HomeComerçTortosa ha perdut una cinquena part del seu teixit comercial en cinc...

Tortosa ha perdut una cinquena part del seu teixit comercial en cinc anys

Una de cada cinc botigues ha desaparegut a Tortosa entre els anys 2019 i 2023, segons el Cens d’establiments comercials de Catalunya que elabora el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. El 2023, la capital del Baix Ebre comptava amb 440 establiments comercials, 130 menys que el 2019. Esta davallada del 22,8 % convertix Tortosa en la ciutat de la regiĂł de l’Ebre amb el tancament de comerços mĂ©s accentuat entre els municipis de mĂ©s de 10.000 habitants. En comparaciĂł, Amposta ha registrat una reducciĂł del 14,8 %, la RĂ pita del 13,1 % i Deltebre nomĂ©s del 3,6 %.

Tot i que la pĂšrdua de teixit comercial Ă©s un fenomen genĂšric a tot Catalunya, la reducciĂł d’establiments comercials que ha viscut Tortosa i Amposta en el perĂ­ode 2019-2023 ha sigut superior a la que han patit altres ciutats catalanes similars com Valls (-7,7 %), Olot
(-12,03 %), Figueres (-13,5 %) o Vic (-7,3 %).

Els canvis en els hĂ bits de consum, especialment amb l’expansiĂł del comerç electrĂČnic, han reduĂŻt significativament la clientela dels establiments fĂ­sics i ha afectat de manera destacada el comerç minorista tradicional. A aixĂČ s’hi suma la manca de relleu generacional i l’increment dels costos per a obrir i mantindre negocis, amb pujades en els preus del lloguer i dels subministraments, aixĂ­ com la dificultat de competir amb grans superfĂ­cies, que ha complicat encara mĂ©s la situaciĂł.

A Tortosa, esta transformació ha provocat el tancament de botigues emblemàtiques i ha generat una certa desertització comercial en alguns carrers. La pandÚmia, especialment entre els anys 2020 i 2021, va accelerar esta tendÚncia, mentre que les iniciatives locals per a fomentar el comerç de proximitat han sigut insuficients per a revertir la situació.
Un dels reptes mĂ©s grans per al comerç local amb anys de trajectĂČria Ă©s el problema del relleu generacional. Molts propietaris arriben a l’edat de jubilaciĂł sense trobar successors disposats a continuar amb el negoci, un fet que conduĂŻx inevitablement a la desapariciĂł d’establiments histĂČrics.

Dos casos recents a Tortosa il·lustren esta realitat. La joieria Aranda, que estava situada en una de les caselles exteriors de l’edifici del Mercat, va tancar les seues portes desprĂ©s de dĂšcades d’activitat. Igualment, la ferreteria Margalef, una referĂšncia en el seu sector, va posar punt final a la seua trajectĂČria per la impossibilitat de garantir un relleu que assegurĂ©s la continuĂŻtat del negoci.

Font: Cens d’establiments comercials de Catalunya. Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat

Frenar tancaments

En este context, iniciatives com Reempresa han jugat un paper clau per a intentar frenar esta tendĂšncia a les Terres de l’Ebre. Este projecte, impulsat per la patronal Cecot i la FundaciĂł AutoocupaciĂł, treballa per a evitar la desapariciĂł de negocis facilitant la transmissiĂł empresarial entre cedents i nous emprenedors. Des del 2011, Reempresa ha aconseguit preservar mĂ©s de mig centenar de negocis a la regiĂł, generant una inversiĂł induĂŻda d’1,2 milions d’euros i salvaguardant mĂ©s d’un centenar de llocs de treball.

Malgrat la pĂšrdua significativa de comerços, la mitjana de superfĂ­cie de venda per establiment ha augmentat, passant de 134 mÂČ el 2019 a 167 mÂČ el 2023. Este increment evidencia una concentraciĂł del comerç en menys establiments, perĂČ mĂ©s grans, resultat de la desapariciĂł de petits comerços i l’adaptaciĂł a models mĂ©s competitius, com ara franquĂ­cies o grans cadenes. Estes dades apunten tambĂ© a una transformaciĂł del teixit comercial de Tortosa, que afronta grans reptes per a mantindre la vitalitat econĂČmica de la ciutat.

Els sectors del comerç tradicional que han experimentat una major reducciĂł de botigues a la capital del Baix Ebre sĂłn els dedicats a l’equipament personal (de 123 a 84) i a l’equipament de la llar (de 102 a 76), amb una disminuciĂł d’una tercera part i una quarta part, respectivament, segons les dades del Departament d’Empresa i Treball. SĂłn precisament els sectors, juntament amb els de tecnologia i electrĂČnica de consum, llibres i material educatiu, i productes culturals i d’entreteniment, mĂ©s afectats per l’augment de les vendes en lĂ­nia de grans companyies, com pot ser Amazon.

A Amposta, la pĂšrdua de teixit comercial tambĂ© ha sigut significativa en este lustre, perĂČ amb una incidĂšncia menor que a Tortosa. A la capital del MontsiĂ , entre 2019 i 2023, el nombre d’establiments comercials s’ha reduĂŻt en poc mĂ©s de mig centenar (56), tot i que tambĂ© en este cas la superfĂ­cie mitjana per comerç ha passat de 130 a 188 mÂČ. Els sectors que han perdut mĂ©s establiments sĂłn el comerç mixt i l’equipament de la llar.

Pel que fa al conjunt de la regiĂł de l’Ebre, el 2023 comptava amb 2.338 comerços, una reducciĂł de 437 establiments respecte al 2019, fet que suposa una caiguda del 15,7 %. Malgrat esta disminuciĂł, la superfĂ­cie de venda total ha augmentat, passant de 320.507 mÂČ el 2019 a 356.080 mÂČ el 2023, un increment de l’11,1 %. Estes dades constaten una concentraciĂł del teixit comercial en un menor nombre d’establiments, perĂČ amb espais mĂ©s amplis, un fenomen que evidencia la transiciĂł cap a models de negoci mĂ©s competitius. Es pot consultar, municipi per municipi, l’evoluciĂł d’estos darrers cinc anys en el segĂŒent quadre.

 

 

El futur del comerç tradicional

Segons els experts, el futur del comerç tradicional a ciutats com Tortosa, Amposta o la RĂ pita passa per la transformaciĂł digital, la diferenciaciĂł i el foment del comerç de proximitat, tres eixos clau per a adaptar-se als nous hĂ bits de consum. La digitalitzaciĂł Ă©s essencial perquĂš els negocis locals mantinguen competitivitat: plataformes prĂČpies de venda en lĂ­nia i promociĂł activa a xarxes socials permeten arribar a mĂ©s clients sense renunciar al vincle local. Paral·lelament, la diferenciaciĂł es presenta com una estratĂšgia fonamental per a competir amb grans plataformes, oferint productes Ășnics, artesanals o personalitzats que aporten valor afegit.

En este sentit, l’Ajuntament d’Amposta va presentar al juliol de l’any passat la Guia de suport a la digitalització del comerç, un document amb prop d’un centenar de pàgines amb informació i recursos per afrontar els nous reptes del comerç local.

L’Ajuntament de Tortosa ha mantingut els Bons Tortosa, una iniciativa per afavorir les vendes en el comerç local. En el pressupost municipal d’enguany la partida assignada Ă©s de 200.000 euros.

Dos comerços actius ubicats a l’avinguda de la Generalitat. /Joan Josep Carot

Prat de Comte i Caseres, dos pobles amb un Ășnic establiment comercial

Segons el Cens d’establiments comercials de Catalunya, l’any 2023 nomĂ©s hi havia dos municipis a les Terres de l’Ebre amb un sol comerç cadascun: Caseres i Prat de Comte, tots dos a la comarca de la Terra Alta. A mĂ©s, estes dos poblacions, juntament amb PaĂŒls (2 establiments), la Palma d’Ebre (3), Bot (5), Vilalba dels Arcs (5), Miravet (7) i Mas de Barberans (10), formen els vuit municipis ebrencs que no han experimentat cap variaciĂł en el nombre d’establiments comercials entre 2019 i 2023.

En canvi, la majoria dels municipis de les Terres de l’Ebre han vist disminuit el seu teixit comercial en este període, amb algunes excepcions: Horta de Sant Joan, Arnes i el Pinell de Brai han guanyat un establiment cadascun.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

IntroduĂŻu el vostre comentari.
IntroduĂŻu aquĂ­ el vostre nom

Últimes notícies