Un equip del Centre d’Estudis Avançats del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CEAB-CSIC) ha dut a terme un estudi sobre les percepcions que té la societat dels ecosistemes del delta de l’Ebre, complementari a la recerca en ecologia que realitza a la zona des de fa més de cinc anys. Els resultats s’han presentat al setè International Marine Conservation Congress, celebrat a Sud-àfrica, on s’ha fet èmfasi en la necessitat d’iniciatives de conservació que compten amb el coneixement i la implicació de les poblacions locals.
En el cas del delta de l’Ebre, l’enquesta feta destaca l’alt reconeixement dels ambients propis del Delta entre tots els participants, excepte en el cas de les plantes marines que entapissen grans àrees dels fons de les badies dels Alfacs i del Fangar. Els no residents al Delta no les identifiquen tan bé com els veïns de la zona. El que sí que coneixen tant residents com gent de fora són els beneficis de la vegetació, tant l’emergida (la de dunes, aiguamolls o maresmes) com la submergida (la de praderies marines), en la protecció de la costa davant de temporals i altres fenòmens extrems. El 75 % dels participants, amb una representació similar de residents i no residents, és conscient de la capacitat dels ecosistemes de proporcionar beneficis. Este resultat hauria sorprès l’equip investigador donat que estudis anteriors apuntaven que una part de la població desconfiava de les solucions basades en la natura. La majoria de la gent relaciona ara clarament la falta d’arribada de sediments amb la gestió del riu Ebre.
En general, tots els participants en l’enquesta, feta a més de 360 persones, coincidixen a voler protegir el Delta i professen estimació pel territori. Ara bé, tot i que compartixen l’objectiu de preservar-lo, proposen maneres diferents d’aconseguir-ho. Mentre que la majoria de no residents se decanten cap a mesures que limiten al màxim l’activitat humana, el gros dels residents advoquen per actuacions que permeten conciliar la presència de l’home amb la preservació. Les persones que viuen i treballen al Delta se senten part inherent, i conformadors, del seu paisatge. N’és un exemple la visió dels camps d’arròs. Mentre els que no hi viuen els perceben com a artificials, els residents els consideren semblants a altres ambients com les llacunes, les dunes i les plantes marines, és a dir, els valoren com a naturals.
Jordi Pagès, investigador del CEAB-CSIC i coordinador de l’estudi, subratlla que “qualsevol iniciativa de conservació ha de tenir en compte les percepcions de les persones, sobretot, de les del territori”, perquè s’impliquen en el seu desenvolupament i puga tindre èxit.
Una altra qüestió a considerar per part de l’equip és “la impossibilitat de tornar al delta de l’Ebre dels records d’infantesa”. Jordi Pagès explica que “els deltes són ecosistemes molt dinàmics, en moviment i canvi constant. Hem de resoldre com d’incòmodes estem amb el dinamisme; no podem pretendre un equilibri immòbil en este tipus de sistemes, que mai han estat així”. En este sentit, l’investigador recupera les paraules d’un dels entrevistats que feia notar que voler fixar el Delta en un punt, amb una imatge concreta, significava fer-hi intervencions dràstiques, artificials que, paradoxalment, farien que dixés de ser el Delta.
Els investigadors reconeixen que les diferències en les percepcions de la població local i de la forana, sobretot en relació a la visió dels ambients i les formes de conservació, compliquen la gestió d’este espai natural, ja de per si molt complexa per l’augment de la intensitat dels fenòmens extrems i la resta d’impactes del canvi global.
