El Bisbat de Tortosa i la Parròquia de Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre han culminat les obres de conservació, restauració i millora de l’Ermita de Sant Jeroni. Aquesta actuació ha estat fonamental per preservar aquest element patrimonial de gran valor històric, cultural i paisatgístic, així com per garantir-ne la seguretat estructural i assegurar la continuïtat dels seus usos tradicionals.
L’ermita, l’origen de la qual es remunta probablement al segle XIII, va ser reedificada l’any 1891. Situada en un entorn natural privilegiat als peus de la muntanya de la Picossa, constitueix un dels espais més emblemàtics del municipi. És l’escenari de la tradicional romeria de l’1 de maig i un punt de trobada habitual per a activitats culturals, esportives i educatives. L’edifici està reconegut com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) des de la tardor de 2020, una distinció que en reforça la protecció i posa de manifest la importància de la seua conservació.
Diagnosi prèvia: un conjunt de patologies acumulades
Els estudis tècnics previs van evidenciar un estat de conservació preocupant, resultat del pas del temps, l’exposició continuada als agents atmosfèrics i la manca d’intervencions integrals en les darreres dècades.
Les principals patologies detectades van ser:
- Coberta en molt estat de conservació, amb pèrdua d’estanquitat i filtracions d’aigua de pluja que afectaven tant l’interior de l’edifici com els elements estructurals.
- Degradació dels elements estructurals de fusta, especialment de les bigues, amb afectacions derivades de la humitat i l’envelliment que comprometien la seua capacitat resistent.
- Esquerdes i fissures en murs i façanes, algunes associades a moviments estructurals i altres a la degradació dels materials.
- Humitats generalitzades, tant per filtració des de la coberta com per capil·laritat des del terreny, amb presència de sals i deteriorament dels revestiments.
- Alteracions dels acabats originals, amb pèrdues de material i presència d’intervencions anteriors amb materials incompatibles ―principalment morters de ciment pòrtland― que dificulten la correcta transpiració dels paraments verticals exteriors.
Aquest conjunt de patologies no només afectava la conservació del bé, sinó que també suposava un risc potencial per a la seguretat dels usuaris, especialment en un espai amb una elevada afluència de visitants.
Actuacions executades: una intervenció integral i respectuosa
Les obres s’han dut a terme seguint criteris de conservació del patrimoni, amb una intervenció global orientada a recuperar l’estabilitat, la funcionalitat i els valors arquitectònics, històrics i simbòlics de l’edifici.
Primera fase: la restauració de la coberta
Es va desteular la coberta i es van revisar les bigues i travesseres de fusta, substituint aquelles que es trobaven en mal estat de conservació. També es van netejar i es van tractar amb un producte protector contra el corc. Es va instal·lar una làmina impermeabilitzant i hidròfuga a tota la superfície i, al damunt, es van col·locar les teules àrabs, tant les reaprofitades com les de nova manufactura. Aquesta actuació ha permès resoldre els problemes de seguretat estructural i d’estanquitat, així com millorar el comportament global de la coberta.
Segona fase: el sanejament dels paraments verticals i horitzontals
A l’interior, s’han repicat els revestiments de totes les zones deteriorades per la humitat i l’acumulació de sals, i s’han revestit novament amb morter de calç. També s’han sanejat les esquerdes i fissures. I s’ha aplicat un acabat amb dues mans de pintura mineral al silicat. En conjunt, aquestes actuacions afavoreixen la transpirabilitat dels murs i una correcta regulació higromètrica.
A l’exterior, el revestiment existent ―format per morter de ciment pòrtland i pintura plàstica, procedent d’intervencions anteriors― no afavoreix la transpirabilitat dels murs. Atès que no s’ha pogut retirar per limitacions pressupostàries, s’ha optat per aplicar dues capes de pintura plàstica de qualitat amb l’objectiu de millorar la protecció superficial i afavorir, dins de les seues limitacions, la transpiració dels paraments.
El conjunt d’aquestes actuacions, juntament amb la intervenció sobre la coberta, ha permès reduir significativament les humitats, tant les derivades de filtracions com les produïdes per capil·laritat, millorant la conservació dels materials i la durabilitat dels acabats.
A més, s’ha millorat l’accessibilitat amb la incorporació d’una rampa d’accés a l’ermita, tot respectant la configuració arquitectònica original i facilitant-ne l’ús en condicions de seguretat i confort.
Tercera fase: la restauració de la capella
Finalment, a la capella dedicada a Sant Jeroni s’han restaurat les pintures murals i els elements decoratius —com ara les cornises i les motllures— de l’absis, de la volta de canó i de la zona dels peus de la capella, intervenint sobre esquerdes, fissures i pèrdues de la capa pictòrica per tal de garantir-ne la conservació i una correcta lectura formal.
Recuperació d’un espai clau per al municipi
Amb la finalització de les obres, l’Ermita de Sant Jeroni recupera plenament les seues condicions d’ús i es consolida com un espai de referència per a la ciutadania. El paratge continua acollint activitats diverses, com rutes excursionistes, curses de muntanya, visites escolars i trobades populars, contribuint a la dinamització social, cultural i turística del municipi.
A més, la intervenció ha permès reforçar la integració de l’edifici en el seu entorn natural, preservant els valors paisatgístics d’un espai singular de gran significació històrica.
Compromís amb la conservació del patrimoni
Aquesta actuació s’inscriu en la voluntat de preservar i posar en valor el patrimoni cultural de Móra d’Ebre, en línia amb les iniciatives impulsades en els darrers anys per a la seua protecció i difusió, com ara el Castell de Móra d’Ebre.
Amb aquesta intervenció, el Bisbat de Tortosa i la Parròquia de Sant Joan Baptista reafirmen el seu compromís amb la conservació del patrimoni cultural i amb la comunitat, assegurant que l’Ermita de Sant Jeroni continuï sent un espai viu, segur i accessible per a les generacions presents i futures.
Agents intervinents i finançament
El projecte bàsic i d’execució va ser redactat per l’arquitecte, Lluís Gironès Pedrol. La direcció tècnica de les dues fases d’obres ha estat assumida per l’arquitecte tècnic, Ignasi Sabaté Pla. Mentre que la coordinació general del projecte ha anat a càrrec del tècnic de patrimoni cultural, Ramon Gironès Blanch.
La primera fase d’obres va ser adjudicada per licitació i executada per l’empresa Construccions i Rehabilitacions Tradicionals Prisma, SLU. La segona fase també va ser adjudicada per licitació i executada pel constructor Gerard Vidal Bru. La restauració de la capella dedicada a Sant Jeroni ha estat realitzada per la restauradora, Julia Poy Estrada. Les tres intervencions s’han executat amb una cura i una professionalitat remarcables, assolint un resultat altament satisfactori i de notable qualitat.
La promoció de l’actuació ha estat impulsada pel Bisbat de Tortosa i la Parròquia de Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre, amb el suport de l’Ajuntament de Móra d’Ebre i el Patronat d’Amics de Sant Jeroni. En aquest punt, cal fer una menció especial a quatre persones que han estat cabdals, veritables artífexs que el projecte hagi arribat a bon port: l’ecònom i delegat de Patrimoni diocesà, Mn. Victor Cardona Eixarch; el rector de la Parròquia, Mn. Anastasi Soriano Pradas, l’alcalde de Móra d’Ebre, Rubén Biarnés Renedo, i el representant del Patronat d’Amics de Sant Jeroni, Gabriel Liste.
El pressupost total executat ascendeix a 128.617,90 euros, finançats mitjançant aportacions de diverses institucions:
- Departament de Cultura: 61.171,94€
- Diputació de Tarragona: 41.000,00€
- Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica: 8.466,10€
- Ajuntament de Móra d’Ebre: 4.000,00€
- Patronat d’Amics de Sant Jeroni: 435,60€
- Bisbat de Tortosa: 13.544,26€
Cal expressar un agraïment sincer a les diverses administracions que han contribuït al finançament del projecte, la implicació de les quals ha estat determinant per fer-lo possible. Des d’aquest fòrum, les encoratgem a continuar promovent i reforçant aquest tipus d’ajuts econòmics destinats a la conservació i restauració del nostre patrimoni cultural.
Acte d’inauguració
Amb motiu de la finalització de les obres, el divendres 1 de maig de 2026, coincidint amb la diada del tradicional romiatge, es van celebrar els actes d’inauguració i benedicció de l’Ermita de Sant Jeroni.
La jornada es va iniciar amb una processó i el trasllat de la imatge de Sant Jeroni fins a l’Ermita de Santa Madrona. Tot seguit, es va celebrar l’eucaristia i el retorn de la imatge al seu temple.
A continuació, va tenir lloc una audició de sardanes i, en finalitzar, es va celebrar l’acte de benedicció de les obres, a càrrec de l’arxipreste de la Ribera d’Ebre-Priorat, mossèn Rubén García Molina.
Tot seguit, es van dur a terme els parlaments institucionals i tècnics, amb la participació del mateix mossèn Rubén García Molina; de l’alcalde de Móra d’Ebre, Rubén Biarnés Renedo; del director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, Manel Zaera Idiarte; el director de Justícia i Qualitat Democràtica a les Terres de l’Ebre, Gerard Vidal Pallarès, i del tècnic de patrimoni cultural, Ramon Gironès Blanch.
Un dels actes més destacats de la jornada fou la descoberta de la placa commemorativa de l’efemèride.
La celebració es va cloure amb un dinar de germanor ―el tradicional ranxo― amenitzat per la Banda de l’Escola de Música i Dansa de Móra d’Ebre. La jornada va congregar prop de vuit-centes persones.
