L’Assemblea Vaga Feminista de les Terres de l’Ebre va fer dilluns, 25 de novembre, una acció de reivindicació i de protesta contra les violències masclistes, a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa, amb una lectura en veu alta de diferents testimonis de víctimes de violència masclista -recollits anteriorment en tallers a Tortosa i Amposta– i la crema simbòlica de papers de color lila que portaven escrits diferents tipologies de violència.
Una de les portaveus del col·lectiu, Núria Rodríguez, va expressar “la necessitat d’acabar amb les violències masclistes que continuem patint gairebé totes les dones, en diferents graus”. “Al darrere de les xifres hi ha dones”, va constatar Rodríguez. Al seu torn, la també portaveu Doina Gherta, va reclamar un servei de SIAD i de SIE disponibles les 24 hores: “Hi ha companyes que ens han explicat que han hagut d’esperar hores als Mossos per a posar una denúncia o tornar l’endemà, i altres que revelen que han passat setmanes, després d’una agressió, fins que se’ls ha ofert ajuda psicològica. Són serveis essencials perquè puguen continuar amb les seues vides”. Gherta també va fer una crida a totes les dones que patixen algun tipus de violència masclista, perquè acudisquen a Vaga Feminista “per a ser escoltades sense por de ser jutjades”.
El col·lectiu ha posat estos dies sobre la taula, al voltant del 25-N, que hi ha una enquesta del Departament d’Interior de la Generalitat, feta el 2021, que conclou que el 79,3 % de les dones que han patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seua vida. La forma més comuna seria la violència sexual (65,2 %) i en un 62,6 % dels casos, l’agressor és una persona coneguda per la víctima. A més, Vaga Feminista considera “devastador” que més de la mitat de les dones en relacions de parella (un 52,2 %) hagen patit control, manipulació, humiliació o amenaces.
Vaga Feminista, en un comunicat difós abans del 25-N, també ha mostrat la seua preocupació pel creixement del “negacionisme entre els jóvens”: “Segons un baròmetre estatal (2023), el 23 % dels nois de 15 a 29 anys considera que esta violència és un invent de gènere”, nou punts per sobre del percentatge del 2019. També entre les noies mateixes, el percentatge hauria passat del 5,5 % al 13,2 %.
El grup feminista assenyala que les dones jóvens i nenes són especialment vulnerables “tant a violències físiques com digitals”. Les dades de l’Observatori per la Igualtat de Gènere constaten que les víctimes de violència masclista són cada vegada més jóvens i que hi ha factors com la migració o la precarietat laboral i la pobresa que multipliquen el risc de les dones. “Cal posar el focus en totes les formes de violència, que afecten de manera diferenciada les dones segons la seua experiència i situació vital: dones trans, migrades, refugiades, racialitzades, amb diversitat funcional, en situació de pobresa o precarietat, entre altres”.
Aplicar la llei
Els col·lectius feministes recorden que han passat 20 anys des de l’aprovació de la Llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere a l’Estat espanyol, però “les dades ens mostren que no anem pel bon camí i és perquè les lleis no s’han fet efectives”, acusa Vaga Feminista, que denuncia que els serveis d’atenció psicològica i assessorament jurídic estan “col·lapsats”; que no hi ha prou pisos d’emergència o pisos pont i, en definitiva, que no es complix com cal la part de la norma que garantix protecció, acompanyament i reparació a la víctima.
Un altre dels dèficits computats és “la revictimització” a què són sotmeses les dones que decidixen denunciar durant uns processos judicials que, de vegades, “mostren al món què barat resulta violar, apallissar o humiliar una dona”.
