La fotografia social que dibuixen les projeccions demogràfiques de l’Institut d’Estadística de Catalunya per a la regió de l’Ebre d’aquí a una dècada parla clarament d’un territori en transformació. El titular és contundent: tres de cada deu ebrencs viuran sols en una llar l’any 2034. Este increment de les llars unipersonals —que augmentaran un 14,5 % en deu anys— és un indicador dels canvis socials que ja estem vivint i que s’accentuaran els pròxims anys. La tendència cap a llars més menudes és general a tot Catalunya i Europa, però a les Terres de l’Ebre té característiques particulars. D’una banda, el fenomen reflectix un envelliment accelerat de la població, amb un augment previst del 23 % de persones majors de 65 anys, mentre la població infantil disminuirà un 10 %. De l’altra, posa de manifest una societat que, a mesura que suma anys, veu com la convivència tradicional —famílies de tres, quatre o cinc membres— va dixant pas a una realitat de solitud creixent.
Esta dinàmica no afectarà igualment totes les comarques ebrenques. El Baix Ebre i el Montsià concentraran gairebé tot el creixement de llars i de població, impulsats sobretot per l’arribada de nous immigrants. En canvi, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, més castigades pel despoblament, avançaran a un ritme molt més lent. La migració es confirma, per tant, com l’únic motor capaç de revertir, o si més no d’alentir, el declivi demogràfic natural. La regió de l’Ebre té un futur demogràfic marcat per incerteses, però també una oportunitat de teixir xarxes de suport que transformen l’envelliment i la diversitat en un motor de cohesió.
