Esta setmana s’ha jugat un partit de la selecció espanyola contra la selecció egípcia al camp de l’Espanyol. L’afició es va comportar d’una manera autènticament vergonyosa, que ens hauria de fer plantejar com alguna part de la societat es mou per l’odi absolut.
No reproduiré les coses que van sonar en aquell camp en forma de càntics perquè em nego a repetir-les. En primer lloc, els insults a Joan Garcia, jugador del Barça, per passar de l’Espanyol al conjunt blaugrana, ja ens haurien de produir rebuig. Cap jugador és propietat de cap club i cap persona pot insultar ningú per passar a jugar al que, a més, és el club de la seua vida.
Capítol a part mereix l’intolerable racisme que es repeteix en cada partit per certes aficions, però que en un partit de seleccions es va veure incrementat pels orígens de l’equip visitant.
És evident que l’extrema dreta condiciona, fins i tot, una competició esportiva on els valors haurien de ser el joc net i l’esportivitat. Insultar mai és una opció, però damunt fer-ho per elements extraesportius és encara més lamentable; l’origen de les persones i les orientacions sexuals no poden ser motiu de les faltes de respecte que s’escolten continuadament en competicions, sobretot de futbol professional.
Cal acabar amb la permissivitat d’esta impunitat, un camp de futbol no pot ser un espai sense filtres que servisca per a treure a passejar les més lamentables pulsions retrògrades de la societat. S’ha d’investigar les persones que cometen delictes d’odi i no permetre que entren mai més en cap competició esportiva.
