Les dades demogràfiques fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) oferixen una fotografia de contrastos a les Terres de l’Ebre. Amb un creixement de l’1,31 % en l’últim any, la regió avança amb moderació en comparació amb la mitjana catalana, que se situa en l’1,4 %. Malgrat estar lleugerament per sota del conjunt del país, este increment és significatiu en un territori sovint marcat per reptes estructurals com la despoblació i l’envelliment de la població. Però esta aparent uniformitat amaga realitats divergents, que mereixen una anàlisi.
La Ràpita ha incrementat la seua població un 4,23 %, i esdevé el municipi de la regió amb el creixement més important. A l’altre extrem, però, hi trobem la Terra Alta, que continua perdent habitants, amb un retrocés del 0,24 % en el darrer any. Esta caiguda és encara més preocupant si es contextualitza amb la pèrdua acumulada des de principis de segle, que arriba al 6,43 %. Estes dades reflectixen la realitat d’una comarca que no aconseguix retindre la població.
La comparació entre estos dos escenaris exemplifica la necessitat d’una estratègia per al territori ebrenc. Si bé el creixement global és un bon senyal, cal admetre que està impulsat sobretot per la Ràpita, Amposta o Tortosa. Mentrestant, les zones més rurals i de baixa densitat com la Terra Alta continuen patint una despoblació ja estructural.
En este context, la regió de l’Ebre necessita polítiques que aposten per dinamitzar comarques com la Terra Alta i altres municipis rurals ebrencs en regressió poblacional.
