La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) celebra este mes de setembre, amb el tret de sortida a una agenda d’actes que arriba fins al setembre del 2026, el 25è aniversari de la seua constitució, que va suposar un punt d’inflexió tant en la defensa dels cabals del riu i del delta de l’Ebre com en la configuració de la identitat col·lectiva de les Terres de l’Ebre.
Òbviament, la PDE va nàixer en el moment àlgid de l’amenaça transvasista i, en esta mesura, s’hauria pogut dissoldre quan quatre anys més tard, després de l’arribada de Zapatero al poder a Madrid, se va aconseguir la derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN) del govern Aznar. Objectiu assolit. Però la història posterior recent ens ha demostrat que el perill de patir una gestió de l’aigua fonamentada en el desequilibri territorial no s’ha esvaït, ni de bon tros. Per això la PDE sosté que, 25 anys després, la seua vigència és innegociable, perquè cada sis anys se planifica la gestió hídrica de la conca de l’Ebre, i sense la pressió dels grups que vetllen per la qualitat de les masses d’aigua i el futur dels territoris menys poblats per on passa el riu, és molt probable que no s’haguessen aconseguit avenços substancials tant en els mecanismes de planificació com en l’execució de mesures.
Fins i tot quan la PDE manté, inflexible, la seua oposició respecte a projectes aparentment de progrés com el regadiu Xerta-Sénia, cal entendre que la plataforma continua fent el seu paper, vigilant, fiscalitzant el sistema, denunciant incoherències de l’Administració, assenyalant els especuladors. Algú ha de continuar fent este rol.
