A Tortosa, la cultura popular és molt més que tradició. És emoció, és arrel i és orgull compartit. No s’entén la cultura popular tortosina sense la jota, sense el pasdoble “Tortosa”, sense la devoció per la Cinta, cantant l’himne a veu plena, creients i no-creients i, evidentment, sense els gegants, les cucaferes i tot el seguici festiu. És aquell moment màgic en què veiem els gegants i les cucaferes travessar els carrers i, entre la música i els aplaudiments, descobrim la il·lusió als ulls dels més petits. Jo mateix ho he viscut amb especial emoció ja que sempre he tingut passió pels gegants, els correfocs, les gralles i les dolçaines, però encara més ara que la meva filla ho viu amb entusiasme. No hi ha dia que no vulgui anar a veure els gegants o la cucafera, i com tantes altres famílies, ens trobem sovint a la Casa dels Gegants del parc municipal, compartint esta estima per la tradició i comprovant que el futur està assegurat. Les noves generacions mantenen viva la flama, com ho han fet les que ens han precedit.
La cultura popular és l’ànima de Tortosa. És allò que ens connecta amb el passat, ens fa créixer en el present i ens projecta cap al futur. Des de Junts per Tortosa, sempre hem tingut clar que la cultura és un dels pilars fonamentals del nostre projecte de ciutat. Per això, mentre vam governar, hi vam apostar decididament: vam donar suport a les entitats, vam potenciar la programació estable i vam crear nous festivals de la mà del teixit cultural local, tot reforçant la capitalitat cultural de Tortosa i garantint espais dignes perquè la cultura pogués créixer i respirar. Sense cultura no hi ha ciutat viva i des d’on estem actualment també ho seguim fent.
Un dels millors exemples d’aquesta aposta és la reforma de l’Auditori Felip Pedrell, un projecte impulsat, planificat i deixat enllestit pel nostre govern. No oblidem, però, que l’actual govern hi va votar en contra dues vegades i que, si haguessin donat suport al projecte quan tocava, l’Auditori ja estaria renovat des de fa temps. En lloc d’això, les sales estaran gairebé dos anys tancades, i les entitats i programadors culturals han hagut de buscar alternatives per mantenir viva la seva activitat.
Malgrat tot, celebrem sincerament que l’obra avanci, perquè quan Tortosa guanya en cultura, hi guanyem tots. Però també creiem que cal recordar d’on venim i qui va fer possible que este projecte sigui avui una realitat.
Un altre exemple de la nostra aposta per la cultura és l’Espai Joan Moreira, que vam recuperar des del nostre govern amb la voluntat que esdevingués un punt de trobada per a la cultura popular i la música tradicional, i un espai alternatiu a les sales de l’Auditori. Un lloc obert, acollidor i amb una gran càrrega simbòlica per a la nostra ciutat.
Lamentablement, des de fa mesos, l’activitat a l’Espai està aturada i no s’hi han fet millores. En estos més de dos anys de mandat, el govern actual no hi ha invertit ni ha impulsat noves iniciatives. L’únic canvi visible ha estat retirar el nom de Joan Moreira de les publicacions municipals, un gest que encara ni tan sols s’ha completat a la façana.
Però parlar de Joan Moreira és parlar de cultura en majúscules. És parlar de música, de tradició, de recerca i de passió per Tortosa. Pocs noms han contribuït tant a preservar i difondre la riquesa musical i folklòrica de les Terres de l’Ebre com ell.
Per això considerem que retirar el seu nom d’un espai que porta el seu esperit i la seva empremta és, en certa manera, esborrar una part de la memòria cultural de la ciutat. El llegat de Joan Moreira mereix respecte, reconeixement i continuïtat, i així ho defensarem sempre.
Tot i alguns entrebancs, la cultura popular de Tortosa continua viva, i això és gràcies a la gent: a les colles, a les entitats, a les famílies, als músics i a totes les persones que hi posen hores, dedicació i il·lusió. Ells són els veritables protagonistes, els que mantenen viva la flama de la festa i la tradició.
Des de Junts per Tortosa els volem agrair profundament la seva feina i reiterar el nostre compromís: seguirem treballant perquè tinguin el suport i els espais que es mereixen. Perquè la cultura no és una despesa, sinó una inversió en cohesió, en autoestima i en futur.
