Segons El Principito, la novel·la més famosa de l’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry, “l’essencial és invisible als ulls”, però no sembla que els valors que més importen estiguin d’acord amb aquesta frase. Els mals del món es deuen a la cobdícia, anteposant els diners a les persones, com ho prova el fet que dues terceres parts de la humanitat visquin en la pobresa i passen tot tipus de penalitats, molts moren de fam o per falta de l’atenció sanitària bàsica.
És d’una extrema gravetat que la principal potència destini grans quantitats de diners a la guerra amb l’Iran i a observar la Lluna amb la nau Artemis II, batent el rècord de la major distància recorreguda per una tripulació a l’espai. Els EUA s’han gastat 280.000 milions de dòlars en la seva guerra amb l’Iran i 93.000 milions en el programa Artemis. Tots aquests diners serien suficients per a acabar amb la pobresa extrema al món durant un any —definida pel Banc Mundial com viure amb menys de 2,15 dòlars al dia— quantificada en 318.000 milions de dòlars anuals. Aquesta xifra representa només el 0,3 % del producte interior brut (PIB) mundial, així que econòmicament és possible acabar amb la pobresa sempre i quan hi hagi un acord global per a retallar les despeses militars i en investigacions espacials.
La despesa militar mundial ha assolit una xifra rècord el 2025 superant els 2,6 bilions de dòlars, amb els EUA al cap, i la presidenta mexicana Clàudia Sheinbaum ha qüestionat si els recursos que la NASA destina a l’exploració de l’espai haurien d’enfocar-se a millorar les condicions de vida de milions de persones pobres.
És increïble que en el segle XXI encara no hi hagi la voluntat política d’acabar amb la pobresa, aconseguint una distribució econòmica més justa per a acabar amb unes desigualtats insostenibles. Segons el gran poeta Federico García Lorca, “el dia en què la fam sigui erradicada de la Terra, hi haurà la major explosió espiritual que el món hagi conegut mai. La humanitat no pot imaginar l’alegria que irromprà en el món el dia d’aquesta gran revolució”.
Certament, l’essencial és invisible als ulls, consisteix a adonar-nos que la humanitat forma una unitat i totes les persones han de viure dignament, sense pobresa. Units ho podem aconseguir, separats anem abocats al desastre.
Com va dir l’escriptor León Tolstoi, “he comprès que el meu benestar només és possible quan reconec la meva unitat amb totes les persones del món, sense excepció”.
