El cantant Xarim Aresté publica aquest divendres el seu disc ‘Punt de creu’ (RGB Suports), un àlbum que desprèn intimitat i artesania musical i que el compositor no hauria pogut fer sense l’experiència que ha acumulat amb tots els seus anys de trajectòria. “Sento que no hagués pogut escriure aquestes cançons fa uns anys perquè hi ha més saviesa en elles que a la meva ment“, afirma en una entrevista amb l’ACN el cantant de Flix. La presentació oficial del disc serà el 27 de març a la Sala Apolo 2, on Aresté estarà acompanyat en directe per Marcel Castellví a la guitarra, Enric Fuster a la bateria i Litus Guilera al baix.
‘Punt de creu’ va ser enregistrat a Flix, a l’antiga perruqueria de la seva tieta, i produït i arranjat per Josep Munar. Aresté assenyala que amb el productor van veure que quan es fa un disc un no té tant present la poesia com els aspectes més tècnics. “Ens vam adonar que si anàvem a respectar la poesia, més que no pas la part tècnica tot agafava una dimensió que ens sobrepassava i emocionava“.
El cantant de Flix assegura que l’art és un expert en l’ànima humana i és un mirall. “La millor versió de nosaltres mateixos, sempre és la que veiem com un horitzó, però no com la realitat“. En aquest sentit, considera que l’art ens diu quina és la direcció a seguir per créixer i assolir una millor versió d’un mateix.
Aresté és conscient, com mai, que no hauria pogut fer aquest disc fa uns anys, per les seves experiències, per la gent que ha conegut i per “la construcció” que s’ha fet de si mateix. Reflexiona que se sent observador i no pas creador. Creu en aquest sentit que hi ha algun aspecte de pescador en l’artista perquè un llança l’ham i a vegades un pesca coses que et diuen qui ets.
El compositor manifesta que les coses més importants de la vida només s’hi pot accedir a través de les analogies, i l’art i la naturalesa “facilita tot això” i té “molt a veure amb el canvi constant. La vida és un canvi constant i la naturalesa t’ho demostra cada segon“.
Reconeix que segueix amb la mateixa manera de crear cançons: “Ve sol amb la feina, la cançó de sobte t’apareix i t’apareix una emoció i si li prestes atenció acaba completant-se ella sola“. Confessa que abans sentia que per fer música havia de posar tota la seva energia i ara s’ha adonat que com menys en posa més gran es fa.
El mateix esperit i ganes
Preguntat per aquell Xarim Aresté que l’any 2013 va publicar el disc ‘Lladregots’, assenyala que s’hi reconeix. “És curiós que segueixo tenint el mateix esperit i les mateixes ganes, que són moltes, perquè és de bojos fer això en aquest context en què estem“. Fa broma que alguns artistes com ell ja se sentien fa 20 anys fent una “una travessia pel desert” i que ara és “una travessia pel cosmos“.
Aresté defensa l’artesania de la música i que “el gran valor de la cançó almenys és que pot transcendir el temps i seguir explicant coses sobre l’ésser humà“. Considera que abans la gent que estava en el món de la música ho feia d’una forma religiosa i lamenta que el capitalisme s’ha acarnissat amb la música “perquè l’èxit ja no té a veure en què una cançó sobrevisqui al temps, sinó el consum que se’n pot fer ara, és una cosa d’usar i tirar“. Diu que probablement d’aquí 20 anys ningú recordarà els èxits d’avui en dia i posa com a exemple una cançó tan antiga com ‘El noi de la mare’ que “segueix commovent-nos ara“.
, un àlbum que desprèn intimitat i artesania musical){kind=link}