El 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, una data que ens recorda la importància de parlar obertament sobre este àmbit sovint invisibilitzat, però fonamental per al benestar de les persones i la cohesió social. Per a això, és oportú parlar i posar el focus de la realitat de la salut mental a les Terres de l’Ebre.
Toni Coello és director mèdic de la Fundació Pere Mata a les Terres de l’Ebre, una entitat de referència en l’atenció psiquiàtrica i psicològica de la zona. L’entrevista repassa l’estat dels serveis, la realitat dels pacients, la tasca dels professionals i els grans reptes de futur per a garantir una atenció digna, pròxima i efectiva.
Quina és la situació actual de la salut mental a les Terres de l’Ebre respecte als últims anys?
Abans de la pandèmia vam començar a veure la punta de l’iceberg, i vam rebre més demanda d’atenció en salut mental, tant en la població infantil i juvenil com en la població d’adults. Nosaltres, com a entitat que donem serveis de salut mental especialitzada a totes les Terres de l’Ebre, hem augmentat esta cartera de serveis. Pel que fa a l’evolució d’esta demanda, entre l’any 2021 i el 2023 sí que va haver-hi un augment. En estos dos últims anys, la corba s’estabilitza i tenim una demanda relativament estable.
S’ha arribat a dades similars a les d’abans de la pandèmia, o seguix havent una demanda més alta?
El que veiem ara és un petit repunt respecte a abans de la pandèmia, però no en les xifres que vèiem després. Nosaltres també hem augmentat l’oferta. Per tant, s’aborda de millor manera.
És suficient l’augment de recursos que han fet?
No. Jo crec que hi ha dos causes: no arriben prou diners per a cobrir esta demanda, i a banda hi ha el fet que una de les grans dificultats aquí a Terres de l’Ebre és la retenció dels professionals. Passa amb psiquiatres o psicòlegs, però també amb la resta d’especialitats sanitàries, aquí al territori.
I per què creu que passa? Per què no es reté talent?
Al final és un tema d’arrelament. Ara hi ha molta oferta, este és un factor. Per tant, el jovent se mou moltíssim, és difícil que alguna persona que no siga de les Terres de l’Ebre es vulga quedar. I després, les Terres de l’Ebre no tenen una unitat universitària. No hi ha una facultat de medicina per a retindre metges i talent al nostre territori.
L’anunci de futurs estudis de medicina, aquí a les Terres de l’Ebre, sí que podria donar lloc a una recaptació de talent?
Exacte, parlem de cantera. Al final sabem que on hi ha facultats de medicina, sempre hi haurà un percentatge que seran del territori, i faran les pràctiques amb nosaltres, i a partir d’aquí serà més fàcil que es queden estos professionals a les nostres terres.
En el camp de la salut mental, hi ha alguns perfils que són més difícils de cobrir?
Sobretot psiquiatres, però qualsevol especialitat de la medicina. És el que dèiem abans, hi ha molta oferta arreu de Catalunya i arreu d’Espanya, sobretot de psiquiatres i psicòlegs clínics amb el PIR. Estan molt buscats i es queden als hospitals on fan les pràctiques.
Parlem d’atenció. Quins tipus de casos són els més habituals entre els pacients que atenen?
El nostre focus d’atenció en la població més jove, de menys de 18 anys, està relacionat en tot el que és la part de trastorns depressius, de dèficit d’atenció, el món de l’autisme, i també trastorns de la conducta alimentària. I en gent més adulta ens enfoquem molt amb l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió, les conductes suïcides i el món de les drogodependències.
El tipus d’atenció s’ha anat modificant al llarg dels anys, a mesura que també ha anat creixent, per exemple, l’ús de xarxes socials?
És veritat que les xarxes ens han ensenyat estes dificultats en gent jove amb noves patologies com l’addicció a les xarxes. En el que és la patologia més adulta, no hi ha grans canvis. És important no confondre malestar emocional amb els trastorns mentals, que és a allò cap a on està orientada la nostra cartera de serveis.
Quin és el perfil mitjà que atenen?
El 75 % dels casos que atenem respon a un perfil de persona entre els 17 i 30 anys. A més, tenim programes concrets per a la gent gran, en temes d’igualtat i perspectives de gènere. També abordem el tema de la psicosi en la població infantojuvenil.
Hi ha més tabú en col·lectius com el de les dones o la gent gran?
Si mirem dades de l’Observatori de Discriminació, veiem que un dels col·lectius més discriminats són les persones amb trastorns mentals, i dins d’estes, les dones. Però el tabú, o l’estigma, apareix a partir del diagnòstic i el tractament. A partir d’aquí sí que valorem que apareix el tema de discriminació en tots els àmbits: familiar, laboral, educatiu, administratiu, sanitari…
Quines estratègies utilitzen per a fer pedagogia?
Tenim una taula de salut mental on tenim involucrats a altres actors. La salut mental no millora només amb professionals del nostre camp, necessitem abordar-la des dels serveis socials, l’educació, el treball, l’habitatge… Tots estos àmbits encara estan molt lluny de no tenir prejudicis i de col·laborar. En el cas concret de l’educació, nosaltres anem a fer lectures de salut mental a l’aula, fem formació als professionals i tenim un programa de salut i escola.
De vegades, en l’accessibilitat a l’atenció de la salut mental també hi ha un pes important del cost econòmic.
Nosaltres, al final, som un servei públic, és a dir, és assistència pública gratuïta. Estem molt enfocats a la patologia mental greu, i aquí sí que donem tota l’atenció possible. A la patologia no tan greu, no li podem donar l’atenció que segurament requerix. Aleshores, és veritat que has de buscar l’assistència més privada, i llavors aquí entenc que sí que hi ha un cost, i no tothom pot pagar-se esta assistència privada.
Parlant ja de reptes de futur, esta és una de les principals necessitats que s’ha de cobrir des de les administracions públiques?
Així és. Dins del món de l’atenció primària, s’haurien de ficar recursos i més professionals per a atendre de forma pública tota esta demanda, més relacionada amb el malestar emocional.
Què s’organitza des de la Fundació per a celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental?
Cada any fem diferents activitats. Els diferents centres que tenim organitzen sortides amb els pacients. També a Amposta fem un acte que es diu “Meneja’t per la salut mental”, on fem una sèrie de classes d’activitat física que van molt bé per a les persones amb qualsevol diagnòstic.
