Han estat anys complicats per la Ribera d’Ebre. Sense alternatives al tancament de la fàbrica d’Ercros a Flix, amb la fi de les nuclears cada cop més a prop i amb el transport ferroviari cada cop més deteriorat, les perspectives de futur a la comarca no han estat, justament, optimistes. A la vegada, la reindustrialització de Catalunya i les Terres de l’Ebre passava de llarg, amb l’AP-7 com a principal atractiu per a grans indústries com Kronospan, Jabil o Florette.
El 2025, però, es planteja un nou escenari. Projectes com la central hidràulica reversible de Riba-roja d’Ebre prenen ja forma, amb la gran apagada de l’abril com a principal valedora de la necessitat de noves infraestructures d’emmagatzematge energètic i renovable. També Ascó acollirà una fàbrica de metanol verd, amb el projecte HyBERUS que, juntament amb Casp i Fabara, atraurà una inversió de més de 300 milions d’euros. I l’últim projecte —i, possiblement, el més il·lusionant— ha estat la gigafactoria d’IA a Móra la Nova. Cristalitza així l’aposta i la faena de molts anys per a convertir el polígon del Molló en un espai tecnològic pioner a tot l’Estat.
El projecte de construcció de les quatre gigafactories europees s’ha de resoldre al curt termini, i aviat tindrem notícies. Es tracta d’una inversió que pot arribar als 5.000 milions d’euros molt desitjada per qualsevol Estat europeu. La competència, doncs, serà nombrosa i aferrissada. Són moments per a la il·lusió però, a la vegada, hem de ser conscients que, si la resolució no és favorable i la gigafactoria no va a la Ribera d’Ebre, s’haurà fet, igualment, un bon pas endavant. El territori haurà estat un ferm candidat i s’ha presentat com la millor opció de l’Estat per acollir una infraestructura d’alta tecnologia. Tot gràcies a la faena feta fins al moment i que situa ara la comarca com a terra d’oportunitats. Una faena que, sens dubte, no es pot aturar.
