La primera visita del president de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, l’any passat, i la primera d’enguany, poques hores abans d’ingressar a Vall d’Hebron, ens proporcionen alguns indicis sobre l’estratègia dels socialistes a les nostres contrades, més enllà de la voluntat efectiva i manifesta que l’acció de govern fugi de sectarismes i, per tant, al marge de les sigles partidistes de cada ajuntament. Però els polítics mai no deixen puntada sense fil.
Salvador Illa va aterrar un 10 de maig a Deltebre i el passat 17 de gener a Ascó, dues poblacions amb carismàtics alcaldes —i amb prou puixança— i que el PSC anhela a les seues files, ni que sigui com a independents. Al primer, que lidera el moviment Enlairem, el tenen al tombant i al segon, més aviat flirtejant malgrat la seua comoditat amb la llista (Per Tu) que va encapçalar el 2023. Similar maniobra de seducció han aplicat a l’alcalde de l’Aldea, el juntaire Xavier Royo, i a altres que s’aniran desvetllant a mesura que s’atansin les eleccions municipals.
L’any 2025, Salvador Illa va visitar en sis ocasions les nostres comarques, dues d’elles per fets luctuosos, l’incendi de Paüls al juliol i la dana Alice a l’octubre, i una altra de ben notable, reunint el conjunt del Govern a la localitat d’Arnes. Però més enllà d’aquests viatges oficials, l’actual executiu català s’ha bolcat de ple en una zona a la qual el mateix president, en una conferència al Centre Cívic de Ferreries, li va reconèixer la seva “singularitat”, girant full a la normativització identitària dels seus predecessors nacionalistes.
No només ha estat el president en persona, sinó que tots els consellers del Govern han sovintejat les Terres de l’Ebre, alguns cops en batalló. Amb independència de les clàssiques inauguracions protocol·làries (canal Xerta-Sénia), els consellers s’han deixat caure per a explicar al conjunt d’alcaldes iniciatives, subvencions i plans sectorials de govern, fent gala així d’un canvi de rumb en la política catalana centrada ara en la gestió, arraconant vells escarafalls i estridències innecessàries. Un exemple han sigut les cimeres locals pel Pla de barris, la cessió de terrenys municipals per a la construcció d’habitatges, el Pla únic d’obres i serveis (PUOSC) i les inversions en equipaments esportius.
En boca dels mateixos consellers o del delegat del Govern, Joan Castor Gonell, l’executiu català s’ha mostrat al damunt de qualsevol reclamació del territori bé amb simples promeses o bé amb accions, sense esquivar cap problemàtica, com ara la regressió del Delta, la paralització de les obres de l’hospital de la Cinta o el penós servei ferroviari. Una altra cosa és que les solucions s’implementin en el temps i la forma en què els ciutadans i els alcaldes anhelen. Però el compromís hi ha sigut, com ara amb el nou centre hospitalari de Tortosa; els estudis de Medicina al campus de la URV; la recuperació dels danys provocats per les riuades; el nou institut a la Ràpita; la gigafactoria de Móra la Nova; l’increment pressupostari del PUOSC; l’ampliació del Fons de Transició Nuclear; l’estació de mercaderies al polígon Catalunya Sud, el Pla de barris amb especial incidència a Tortosa i Amposta, etcètera. I altres projectes en fase de construcció o inici d’ací a poc, com el tercer carril a les carreteres de Tivissa a Móra la Nova i la C-12 (Eix de l’Ebre) o l’accés al polígon la Plana de Gandesa.
D’aquest llistat, i constatant la composició política de cada municipi, no es pot albirar, almenys per ara, una acció premeditada de privilegi cap als ajuntaments més adeptes.
Fins i tot alguns alcaldes d’Esquerra Republicana, però sobretot de Junts, contradient el catequisme de les direccions respectives, han aplaudit aquest viratge cap a una obra de govern més pragmàtica i possibilista. Arran de l’incendi de Paüls al juliol, exceptuant l’alcalde de Xerta (ERC) —i algunes befes en xarxes socials sobre les errades oficials en alguns topònims— tothom va aprovar la feina feta pels serveis d’emergència i la seua direcció política. Idèntica percepció van extreure els batlles, de tots colors, afectats pels aiguats i riuades d’octubre per culpa de la dana Alice.
Oposició i govern de Tortosa Malgrat aquesta singularitat ebrenca, les nostres comarques no van esquivar l’any passat les batusses polítiques catalanes, extrapolant-les cap al territori cadascuna amb la seua especificitat local. Tortosa i l’Ampolla en són un bon exemple.
L’aïllament de Junts al Parlament té la seua translació a l’Ajuntament de Tortosa, amb una formació que si bé es va presentar sota l’empara del partit de Carles Puigdemont, exhibeix una completa independència organitzativa i de comandament. Junts per Tortosa i la seua cap, Meritxell Roigé, van optar des de l’endemà de les municipals per una guerra sense quarter en solitari contra el tripartit de Movem, PSC i Esquerra Republicana. Aquesta confrontació que capitaneja Roigé, però també el regidor Òscar Ologaray, fa anar de corcoll periodistes, opinió pública i ciutadania que cada setmana comproven el seu entossudiment (fins i tot amb els antics terrenys inundables per al nou hospital) amb comunicats, declaracions, articles i notes de premsa. Una oposició mai vista que els permet, inclús, fer valoracions sobre el funcionament de certs serveis, com ara la pista de gel per Nadal. El 2025, Junts —grup majoritari al consistori— va centrar les seues crítiques en la remodelació del col·legi dels Josepets (Ferran Bel va aconseguir de l’Estat 1,5 milions per construir-hi un pavelló esportiu), la remodelació de l’auditori Felip Pedrell, la pressió fiscal, la plantilla de la Guàrdia Urbana, la inseguretat o el segon aparcament als terrenys de la Renfe.
Un curós repàs a la premsa comarcal de l’any passat evidencia aquesta proliferació setmanal de declaracions i crítiques. Una estratègia que el 2025 els va valdre el premi de Micro Tancat del Col·legi de Periodistes a les Terres de l’Ebre per la seua actitud poc amistosa amb els mitjans de comunicació.
En tot cas, no es pot afirmar que les hipèrboles de Junts per Tortosa no trobin ressò entre la ciutadania perquè l’equip de Govern tortosí, lluny de defugir certes polèmiques, les ha amplificat replicant qualsevol minúcia.
El tripartit de Tortosa, tot i que públicament sembla una pinya, no passa pels seus millors moments. Exceptuant l’evident sintonia entre Movem i Esquerra, les relacions amb el PSC, i en especial amb el seu cap de files, Víctor Grau, s’han anat deteriorant acceleradament fins al punt d’enemistar-se amb el ja exalcalde, Jordi Jordan. Tampoc és que la direcció dels socialistes a la vegueria hagi ajudat a posar-hi pau sinó més aviat al contrari, adoptant una actitud contemplativa i passiva sobre el que es remena a la casa gran tortosina com dient: “La roba bruta es neteja a casa”. A tall d’exemple, l’únic que va alçar la veu per la participació del Govern local als actes de commemoració de l’1-O va ser l’exdirigent socialista, Joan Sabaté.
Grau, que tampoc ha aconseguit calmar els ànims i reconciliar els diferents grupuscles de la seua executiva local, ha optat per no presentar una guerra interna a l’Ajuntament a fi de no incomodar el soci de coalició, única fórmula electoral per a mantenir l’alcaldia el 2027.
Esbatussades a l’Ampolla A Tortosa, malgrat les ferides obertes, no ha arribat la sang al riu. A l’Ampolla sí, on les batusses entre govern (Junts) i l’oposició de Millorem (sota el paraigua d’Esquerra Republicana) van desembocar l’any passat en denúncies judicials per prevaricació i amenaces. Tot adobat amb perfils anònims a les xarxes socials per dir-se el que públicament l’oposició no s’atrevia.
L’origen radica en la proliferació de certs contractes municipals, que es van anar repetint en el temps, i que ERC considera irregulars. Un d’ells esquitxa l’empresa Curto-Aixa que s’encarrega del manteniment i neteja de les platges. El nom d’Aixa no és altre que el de Maria Pilar Aixa, cap local de Junts, i Pedro Curto, el seu marit. Les altres empreses implicades són l’encarregada del manteniment de l’enllumenat del poble i la de neteja dels carrers i edificis municipals. I també, de retruc, la periodista que feia tasques de comunicació a l’Ajuntament.
Per acabar-ho d’enredar, el matrimoni Aixa-Curto va tenir una topada dialèctica amb el regidor de Millorem, David Cervera, que va denunciar haver estat amenaçat i agredit verbalment pel primer. El jutge, malgrat reconèixer l’escalada verbal entre ells, va absoldre els juntaires.
Les direccions de tots dos partits, lluny d’apaivagar la picabaralla, van atiar-la amb comunicats creuats, evidenciant així el mal moment que travessen les relacions entre Junts i ERC a les Terres de l’Ebre arran dels pactes frustrats després de les eleccions municipals de 2023.
ENLAIREM
Si hi ha un polític astut a la vegueria no és altre que l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler. Primer va abanderar la creació del Consorci del Delta, un òrgan de gestió supramunicipal per mancomunar serveis. Ara que ja els té junts, i de bracet amb el seu homòleg rapitenc, Xavier Reverté, promou una aliança electoral de cara a les eleccions municipals de l’any vinent sota la marca Enlairem. I de rebot va adobant el terreny per a una futura comarca del Delta. Soler, i alguns dels seus correligionaris en ambdós periples, van qüestionar a principis de 2025 l’emplaçament a Tortosa del nou hospital de les Terres de l’Ebre, provocant l’enrabiada unànime del consistori tortosí.
JUNTS
De Junts a la vegueria n’hem sabut més pel seu paper parlamentari que pel que es cou a les nostres contrades, amb un cap de federació, Felip Monclús, que amb poc temps al capdavant del partit comença a ser qüestionat per no voler agafar el bou per les banyes. Els conflictes locals li brollen per tot el territori, especialment a Amposta.
Mentre, la jesusenca Mònica Sales acumula més poder a la direcció nacional com a presidenta del grup parlamentari i persona de confiança de l’expresident, Carles Puigdemont.
ESQUERRA REPUBLICANA
Si Junts no ha paït encara la pèrdua de l’alcaldia de Tortosa, a Esquerra Republicana li ha succeït el mateix amb la Ràpita. La desil·lusió és doble. Per una banda, per la singularitat i pes polític d’ambdues ciutats i, per l’altra, pel menysteniment cap a les persones que han ocupat les respectives alcaldies. Els republicans van escollir Albert Salvadó cap de llista per als comicis de 2027. En la seua designació, les primeres paraules van servir per a acusar Xavier Reverté de barrejar la seua activitat pública amb la privada.
A Alcanar, Joan Roig va anunciar per sorpresa que deixava l’alcaldia per dedicar-se a la seua tasca de professor tot sincerant-se per la pesada càrrega dels estralls de cinc riuades al municipi. Mesos abans, havia destituït de l’equip de govern una regidora arran de l’expedient que li va obrir la direcció republicana.
PARTIT POPULAR
A la dècada dels vuitanta i noranta, el PP gaudia d’un dels graners més fructífers de vots a les Terres de l’Ebre. Però el declivi va arribar de la mà del Pla Hidrològic Nacional transvasista d’Aznar. Des de llavors, no ha aixecat el cap. Capficats en recuperar part d’aquell domini, a l’octubre van nomenar Joan Arias —provinent de Ciutadans— nou president local a Tortosa i coordinador de la formació a la vegueria.
