Xavier Tomàs Blanquet (Tortosa, 1984) és consultor independent especialitzat en comunicació política i xarxes socials. Llicenciat en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Pompeu Fabra (2007), ha ocupat càrrecs de responsabilitat en diverses institucions. Ha sigut director de comunicació de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona (2007-15), assessor de comunicació al Departament d’Interior de la Generalitat (2015-17), cap de gabinet de l’alcaldia de Tortosa (2018) i responsable de difusió corporativa a l’Associació de Municipis de Catalunya (2019-23).
PREGUNTA: Com creu que han evolucionat les xarxes socials en l’àmbit polític els últims anys?
RESPOSTA: Des d’un punt de vista polític, encara s’està comunicant de manera semblant a com es feia fa 40 anys. Moltes conselleries i ministeris disposen d’equips per respondre cartes postals, però no per gestionar interaccions a través de les xarxes socials. Tot i que els ciutadans ja estem acostumats a fer gestions des del mòbil, la comunicació institucional continua ancorada en models antics, mancant la capacitat d’interactuar directament i de manera immediata amb la ciutadania.
P: Quins errors freqüents ha observat en l’ús de les xarxes socials per part dels polítics?
R: Els partits polítics, les institucions i els candidats sovint no tenen en compte que les xarxes socials no són ONGs. Això què significa? Si un alcalde fa una publicació a les xarxes, esta no es promocionarà sola, de manera que cal invertir en publicitat. Les xarxes socials són empreses multinacionals amb ànim de lucre, i esta realitat sovint s’ignora. A més, molts polítics perceben les xarxes socials com un espai de mera propaganda i obliden el seu potencial com a eina d’interacció amb la ciutadania. Per exemple, a les Terres de l’Ebre, cap alcalde utilitza Instagram per fer preguntes als ciutadans o respondre les seues inquietuds. La participació és, si no més, tan important com la difusió del missatge, i cal recordar que les xarxes són una via d’interacció.
P: Podria posar un exemple d’un polític de les Terres de l’Ebre que comunique bé a través de les xarxes socials i un altre que no?
R: No voldria entrar en comparacions o conflictes.
P: Els formats curts com les històries o els reels han pres força en diverses plataformes. Quin impacte tenen en la política?
R: Torno a insistir: les xarxes socials pertanyen a empreses que volen maximitzar els beneficis. Twitter, Instagram i altres xarxes saben que un usuari es manté més temps a l’aplicació mirant vídeos que no pas imatges. Com que el negoci es basa en retenir l’usuari per poder mostrar-li més anuncis, estes plataformes prioritzen el contingut en vídeo. És per això que els polítics cada cop utilitzen més aquest format. Ara bé, això per si sol no és suficient: si es fa un vídeo per explicar un acord de govern en matèria de joventut, però no s’invertix en la seua difusió, este contingut no arribarà a la gent jove. I tampoc serà efectiu si no es creen canals per a respondre les preguntes de la ciutadania.
P: Actualment, Instagram és la xarxa més efectiva?
R: A nivell espanyol, el rànquing l’encapçala WhatsApp, seguida de YouTube, Facebook i Instagram (empatades), TikTok i Twitter. Un canal de WhatsApp és una eina molt útil per a aquells ajuntaments que volen comunicar-se de manera instantània amb la ciutadania. Cada cop és més habitual que les famílies facen servir YouTube en lloc de la televisió tradicional, el consum de la qual va a la baixa. També és interessant notar que TikTok ja supera Twitter a nivell mundial, fet que resulta paradoxal perquè encara molts polítics no tenen compte a TikTok.
P: TikTok tindrà un paper rellevant en la comunicació política?
R: Sens dubte. És la xarxa social que més ha crescut durant l’últim any. Hi ha una paradoxa interessant: TikTok té més usuaris que Twitter, però molts polítics encara no tenen un compte a TikTok. Per exemple, ni l’actual president de la Generalitat ni el seu predecessor en són usuaris, però seria impensable que Salvador Illa o Pere Aragonès no tinguessen compte a la xarxa Twitter.
P: Pot ser que els polítics vegen TikTok com una xarxa no apropiada per a la seua comunicació?
R: Quan va aparèixer Twitter, el missatge inicial era “Què estàs fent?”. Molts rebutjaven unir-s’hi perquè no volien explicar la seua vida cada cinc minuts; este debat, però, ja ha quedat superat. Hi ha tres reflexions a fer: en primer lloc, els dubtes sobre l’ús de TikTok o de qualsevol xarxa són normals en les primeres etapes, però s’acaben amb el temps. En segon lloc, encara que no tingues compte a TikTok, esta xarxa ja ha tingut un gran impacte canviant completament el format de comunicació: ha transformat els vídeos de l’horitzontal al vertical, del llarg al curt i del formal a l’informal. Això ho han copiat Twitter, YouTube i Instagram, de manera que TikTok és, més que una xarxa, un estil de comunicació. Fa deu anys, ningú feia vídeos en vertical; avui dia, és pràcticament el format predominant. En tercer lloc, si la mitjana de cada persona a Espanya és tenir cinc xarxes socials, els polítics han de pensar que, si el seu electorat potencial és a TikTok, s’estan perdent una gran oportunitat de connexió amb el públic, especialment en la plataforma que més creix.
P: Des del seu punt de vista, fins a quin punt són eficaces les xarxes socials per a guanyar eleccions?
R: Totalment. Els mitjans tradicionals han passat d’una estratègia de quantitat a una de qualitat, com el vostre setmanari. Les xarxes socials tenen una doble paradoxa: cada dia augmenta el temps dedicat a elles, i oferixen una barreja d’informació i entreteniment. Els polítics han de ser conscients d’aquesta combinació. Per exemple, Salvador Illa, pocs dies després de ser investit president de la Generalitat, va concedir una entrevista a TV3 que només la van veure en directe 160.000 persones; tot i això, va obtenir un bon share. Però el consum de televisió va baixant, i per molt bon share que tingui un programa, sovint ja no és suficient. Jo mateix he fet programes a les xarxes socials que han superat l’audiència de TV3 en aquella mateixa franja horària. A més, la segmentació de la publicitat a la televisió és molt limitada, mentre que a les xarxes socials pots dirigir el teu missatge específicament, per exemple, només als veïns de Bítem.
P: La comunicació política ha dixat de tindre intermediaris?
R: En part sí, i això té conseqüències positives i negatives. La funció periodística de contrastar i posar en context la informació política s’està perdent, i això és preocupant. A canvi, però, la ciutadania hauria de guanyar el dret de poder preguntar directament als polítics a través de les xarxes socials, permetent una interacció més directa i transparent.
P: La comunicació política a través de les xarxes socials no pot contribuir a la desinformació?
R: Em preocupa que el periodisme hagi perdut el seu paper d’àrbitre. Ara bé, els polítics han de canviar de mentalitat: no servix de res preocupar-se per les notícies falses si no es creen eines de participació, interacció o comunicació més ràpides i efectives. Poso un exemple: a Catalunya, Vox i Ignacio Garriga publiquen entre un i tres vídeos diaris, i cada setmana n’afegixen un parell més amb testimonis que suposadament expliquen problemes personals. Cap altre partit fa una cosa similar. I quants partits van al mercat de Cambrils, per exemple, a parlar amb els paradistes i fer un vídeo sobre la inseguretat? És comprensible estar preocupat per la desinformació, però si no es canvien les dinàmiques i es prenen accions concretes, aquesta preocupació no servix de gaire.
P: Creu que és necessària una regulació futura de les xarxes socials en les campanyes polítiques?
R: Sí, cal molta més regulació, tot i que no tant durant les campanyes electorals, que ja estan molt regulades. Per exemple, des que Twitter va ser comprada per Elon Musk i va dixar de cotitzar a borsa, ja no està obligada a rendir comptes als accionistes ni a garantir eines de transparència i de denúncia de continguts falsos. Musk ha eliminat aquests mecanismes, i això fa que les xarxes socials siguin més vulnerables a les fake news. Facebook i Instagram tenen a Barcelona gent que modera continguts i que s’ha vist psicològicament molt afectada per moderar continguts molt brutals. Estes dos xarxes tenen almenys moderadors de continguts i Twitter no en té o en té tan pocs que de fet és com si no en tingués. Així doncs, la regulació hauria de centrar-se en aquest aspecte. Les xarxes socials haurien de disposar d’eines transparents que permeten resoldre de manera ràpida les denúncies per contingut fals.
P: Quins creu que són els altres reptes als quals s’han d’enfrontar les xarxes socials?
R: Si la nostra vida personal i, en molts casos, també la professional passa per WhatsApp, la vida política també hi hauria de ser. És essencial que la maduresa amb què la ciutadania utilitza les xarxes socials es traslladi a la política, als partits i a les institucions, perquè si no es fa, es pot perjudicar la mateixa política i la democràcia.
