L’índex socioeconòmic territorial (IST) situava el 2022 la major part dels municipis de les Terres de l’Ebre per sota de la mitjana catalana, segons les dades publicades este dilluns per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Només Caseres, Paüls, Alfara de Carles i Miravet superaven la mitjana catalana però només per menys d’un punt.
El comportament dels municipis més poblats ha sigut desigual. Tortosa, Amposta, Roquetes i Deltebre han vist retrocedir els seus valors respecte al 2021, mentre que Alcanar i la Ràpita han registrat una lleugera milloria en este índex. Les capitals del Baix Ebre i del Montsià han perdut posicions en relació a 2021 amb valors negatius de l’1,7 % i de l’1,5 %, respectivament, principalment per l’augment del percentatge d’immigració procedent de països de renda baixa o mitjana.
L’IST és un indicador sintètic que combina en un sol valor diferents variables socials i econòmiques. Té en compte el nivell d’ocupació, la qualificació dels treballadors, la formació acadèmica, la presència de jóvens sense estudis postobligatoris, la proporció d’immigració de països de renda baixa o mitjana i la renda mitjana per persona. El valor 100 equival sempre a la mitjana catalana.
Dels 947 municipis catalans, 44 se situen en el grup amb l’IST més alt, és a dir, més de 20 punts per sobre de la mitjana i no n’hi ha cap de l’Ebre. El grup més nombrós és el de nivell mitjà-alt, que agrupa els municipis amb un IST comprès entre la mitjana catalana i 20 punts per sobre. En formen part 517 municipis i només hi figuren Caseres, Paüls, Alfara de Carles i Miravet. La resta de municipis ebrencs s’inclouen dins del grup de nivell mitjà-baix, que integra 356 poblacions amb un IST situat entre la mitjana i 20 punts per sota. L’única excepció són l’Aldea i Ulldecona, que se situen entre els 30 municipis catalans amb els pitjors resultats, a més de 20 punts per sota de la mitjana.