El 20 de març del 2016, a les sis del matí, un autocar ple d’estudiants va bolcar a l’AP-7 a Freginals. Hi van morir 13 estudiants d’Erasmus, que havien anat a gaudir de les Falles de València i tornaven a Barcelona, i 26 van quedar ferits, d’un total de 59 ocupants del vehicle.
Les víctimes mortals van ser set noies italianes —tres de 22 anys, dos de 21 anys, una de 23 i una altra de 25—, dos noies alemanyes de 20 i 25 anys, una noia francesa de 24 anys, una noia de l’Uzbekistan de 20 anys, una austríaca de 24 anys i una romanesa de 23. “Va ser un dia espantós, impossible d’esborrar mai de la memòria”, ha recordat estos dies en un missatge a les xarxes socials l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
El fet luctuós ha sigut recordat, en el seu desè aniversari, amb un acte de l’Ajuntament de Freginals davant del monument a les víctimes i un altre a la Universitat de Barcelona, on estudiaven. Però certament no ha sigut rememorat amb la solemnitat i, a la vegada, l’emotivitat que requerix l’efemèride, i tampoc, durant estos 10 anys, sembla que s’hagen fet passos per a incorporar plenament el duríssim aprenentatge que va suposar aquella experiència per al territori. La Generalitat va intensificar les mesures de seguretat en els autobusos, centrades en l’ús obligatori del cinturó de seguretat.
Però, una dècada després, no s’ha fet cap estudi d’accidentalitat en un tram de l’autopista on, abans i després d’aquella data fatídica, s’han registrat diversos accidents, ni s’ha fet cap simulacre seriós d’accident greu amb víctimes múltiples, com van reclamar els sanitaris en el cinquè aniversari de la tragèdia.
