Com tots sabeu fa quasi dos mesos es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions que va guanyar el PSC de Salvador Illa amb més de 200.000 vots i set punts percentuals de distància en relació a la segona força política. D’aquests comicis també va sortir una majoria absoluta d’esquerres de 68 diputats i diputades (els independentistes no sumen ni incorporant els diputats de la formació d’extrema dreta Aliança Catalana).
Bé, d’aquesta realitat objectiva s’extreu una conclusió evident: o bé s’articula aquesta majoria (ja sigui amb un executiu de coalició o amb un acord d’investidura o de Govern) o bé tornem a anar a eleccions. No hi ha cap alternativa plausible al que acabo de dir.
Acoto. És cert que al senyor Puigdemont se li ha acudit quelcom que no li ha passat pel cap a ningú més a l’hemisferi occidental, és a dir, dir-li a qui ha guanyat (o sigui, el PSC) que voti la investidura de qui ha perdut (és a dir, ell). Però això en cap cas passarà, com entendreu a la perfecció.
Hi ha una realitat molt preocupant. I és que mentre alguns juguen a la vella política, en aquests moments Catalunya té un Govern molt precari amb un president que ja ha anunciat que deixa la política. O sigui, que té un Govern sense cap credibilitat política perquè no és que no tingui futur, és que no té present. Si anem a un escenari de repetició electoral aquesta conjuntura es podria allargar fins al mes de novembre o més enllà. Mesos i mesos amb un Govern fallit i un president que anirà, per exemple, a reunions d’àmbit nacional o europeu representant Catalunya però a qui ningú farà ni cas, per dir-ho suaument, perquè l’únic segur és que deixarà de ser president quan es formi un nou Govern. Com si el país estigués més per perdre el temps i les oportunitats. En fi…
Que quedi clar que no estic dient, ni defensant, que ningú doni un xec en blanc. És obvi que en una negociació política cadascú defensi les seves posicions i cedeixi en una part per assolir un acord. Ara bé, tots i totes sabem que el PSC, ERC i els Comuns si es tracta de pactar polítiques socials (educació i sanitat públiques, prestacions socials, dependència, etc.) fàcilment arribarien a un acord. On està, doncs, el problema?
Exactament, on està el problema. Si tots aquells que s’omplen la boca parlant del país, pensen realment en el país, s’arribarà a un acord segur. Si per tacticisme de partit, per covardia política o per inconsistència orgànica es busquen excuses per dir-li al poble de Catalunya que s’ha equivocat votant i tot es dilata in aeternum per tornar a convocar eleccions, aleshores la responsabilitat (més aviat irresponsabilitat) absoluta serà d’aquells que adoptin finalment aquesta decisió. Ni més, ni menys. En tot cas, pels socialistes no serà. Nosaltres farem tot el possible, des de la generositat política, per donar satisfacció a allò que han votat els catalans i catalanes a les urnes, d’acord amb la seva determinació democràtica.
M’agradaria recordar una decisió d’un president de la Generalitat. Situem-nos, abril de 1931, el president Macià acaba d’arribar a un acord amb els representants de la República espanyola (entre els quals tres catalans) pel qual la República Catalana que acabava de proclamar es reconverteix en Govern autònom de la Generalitat de Catalunya. El conseller Gasol l’adverteix que un grup nombrós de manifestants s’està apropant a la plaça de Sant Jaume per insultar-los amb crits de “traïdors i botiflers”. Resposta del president Macià: “ningú recordarà els insults que rebem ara, sí que ens recordaran pel bé que haguem fet al poble de Catalunya.” Paraules sàvies, paraules de president. Efectivament, així va ser.
Per cert, em ve a la memòria l’actuació d’un altre responsable polític en una situació similar, més contemporània, i la decisió que va prendre quan escoltava els mateixos insults, però prefereixo obviar-la…
Catalunya necessita un bon govern ja. No podem perdre més el temps perquè el món es mou i molt de pressa. Donem compliment, doncs, al que ha votat el poble de Catalunya en eleccions democràtiques. Sense més dilacions, ni excuses.
