La Diada nacional de Catalunya sempre s’ha mogut entre el to festiu i el reivindicatiu. A partir del 2010, amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, se va obrir un cicle en què l’independentisme troba en la Diada l’aixopluc per a mobilitzar-se de forma massiva. La dècada passada es van encadenar marxes multitudinàries i pacífiques, majoritàriament concentrades a Barcelona, que van posar al centre la posició creixent d’una part molt important dels catalans a favor de la independència del país. El 2019, en l’avantsala de la sentència del Suprem contra els líders independentistes processats arran dels fets del 2017, encara van sortir al carrer centenars de milers de persones. El punt d’inflexió es produïx a partir del 2020, quan la pandèmia condiciona el poder de convocatòria de les entitats sobiranistes i a la vegada l’independentisme perd pistonada a mesura que guanya pes el desencís envers els partits independentistes.
En els dos darrers anys, Tortosa ha sigut una de les seus nacionals de la mobilització independentista i ha permés posar el focus en qüestions territorials com l’espoli de l’aigua o el monument franquista del riu. Però existix un altre discurs local amb vocació de nacional, menys polític però potser més transcendental, que és el que ha projectat l’inspector tivissà dels Bombers Marc Castellnou: el país, amb estat propi o sense, necessita urgentment una política que atenga les zones rurals i gestione el seu paisatge com una qüestió nacional irrenunciable. Una política que sàpiga trobar en la pagesia el seu principal aliat contra incendis potencialment devastadors.
