L’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, ha valorat “positivament” que el Tribunal Suprem hagi rebutjat el nou recurs de cassació contra la descatalogació del monument franquista del riu Ebre a Tortosa, aquest interposat per la Asociación Cultural Despierta España. “Anem avançant i fent passos, tot i que sabem que encara no s’ha acabat en aquest procés judicialitzat“, ha remarcat Lleixà. Així i tot, l’alcaldessa de Tortosa considera que aquesta sentència, que avala la descatalogació com ja havia fet el TSJC en dos recursos anteriors, “dona esperança i es va seguint el camí, esperant que d’una vegada per totes pugui quedar resolt“. Lleixà ha reiterat que el consistori farà tot el possible perquè justícia pugui retirar el monòlit.
A més d’aquest recurs de l’entitat Asociación Cultural Despierta España, continuen oberts dos procediments judicials més, un relatiu a la llicència de les obres per a la retirada del monument, i un altre referit al procés de licitació i adjudicació d’aquestes mateixes obres. El TSJC havia desestimat el recurs d’aquesta entitat d’extrema dreta el 18 d’abril de l’any passat, com també el recurs de la Asociación Reivindicativa de la Memoria Histórica Raíces.
La Asociación Reivindicativa de la Memoria Histórica Raíces també va presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem contra la decisió del TSJC. El Suprem no el va admetre a tràmit i el va desestimar el passat 22 d’octubre, per no acreditar interès cassacional ni continguts per formar jurisprudència. Així i tot, l’alt tribunal va ratificar que la memòria de modificació del planejament urbanístic de Tortosa és adequada i descarta la pretensió dels denunciants que vagi acompanyat d’un estudi econòmic financer.
Els recursos presentats eren contra l’aprovació definitiva de la modificació del planejament urbanístic de Tortosa, que va fer la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre el novembre de 2020, i que determinava que el monument deixava de ser un bé patrimonial protegit. Les dues entitats van recórrer contra aquesta decisió al·legant arbitrarietat i frau de llei perquè, entre altres, consideraven que faltaven informes patrimonials, ambientals i econòmics, arguments que el TSJC va rebutjar i que avala el Tribunal Suprem.


