La consellera de Territori i portaveu del Govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha recordat esta setmana que el Pla alternatiu de transport pel tall ferroviari de Roda de Berà és un operatiu viu que s’anirà modificant a mesura que vagen detectant-se mancances i necessitats. La logística excepcional ha parat el primer cop, perquè interrompre totalment un dels corredors segurament amb més demanda de tot l’Estat podia haver suposat un desgavell sense precedents i, de moment, no ha sigut el cas. Ara bé, tant Renfe com el Govern de la Generalitat han de ser conscients que caldrà molta mà esquerra i flexibilitat per a mantindre la paciència dels usuaris en nivells tolerables durant cinc mesos i, sobretot, que seria imperdonable que no s’aprofités el tall -i les millores que ha de suposar la instal·lació d’ample internacional entre Tarragona i Sant Vicenç- per a revolucionar en positiu la xarxa ferroviària de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, on encara queden incògnites per a desvelar com ara la implantació d’una hipotètica línia de mercaderies per l’interior que alliberaria encara més l’R16 o l’R15.
L’inèdit tall ha de donar pas a una realitat inèdita, molt millor que l’actual, perquè els transbordaments i les molèsties d’estos dies i mesos paguen la pena. En el cas de les comarques de l’Ebre, fa massa dècades que l’oferta de transport públic no està a l’altura com per a renunciar a una actualització ambiciosa i sense pedaços. Ara més que mai, és el moment d’exigir uns trens dignes.
