Aquest passat 13 de gener el nostre Govern de la Generalitat feia una comunicació en la que deia: “El Consell Executiu aprova el protocol entre la Generalitat i la Universitat de Barcelona per a l’adquisició per 135,25 milions d’euros de les finques on anirà el Campus de Salut Clínic”. Tot manifestant que aquest és un tràmit imprescindible per a fer realitat el complex, “que consolidarà Catalunya com un país capdavanter a Europa en l’àmbit de la salut, la formació i la recerca”.
Dos coses, en aquest comunicat, criden l’atenció. La primera és que qui compra els terrenys per construir el nou hospital Clínic a Barcelona no és l’Ajuntament, sinó la Generalitat. La segona, no tan clara, però, no per això menys contundent: Barcelona és Catalunya i Catalunya és Barcelona. Ja fem riure quan ens queixem del centralisme de Madrid.
És evident, com diu l’esmentada comunicació, que sense els terrenys —finques situades a l’avinguda Diagonal, 695-797— el complex hospitalari del Clínic no és possible, d’aquí l’adjectiu “imprescindible”. Aquesta afirmació, però, no és només vàlida i aplicable a Barcelona, també ho és a Girona/Salt,Tortosa o a altres indrets on calgui un equipament hospitalari, si parlem de salut.
El tema dels terrenys ha estat una qüestió prou “problemàtica” com perquè ara no ens provoqui un cert neguit als qui, des de la Plataforma per un nou hospital universitari de les Terres de l’Ebre, estem lluitant per fer realitat una infraestructura sanitària molt necessària per al territori i la nostra gent. Des de l’any 2006 es parla del nou hospital, el nou Clínic ja té terrenys i en el nostre cas l’Ajuntament de Tortosa i els propietaris dels terrenys encara no han arribat a cap acord.
Que la Generalitat faci aquesta despesa comprant els terrenys per ubicar-hi el futur hospital Clínic no té res de recriminable si fa el mateix amb altres hospitals tant o més necessaris per “consolidar Catalunya com un país capdavanter a Europa en l’àmbit de la salut, la formació i la recerca”. Si no ho fa, com és el cas amb els terrenys on ha d’anar ubicat el futur hospital de les Terres de l’Ebre, està discriminant a una part de la població catalana que també paga impostos i contribueix al progrés i benestar del país.
Denunciar un fet com aquest no és engrandir el victimisme que, de vegades, professem els “d’aquí baix”, sinó posar damunt la taula el perill que comporta tractar els mateixos ciutadans com de primera o segona classe segons l’àmbit geogràfic en què viuen. Equilibri territorial vol dir dotar el territori i la seva gent del que necessita i, si cal algun tipus de discriminació, que aquest sigui positiu, que vol dir que a qui més ho necessita més li cal.
Per concloure; no estaria de més que per part del Govern de la Generalitat es tingués una major sensibilitat a l’hora de redactar comunicats.
Ah, i el Govern de la Generalitat, a l’hora de redactar comunicats hauria de tenir més sensibilitat i millors maneres.
