Els pagesos adherits a la primera fase del regadiu del canal Xerta-Sénia ja poden regar els seus camps. Després de de més dues dècades de projectes i obres, amb més de 150 milions d’euros públics invertits, el projecte ha començat fa arribar l’aigua als camps des de finals de juny passat. De moment, en aquesta primera fase, són només 57 hectàrees d’una superfície potencial de 163. El Govern i de la Comunitat de Regants confien que la posada en marxa esperoni els propietaris a adherir-s’hi i, així, frenar l’abandonament de l’activitat agrícola a les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià. De fet, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, veu “realista” que el projecte pugui arribar a regar les 16.000 hectàrees previstes inicialment.
L’anomenada zona 1 d’aquesta fase inicial, que té aigua des de finals de juny, comprèn 57 hectàrees de camps dels termes municipals de Xerta i Aldover. Posar-la en regadiu ha costat més de 3 milions d’euros, amb els quals s’han desplegat 14.428 metres de canonades, setze hidrants i 46 parcel·les. Segons Agricultura, aquesta zona es troba ja “pràcticament finalitzada“.
L’execució de la primera fase s’estendrà ara amb actuacions per posar en regadiu explotacions dels termes de Roquetes, Santa Bàrbara, la Galera i el Mas de Barberans. Unes obres que, segons ha avançat Ordeig en una visita a les actuacions executades, tenen un pressupost previst de 19 milions d’euros i es licitaran dins d’enguany. En total, el Govern ha previst destinar per al conjunt del projecte 50,5 milions d’euros, segons el Pla Econòmic i Financer d’Infraestructures.cat.
L’arribada de l’aigua a les finques converteix en realitat una reivindicació des de fa dècades de productors de les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià de disposar d’aigua de l’Ebre per garantir la viabilitat dels seus coreus. A aquests 50,5 milions d’euros s’han de sumar els prop de 100 que governs anteriors van invertir en la construcció del canal telescòpic dins de la infraestructura dissenyada pel govern franquista per portar l’aigua de l’Ebre al País Valencià.
“Sense regadius és molt difícil garantir la viabilitat del sector agroalimentari, que és el primer de l’economia“, ha assegurat Ordeig. Un cop posat en marxa el regadiu, ha reclamat mantenir el “compromís polític” futur cap a aquesta infrestructura blindant partides pressupostàries que assegurin el seu desenvolupament. “Això no ha de parar“, ha assegurat.
Assolir les 16.000 hectàrees
El projecte va ser ideat per fer arribar aigua a 16.000 hectàrees de camps de conreu de dotze municipis de les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià. Originalment, la Generalitat preveia que el seu desplegament requeriria una inversió total d’uns 350 milions d’euros. El fet que la seva materialització permetés portar l’aigua prop del límit amb el País Valencià va aixecar les suspicàcies del moviment antitransvasament, que sempre l’ha vist com la porta per derivar aigua de l’Ebre cap al sud. Especialment, davant la possible manca d’interès dels pagesos a l’hora de fer front a la seva part de despesa que els correspondria.
Ordeig ha negat aquesta possibilitat i ha manifestat que els esforços del seu Departament se centraran en assolir les 16.000 hectàrees previstes i, fins i tot, a partir d’una modificació de la concessió, aconseguir fer arribar l’aigua a més camps de zones properes. “El que hem de fer és un reg eficient i, per tant, tenir una bona dotació. Jo crec que és realista i defensarem no perdre cap hectàrea d’aquestes 16.000“, ha subratllat.
Considera el conseller que infraestructures com aquesta són essencials per “portar el relleu generacional” i evitar l’abandonament d’explotacions agràries gràcies a l’increment de la seva rendibilitat. “No tenim un problema de preus, sinó d’infraestructures preparades i d’aigua. Precisament, per fer que es pugui estabilitzar les produccions i augmentar-les. Això és el que hem de fer i, sobretot, amb el canvi climàtic“, ha declarat, tot recordant la necessitat de modernitzar i millorar la gestió de l’aigua en aquest context.
Incrementar les adhesions
Per seguir desplegant el regadiu, però, caldrà treure de la “desil·lusió” molts pagesos que no han trobat relleu generacional o han deixat la terra per no poder guanyar-se la vida dignament. Segons dades de la Generalitat, en aquests moments s’han adherit al regadiu unes 5.000 hectàrees. Tant el conseller com el president de la Comunitat de Regants del canal Xerta-Sénia, Josep Lluís Gimeno, veuen en la posada en marxa de la infraestructura un al·licient per captar l’interès de més propietaris.
“Avui és un dia històric“, ha clamat el president dels regants, tot recordant que han passat més de cinc dècades de la seva construcció de la infraestructura original i dues des de la redefinició del projecte actual. Ha remarcat l’oportunitat de passar de la “recol·lecció” del fruit que permet el clima a treballar una “agricultura tecnificada i de futur”. “Un regadiu, aquí a les Terres de l’Ebre és més important que una línia de metro o que l’allargament d’un aeroport“, ha insistit.
Segons ha concretat el president dels regants, un cop es posin en marxa les zones 1, 2 i 3 del regadiu poden acabar sumant 1.500 hectàrees, 140 de les quals s’haurien afegit els últims mesos. Amb l’aigua arribant als camps, a més, la Comunitat treballa també en projectes de concentració parcel·lària per fer explotacions “més rendibles i molt més sostenibles“. “Estem centrats en fer oli, ametlles però tenim aigua i el coma per fer renovacions d’explotacions i poder ser una part important del rebost“, ha insitit.
