debat sobre si igualment és necessària l’A-7 per l’Ebre.
Maig del 2014: Ratificació del traçat
Foment rebutja les al·legacions de Tortosa i aprova l’estudi informatiu del tram la Jana-el Perelló amb el mateix traçat previst un any enrere. El plenari de Tortosa, amb Ferran Bel d’alcalde i l’abstenció del PP, aprova la presentació d’un recurs de reposició, que serà rebutjat, per a demanar que el traçat s’allunye de Campredó.
Març del 2015: Indicis de renúncia
El PP admet per primer cop que el tram ebrenc de l’A-7 potser no es fa.
Agost del 2017: Els camions, per l’AP-7
Generalitat i Estat, en abordar el col·lapse de l’N-340, acorden que els camions hauran de circular obligatòriament per l’autopista i la seua gratuïtat, amb matisos, per als residents. La doble mesura triga un any a aplicar-se.
Desembre del 2018: Estudi d’impacte caducat
Amb els socialistes al poder, el subdelegat tortosí Joan Sabaté admet que caldrà revisar l’estudi d’impacte ambiental de l’A-7 per l’Ebre, ja que ha caducat.
Juny del 2022: Tercer carril a l’AP-7
El Govern espanyol anuncia la construcció d’un tercer carril a l’autopista entre l’Hospitalet de l’Infant i Amposta. L’A-7 se manté al calaix, tot i que el territori encara la reclama.
Març del 2023: Renúncia explícita
L’executiu espanyol confirma que no farà el tram pendent de l’autovia A-7 ni al nord de Castelló ni a les Terres de l’Ebre.
 fins a l’Hospitalet de l’Infant){kind=link}