Un estudi científic constata el predomini dels factors de risc per sobre dels factors de protecció que haurien pogut prevenir el procés de radicalització de la cèl·lula terrorista dels atemptats del 17-A. La investigació, publicada a la revista ‘Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression‘, ha demostrat que els factors de risc estaven més connectats entre sí i mantenien un fort lligam. En canvi, els factors protectors estaven més desconnectats entre ells i no tenien prou força, de manera que els primers van neutralitzar el possible efecte positiu dels segons. Les amistats que tots mantenien amb gent externa a la cèl·lula no van ser suficients per neutralitzar les accions violentes que van cometre.
L’estudi s’ha fet en el marc del projecte Camins, liderat per la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra i les universitats de Còrdova, Granada i Burgos. Els investigadors han estudiat els factors de risc presents en la seva radicalització i els de protecció que haurien d’haver contrarestat els primers. L’estudi ha demostrat que, tot i que el procés de radicalització violenta té una naturalesa multifactorial, en el cas dels atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017, els factors potencialment protectors no van ser suficients per contrarestar la influència dels factors de risc.
La cèl·lula terrorista formada per deu membres –l’imam de Ripoll i nou homes joves- es va començar a constituir entre finals del 2014 i inicis del 2015. Entre els factors de risc analitzats hi ha especialment els psicològics, com ara la connexió dins del grup, la cerca de significat, la passió obsessiva o l’autoritarisme o la percepció d’amenaça. També hi ha les actituds o creences subjectives que reflecteixen la perspectiva individual com les actituds segregacionistes, antidemocràtiques o radicals i l’extremisme politicoreligiós.
Aquests factors de risc van tenir una presència significativament més elevada entre els membres que no pas altres factors protectors, com els sociodemogràfics (edat, nivell educatiu, estat civil o ocupació laboral), o els experiencials, especialment aquells relacionats amb la seva integració social, que haurien pogut evitar la seva radicalització.
Per realitzar aquesta recerca, s’han utilitzat dades de la Comissaria General d’Informació les quals van servir per a la investigació i elaboració de l’informe policial del ‘cas Rambles’, sota la tutela del Jutjat Central d’Instrucció núm. 4 de l’Audiència Nacional.
En total, s’han analitzat 200 declaracions policials, 50 entrevistes a familiars, amics i persones de l’entorn, 123 evidències tecnològiques, 25 proves físiques, 18 proves virtuals, i altres informes complementaris. Els resultats, assenyalen els Mossos, permetran millorar els actuals plans de prevenció d’extremismes violents i avançar en el desenvolupament d’eines de suport a l’avaluació per conèixer els mecanismes que es troben en la base de la radicalització violenta.
L’estudi té en compte factors sociodemogràfics i psicològics, així com també aquells vinculats a la integració i la discriminació, les creences subjectives i els factors criminògens, és a dir, aquells relacionats amb la influència de companys o xarxes radicals.
Des de l’any 2015 fins ara, la Comissaria General d’Informació ha impulsat, juntament amb altres departaments de la Generalitat de Catalunya, diversos plans de prevenció dels extremismes violents. L’objectiu és expandir la xarxa de col·laboració en l’àmbit preventiu i assegurar la participació activa dels sectors de la comunitat educativa, la protecció de la Infància i la joventut, la proximitat policial, els Agents Rurals, l’execució penal, els serveis socials, les comunitats religioses i associacions culturals i l’esport.
