La sega de l’arròs al delta de l’Ebre arriba aquesta setmana al seu punt àlgid amb més dubtes que certeses. Si bé la previsió inicial situa la collita al voltant de les 130.000 tones, dins del que es considera un campanya “normal“, el sector viu amb neguit l’afectació que suposen alguns factors sobrevinguts. Principalment, la caiguda de preu a l’engròs de l’arròs per la gran collita al sud oest de la península i les importacions. Els productors, però, s’enfronten també als dubtes que genera la viabilitat de les noves varietats d’arròs llarg introduïdes al Delta. A més, el repunt de la presència de caragol maçana als camps les últimes setmanes i la dificultat del tractament de noves patologies ha disparat de nou les alarmes.
Després d’una campanya anterior sense sobresalts i dins dels estàndards habituals, que va permetre foragitar l’amenaça de les restriccions d’aigua per la sequera de 2023, el primer, i principal, gran maldecap al qual fan front els arrossaires aquesta campanya són els preus baixos. Un problema que el sector ja va percebre clarament just al començar fa unes setmanes les recol·lectores a segar les varietats més primerenques com el bomba.
“Veníem d’un preu bo“, ha lamentat el responsable del sector de l’arròs de la Unió de Pagesos, Josep Antoni Vidal. Les varietats rodones, o japòniques, cotitzaven a fins els 650 euros la tona. Les índiques o allargades, van arribar als 440 euros la tona. “Però enguany el llarg ha passat a 300 euros la tona i el rodó a 500“, ha assenyalat.
Vidal atribueix aquest descens a diversos factors: la disponibilitat d’aigua i bones condicions climàtiques en zones productores del sud-oest de la península, com Andalusia i Extremadura, han permès bones collites. També “l’obertura dels mercats“, amb l’arribada de cereal de països de fora de la Unió Europea -com l’Índia, Argentina o Myanmar- a preus força més baixos. “Mundialment, està barat“, ha certificat. “Els preus baixen però les despeses són les mateixes i això és un problema“, ha subratllat.
Diversificar i poder tractar
Plou sobre mullat enguany al Delta, segons Vidal. Les limitacions, assegura, que la Comissió Europea imposa per al tractament de malalties i males herbes en els conreus de les varietats rodones autòctones van portar molts productors a optar per la sembra de varietats llargues, o índiques.
El problema amb la viabilitat de l’aposta per aquestes noves varietats és encara d’abast incert i alguna ja ha mostrat certs problemes d’adaptació al territori deltaic. Els arrossaires desconeixen encara si la rendibilitat s’adequa a les previsions inicials. “Europa ens obliga indirectament a fer arròs llarg perquè no tenim altres eines per matar l’herba rebordonida de les varietats autòctones del Delta. I l’arròs llarg és el que més ha baixat de preu“, lamenta.
Vidal defensa que els arrossaires ebrencs han de poder disposar i plantar varietats diverses per fer viables les seves explotacions. Però reclama, al mateix temps, tenir accés a productes fitosanitaris efectius per combatre les males herbes i les patologies que també presenten. Aquesta situació, apunta, dificulta la viabilitat econòmica de poder introduir aquestes noves varietats. “Així no podem fer tots arròs llarg al Delta, no surten els números per cap banda“, exclama. Sindicats i organitzacions treballen perquè es reconeguin productes que s’utilitzen ja a Itàlia i a Grècia però encara no s’han autoritzat a l’estat espanyol. “No podem tenir només un sistema d’arròs. Hem de tenir varietat. Quan anem a votar no ho fem només per un partit, podem fer-ho per tres o quatre o més“, ha insistit.
Més caragol des de l’agost
Però els problemes del sector no acaben aquí, insisteix el responsable sindical. Durant la segona meitat d’agost, explica, els productors han apreciat un repunt de la presència del caragol maçana als arrossars del Delta. Si bé en aquest estadi la plaga ja no té incidència important sobre la collita actual, planteja seriosos interrogants sobre la seva evolució en un futur immediat, després d’anys d’esforços per controlar-la.
“No ens ho esperàvem. Durant l’últim mes se n’ha anat de mare“, ha reflexionat Vidal. Fins i tot en zones properes al mar que havien estat tractades amb la inundació amb aigua salada -un dels remeis més efectius contrastats fins aquest moment- han reaparegut adults i postes de caragol maçana. Això ha obligat a mobilitzar i tractar camps amb saponines. De moment, es desconeix l’origen d’aquesta nova eclosió que ha infestat desguassos, regadores i camps. “Algú o alguna cosa no s’ha fet adequadament. No sabem si algun animalet o potser nens, però el que ha passat no és normal“, ha insistit.
Un cop acabi la sega, que es podria allargar encara dues setmanes més en el cas que es mantinguin les condicions climàtiques favorables, els productors podrien traslladar a les comunitats de regants i al Departament d’Agricultura la necessitat d’inundar els camps i la xarxa de reg amb aigua marina per fer front, novament, a la plaga. Vidal no descarta també aprofitar una altra plaga, la del cranc blau, depredador natural del caragol maçana, per reduir la seva presència.
No és l’única plaga que treu la son als arrossaires del Delta, insisteix el responsable sindical. La presència del corc de l’arròs (‘Lissorhoptrus oryzophilus’), que havia estat controlat durant els últims anys, ha guanya terreny progressivament aquesta campanya, segons explica. Arribat a la zona des d’Itàlia, l’insecte actua posant-se sobre les fulles, reproduint-se a l’interior i devorant les arrels de la planta, que acaba matant. Tot i que l’afectació no és encara generalitzada, Vidal precisa que alguns pagesos que no el van detectar a temps podrien tenir pèrdues importants en alguns camps.
