Que qui són els càtars? Consultin. Hi ha material imprès i audiovisual. Per exemple: la novel·la El càtar imperfecte (Ed. Debutxaca, 2020), del periodista i escriptor Víctor M. Amela; els audiovisuals que ha generat l’associació Ilercavònia. Terra Nostra, amb seu a Tortosa, que fundà i dirigeix José Luis Soler, promotor cultural, turístic i historiogràfic; els nombrosos llibres sobre càtars i templers que ha anat publicant l’investigador granadí Jesús Ávila Granados, materials que es difonen des de la llibreria que Octavi Serret manté oberta a Vall-de-roures, i, en fi, les rutes Els camins dels càtars, que l’esmentada associació, de fa quatre o cinc anys, organitza per les comarques de l’Ebre, Maestrat i Matarranya, així com les rutes transpirinenques, de Bagà (Berguedà) a Montségur (Occitània), que eren els itineraris que seguien els càtars, també anomenats Bons Homes, de sud a nord, i viceversa, durant les peripècies d’exilis que, a causa de les persecucions del Papat i del Rei de França, durant els segles XI, XII, XIII i principis del XIV, van haver de patir.
Vull dir que n’hi ha un tip per llegir, investigar i caminar, si un vol saber què passava en aquells segles en què la Creu i l’Espasa, la Fe i la Inquisició, anaven, per desgràcia, massa juntes, amb el gran poder, civil i eclesiàstic, perseguint fins a la foguera, per heretges, els qui van gosar tornar a l’essència de l’Evangeli de Crist, desafiant els conglomerats dogmàtics que es van proclamar institucionalment.
Com en tants altres pobles i ciutats, de l’Ebre al Pirineu, aquest historial es tornà a posar de relleu a l’Ecomuseu d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), on una cinquantena de persones van seguir els parlaments de Víctor Amela, Eduard Berga i José Luis Soler, que presentà, també, un magnífic audiovisual, amb recreacions històriques i entrevistes a historiadors medievals, sobre la història general dels Bons Homes, els quals, després de les grans massacres al sud de França, es refugiaren en terres de la Corona d’Aragó, al sud de Catalunya i l’Aragó, i al nord del País Valencià, tants pobles que Amela, natural del Forcall i de Morella, va saber novel·lar en un text ple de continguts, també, basats en la realitat. Al final de l’acte, la comitiva s’adreçà a l’entrada d’Horta i allí fou plantat un llorer, en record de la profecia que digué, el 1321, expirant a la foguera prop de Carcassona, el Perfecte Càtar, Guillem Belibasta: “Al cap de 700 anys, el llorer reverdirà”.
La poetessa Conxita Jiménez llegí aquest inspirat poema seu: “Arbre de llum i d’ombres, arbre que esperes/ serè i callat la decadència de la tarda/ mentre pressents el trenc de l’alba en cada estrella./ Arbre que escrius un vers en el silenci/ mentre guareixes amb murmuris cada nafra/ que arrela fonda i esfullada en el teu ventre. / Arbre que arreles fèrtil les petjades/ que obren el temps ocult i el desdibuixen/ en la cadència esllavissada dels capvespres. / Arbre amb branques tan denses com paraules/ que es descabdellen quan t’enlaires: ple de vida/ reverdiràs amb el triomf de la semença”.
