1.153 persones van morir el 2024 a Catalunya per causes atribuïbles a la calor, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona. I és que en els darrers anys s’ha observat com la crisi climàtica castiga especialment la regió mediterrània: fenòmens meteorològics com la gota freda, sequeres persistents o onades de calor són cada vegada més freqüents i més intensos. “La calor mata, i molt especialment a les ciutats, on la temperatura mitjana acostuma a ser més alta”, avisa Alexandre Fabregat, investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). No és que les condicions climatològiques de les ciutats siguin diferents a les de la resta del territori, sinó que són les pròpies ciutats les que provoquen aquest efecte que anomenen “illa de calor urbana”.
L’efecte illa de calor urbana és, per definició, la diferència entre la temperatura que es registra en un punt determinat de la ciutat i la temperatura que s’hi registraria si la ciutat no existís. Com que aquesta última no es pot mesurar directament, s’utilitza com a referència la temperatura de zones rurals properes. Però, per què les ciutats són més calentes que l’entorn rural? Fabregat explica que és degut a tres factors determinants: en primer lloc, els materials de construcció, com el formigó o l’asfalt, són molt eficients a l’hora d’absorbir i emmagatzemar la radiació solar per després alliberar-la durant la nit; en segon lloc, la textura urbana modifica els corrents d’aire i la seva capacitat de dissipar la calor acumulada; finalment, les ciutats alberguen elevades concentracions de fonts de calor residual com aparells d’aire condicionat o vehicles de combustió interna.
Per tal de quantificar com aquests factors contribueixen a agreujar el fenomen de l’illa de calor urbana, investigadors del grup de recerca ECoMMFiT de la URV han estudiat aquest efecte en 11 ciutats de la península ibèrica. Per fer-ho han treballat amb UrbClim, un model climàtic gestionat per la Unió Europea que els ha permès simular els valors de temperatura en cada hectàrea —un “píxel” de 100×100 metres— de la ciutat durant un any. “Són models molt precisos; demostren ser molt fiables quan els compares amb lectures d’estacions meteorològiques reals”, explica Fabregat.
Un cop obtinguts aquests valors, els han comparat amb la temperatura mitjana de de les zones rurals properes situades a la mateixa alçada, per tal d’estimar la intensitat de la illa de calor. Finalment, per determinar el paper de la textura urbana en la temperatura, han incorporat a l’estudi dades sobre alçada construïda, fracció urbanitzada del sòl, coberta vegetal i densitat de població de cada “píxel” de la ciutat, provinents d’un altre conjunt de dades europeu, anomenat GHSL.
Calor, sobretot de matinada
L’equip investigador ha pogut confirmar que l’efecte illa de calor urbana és relativament lleuger durant el dia, però més notable durant la matinada, especialment entre les tres i les quatre. Segons Fabregat, en alguns casos l’increment tèrmic pot arribar, de forma puntual, fins als 7°C: “Des del punt de vista de la salut i la qualitat de vida, té un gran impacte en un moment molt important del dia, de descans”.
Els resultats de l’estudi han revelat un augment en la temperatura mitjana de 0,34°C per cada increment d’un 10% de la fracció urbanitzada: més edificis, més calor. “Es podria argumentar que quan els edificis projecten ombra contribueixen a refredar la ciutat; les dades, però, indiquen que la capacitat d’emmagatzemar calor dels materials de construcció i l’obstrucció de les corrents d’aire contraresten amb escreix l’ombra que puguin produir”, reflexiona l’investigador.
Més enllà d’això, també queda demostrat que l’alçada dels edificis contribueix al fenomen: per cada metre addicional d’alçada construïda (en mitjana) han registrat un augment de la temperatura mitjana de 0,1°C. També han identificat l’efecte de la densitat de població, relacionada amb l’activitat antròpica i les fonts de calor que se’n deriven, amb un augment de 0,08°C per cada 1000 habitants addicionals per quilòmetre quadrat.
Però no tot són males notícies. Els resultats de l’estudi revelen també que les cobertes vegetals ajuden a refredar l’ambient. Més concretament, la temperatura mitjana baixa 0,11°C per cada increment del 10% de la superfície coberta. No obstant això, els investigadors de la URV es mostren prudents: “Hem trobat que la capacitat de refredament de la coberta vegetal és significativament més limitada que en altres estudis”, puntualitzen. En aquest sentit, adverteixen que cal seguir estudiant-ne el paper dins l’ecosistema urbà i fins a quin punt poden ser una eina útil per mitigar els efectes de l’illa de calor.
Una eina útil en planificació urbanística
Els models climàtics i conjunts de dades que s’han utilitzat en aquesta recerca posen a l’abast de la comunitat científica informació sobre un gran nombre de ciutats d’arreu del món. Això obre la porta a seguir estudiant aquest fenomen en altres contextos climàtics i culturals, entorns on l’arquitectura, els materials de construcció o l’urbanisme és diferent de la que es troba a la península. Per Alexandre Fabregat, es tracta, també, de “proporcionar eines que puguin ser útils en processos de planificació urbanística, que ajudin a les persones a prendre decisions basades en l’evidència”.
