Les denúncies per trencament de condemna per violència masclista han augmentat un 82,5% a Catalunya entre el 2012 i el 2024, segons dades dels Mossos d’Esquadra. Són dades que ha compartit la comissària Marta Fernàndez, cap de la CSUSEC, en el marc d’unes jornades sobre feminicidis i altres formes de violència contra les dones. Segons ha destacat la comissària, els Mossos ja estan treballant en la revisió del model de seguiment i protecció, entre altres. “S’ha de posar més el focus en l’agressor“, ha dit tot afegint que també cal revisar les mesures de control telemàtic. Fernàndez ha apuntat també que des del 2012 hi ha hagut un creixement generalitzat de les denúncies i ha destacat, especialment, les denúncies per violència sexual (+737%).
Un increment que s’explica, en part, pels canvis en el Codi Penal i la llei 10/2022. D’altra banda, també augmenten de forma similar aquelles per difusió no consentida de fotografies/vídeos íntims (+762%). En paral·lel, les denúncies per assetjament s’han incrementat un 275,5% -segons dades des del 2015-. Des del 2012, augmenten també les denúncies per violència en l’àmbit de la parella (+28,59%) i la violència en l’àmbit familiar (+54,36%).
D’altra banda, entre el 2008 i el 2025 hi ha hagut 221 víctimes mortals de violència masclista, de les quals 179 es van produir en l’àmbit de la parella o l’exparella. En el 27% dels casos existien denúncies anteriors i en un 9% les dones tenien actives mesures de protecció. També es destaca que el 67% de les dones convivien amb l’autor en el moment dels fets i que un 65% de les dones mortes tenien fills.
Trencament de condemna
Fernàndez ha destacat que el delicte de trencament de condemna, un dels delictes amb més reincidència per part dels autors de violència de gènere, i impacta en el procés de recuperació de la víctima. “Provoca un augment d’inseguretat en la víctima, por i la invalida“, ha dit. En els darrers cinc anys, un 34% dels autors va realitzar entre 2 i 5 trencaments de condemna i un 4,4% més de sis delictes de trencament de condemna. “És important que ens preguntem què podem fer al respecte. Per què el sistema actual no està fent desistir els autors?“, ha dit.
En aquest sentit, ha assegurat que caldria un enjudiciament més proper en el temps i vincular el comportament prohibit amb una conseqüència que faci a l’agressor replantejar-se trencar la mesura.
La comissària ha apuntat que els Mossos ja treballen en la revisió del model de seguiment i protecció, l’actualització del procediment de treball per incloure accions cap a l’agressor, la revisió del model d’integració de cossos de la policia local, la interconnexió de bases de dades o l’actualització del model de valoració policial de risc.
En paral·lel, ha fet valdre la tasca dels grups d’atenció a la víctima i ha destacat que hi ha 224 efectius arreu del territori duent a terme més de 25.000 seguiments de víctimes de violència masclista, domèstica i de delictes d’odi i discriminació.
La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assenyalat durant la inauguració de les jornades que sovint manquen elements d’abordatge integral per oferir una millor atenció a les víctimes i ha apuntat que cal millorar l’acompanyament a les víctimes.
Xifra oculta
Les dades recopilades pels Mossos entre el 2012 i el 2024 també apunten que el tipus de violència més denunciats són la psicològica (41,76%), la física (39,37%) i l’incompliment de mesures judicials (12,35%). D’altra banda, s’estima que la xifra oculta de denúncia se situa entre el 70 i el 80%. És a dir, que entre el 70-80% de dones que es reconeixen com a víctimes no han denunciat.
Els Mossos assenyalen que continuen confiant en la denúncia perquè és un sistema de protecció i atribueixen l’increment de denúncies a les campanyes de prevenció. Tanmateix, reconeixen que la xifra oculta es manté elevada. “Alguna qüestió se’ns escapa“, ha dit en declaracions als mitjans Andrea Garcia, sergenta cap de la unitat central d’atenció i seguiment de les víctimes. Actualment, s’estan estudiant millores, com ara l’adequació dels espais de denúncia i l’acompanyament des de diferents àmbits com l’assistència jurídica.
Polseres de control telemàtic
Preguntada per l’ús de polseres o braçalets de control telemàtic, Garcia ha indicat que actualment els Mossos tenen 127 mesures de control telemàtic per a agressors i no s’ha detectat cap incidència en elles.
Arran de la polèmica generada a Madrid per un informe de la Fiscalia general de l’Estat alertant dels problemes d’aquest mecanisme de seguiment durant un canvi de l’empresa gestora, la sergent ha admès que els preocupa que disminueixi la confiança de les víctimes en aquest sistema. Així, ha deixat clar que a Catalunya la protecció de les víctimes “no s’ha vist afectada” i ha subratllat que és una mesura de control de l’agressor que facilita més seguretat i protecció a la víctima, ja que es connecta immediatament amb els cossos policials davant de qualsevol avís i proporciona una resposta “molt més àgil i eficient“.
Violència vicària
La fiscal cap de la secció penal de la fiscalia del Tribunal Suprem, Teresa Peramato, ha apuntat en declaracions als mitjans després de protagonitzar una ponència en les jornades que hi ha moltes formes diferents a través de les quals un maltractador pot fer mal a la mare utilitzants els fills. Malauradament, ha comentat, en la majoria dels casos no hi ha denúncies prèvies. Per contra, quan sí que hi ha indicadors de risc, fiscals i jutges haurien de ser molt “proactius” i sol·licitar i acordar mesures de protecció efectives.
En aquest sentit, ha posat èmfasi en el fet que cal suspendre qualsevol tipus de contacte dels infants amb el progenitor per garantir la seguretat dels nens i el seu benestar així com la seguretat i protecció integral de la mare. Segons ella, cal abordar “amb contundència” l’exposició dels infants a la violència i a la instrumentalització i escoltar-los sempre que sigui possible abans d’adoptar qualsevol mesura que els afecti, com ara la custòdia o el règim de visites.
D’altra banda, ha apuntat que s’hauria d’estudiar la tipificació de la violència vicària. “Hauríem d’estudiar la conveniència o no de tipificar la violència vicària“, ha assenyalat tot recordant que, per exemple, sí que està tipificat el maltractament animal amb la finalitat de fer mal a les dones víctimes de violència de gènere.
Violència cap a les més joves
Durant la seva intervenció en les jornades, la comissària dels Mossos d’Esquadra Marta Fernàndez també ha recordat dades de l’Enquesta de violències masclistes de Catalunya del 2021. Destaca, per exemple, que fora de l’àmbit de la parella o l’exparella més de la meitat de les dones d’entre 16 i 29 anys manifesten haver estat víctimes violència sexual o psicològica i que un 33,6% de dones de menys de 15 anys manifesten haver patit, almenys, un fet de violència masclista.
També s’ha referit a dades d’altres baròmetres, enquestes i informes que indiquen que un gairebé 4 de cada 10 nois joves consideren la violència de gènere un invent ideològic i que un 72% de nois entre 12 i 21 anys els preocupa ser acusats injustament.
Sobre això, la comissària ha apuntat a l’impacte de les noves tecnologies en la producció i “reproducció i sosteniment” de les violències així com la “polarització i irrupció amb força de determinats discursos” que neguen violència masclista.
