El Consorci de Polítiques Ambiental de les Terres de l’Ebre (COPATE) coordina l’actuació de neteja forestal i prevenció d’incendis més important que ha fet fins ara. Ho fa a Tivenys on es desbrossa i s’obren franges auxiliars de trànsit en cinc camins, en una longitud de 9,5 quilòmetres i una superfície d’actuació de 6,5 hectàrees. Aquestes feines garanteixen la seguretat dels equips d’extinció en cas d’incendi i també dels pagesos que fan ús d’aquestes infraestructures agràries per treballar. El projecte compta amb el finançament de 15.000 euros de la Diputació de Tarragona. El COPATE confia que altres municipis ho sol·licitin, ara que poden vehicular aquestes accions amb ajuts de gestió forestal de l’ens provincial i de la Generalitat.
Després d’haver actuat puntualment en algun camí i en petites superfícies dels municipis ebrencs, el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre té en marxa una de les actuacions més importants en gestió forestal que ha dut a terme. Es tracta de la neteja i creació de franges auxiliars de trànsit (FAT) en una superfície de més de 65.000 metres quadrats, que aglutina prop de deu quilòmetres de camins i pistes d’accés a la serra de Cardó-Boix des de Tivenys.
Com ha detallat Guillem Argelich, tècnic de l’àrea de Territori, entorn natural i gestió forestal del Consorci, es tracta de les franges “definides en qualsevol pla de prevenció d’incendis“, que en mantenir-les desbrossades i netes de vegetació i arbrat no essencial, “garanteix la seguretat i el correcte trànsit” dels equips d’emergències en cas d’incendi, però també dels agricultors que hi circulen per treballar diàriament.
Argelich ha recordat que és imprescindible “tindre paisatges vius, treballats, cultivats“, per prevenir i aturar incendis, i que mantenir les infraestructures agràries és un element a favor que els pagesos “no tirin la tovallola“. “Que tinguin camins adequats, que no hagin d’estar ratllant sistemàticament els retrovisors i vehicles perquè una branca o un arbre cau al camí. Si veuen que el seu ajuntament està pendent i que els facilita la vida també ajuda molt“, ha remarcat.
Camins preparats
El tècnic forestal del COPATE ha assenyalat que els camins on ara s’actua a Tivenys ja s’han fet servir altres vegades pels equips d’emergències, però calia “garantir” que hi puguin circular “de pressa i amb seguretat“. Per tenir adequades aquestes franges auxiliars s’ha de netejar dos metres a costat i costat del camí, i retirar arbustos i arbres, normalment pins, “que no fan falta“. Si es troben arbres fruiters en zones en producció, no es toquen. Només s’aixequen les copes de garrofers o olivers que impedeixen o dificulten la visibilitat del trànsit al camí.
Argelich ha exemplificat que en moments d’emergència, sense aquests espais nets, els vehicle dels operatius, i també veïns que s’hagin pogut quedar atrapats, es poden produir altres accidents o dificultar l’extinció o l’evacuació. “Sense la vegetació, es facilita la visibilitat a 10, 15 o fins i tot 30 metres de distància. És bàsic que els equips d’emergències que se l’estan jugant per nosaltres, puguin entrar amb seguretat“, ha dit el tècnic forestal.
Consens dels propietaris
L’actuació a Tivenys es va començar a gestionar i tramitar fa gairebé un any. A la redacció del projecte i als tràmits per rebre permisos del departament de Territori, s’hi suma la complexitat de rebre l’autorització de més d’un centenar de propietaris, alguns fins i tot sense dades de localització. Al projecte de Tivenys s’ha hagut de planificar la neteja en 180 polígons i parcel·les del terme municipal, i s’ha comptat amb la col·laboració de l’equip administratiu de l’Ajuntament.
“No s’havia fet mai i calia resoldre molts dubtes. Ara, segurament, amb la resta de veïns, sabent com s’ha fet, serà més fàcil“, ha confiat Guillem Argelich. De fet, el COPATE ja planifica una segona actuació per a l’any que ve a la zona de la Mora, el barranc que va posar en risc la serra de Cardó-Boix quan el foc va travessar l’Ebre durant l’incendi de Paüls. “Amb el foc es va demostrar que aquestes actuacions són importants. Per exemple, sabíem que si travessava -el riu Ebre- pel Coll de Som, teníem una certa tranquil·litat perquè s’havien fet els deures en aquella zona“, ha explicat l’alcalde de Tivenys, Eladi Galbe. Tivenys i Benifallet han invertit en gestió forestal en aquest espai més de 200.000 euros.
Galbe ha celebrat que un projecte en el qual es treballa “des de fa molts mesos” sigui ja una realitat i ha agraït que la majoria dels propietaris (el 95%) hagin apostat per dur-lo a terme. “Vull agrair-los que amb la seva autorització siguem també pioners en un projecte que és històric al nostre poble“, ha dit el batlle. Galbe també ha donat les gràcies al COPATE per “ajudar els pobles menuts” a dur a terme aquestes polítiques de prevenció que sols no podrien executar perquè no tenen recursos ni econòmics ni tècnics per fer-ho possible.
Un model a estendre
L’alcalde de Tivenys ha animat a més municipis a dur a terme aquestes iniciatives de gestió forestal. “S’hauria de fer en cada poble de les Terres de l’Ebre“, ha defensat també Diana Valimanya, vicepresidenta del COPATE de l’àrea de Territori, espais naturals i gestió forestal. Valimanya ha insistit que no es tracta “només d’una actuació tècnica” o de desbrossar camins, sinó que el Consorci “presenta un compromís amb la seguretat, el territori i la gent que hi viu“. “Són una manera de preparar-nos millor davant dels incendis, de donar eines als bombers i sobretot de protegir les cases, els cultius i els espais naturals que tant estimem“, ha afegit.
