Peter Pan té por de fer-se gran. Un marrec amb dents de llet ja professava un senderi que qualsevol major d’edat envejaria. El protagonista de la novel·la de J.M. Barrie desafia pirates en una illa remota que només coneixen els infants. Un món on el temps es dilata i les fantasies i les pors inconscients prenen cos i forma. Allí hem aterrat tots un cop a la vida en un estat oníric. Tanmateix, sumar anys provoca esternuts que expulsen del cos la pols màgica que ens fa volar. Aterrem en un món on les normes s’han capgirat, jugar no hi té cabuda, les paraules no tenen el mateix significat, però som adults i ens creiem ser lliures.
Els pares ja no manen, però ara és la realitat qui et subjuga: quan no treballes et veus immers seguint les modes de les xarxes socials, et tragues llibres d’autoajuda per recuperar la brúixola (mentida, només et fa perdre el nord) i viatges a ciutats remotes, contractes un freetour (que gratis només té el nom) perquè et tractin com un adolescent per no deixar escapar la teua atenció i acabes anant als mateixos llocs i fent fotos iguals que tothom (hem acabat convertint les capitals en parcs d’atraccions). Qui dia passa, any empeny, deien. Però a quin preu? Al final tots anhelem la vida fora de les pantalles, connectar, parlar sense presses i viure aspirant cadascú la seua idea de ser feliç (un concepte robat per marques comercials i ens la venen a canvi d’experiències i objectes).
Torneu als clàssics. Llegiu Peter i Wendy de J.M. Barrie (Males Herbes, 2025) sols o amb els més petits. Recuperareu el tresor dat per naixement: la màgia de la innocència.
