La millora de la C-12 ajorna la solució a la confluència amb el barranc de la Galera

Les obres de reparació i les limitacions de trànsit s’allarguen durant setmanes cada vegada que un temporal assota el cor del Montsià i envia una violenta crescuda pel barranc de la Galera, que molt poc abans de desembocar a l’Ebre confluïx de forma conflictiva amb el canal de reg principal de la Dreta, amb la carretera C-12 i, a l’altra banda de canal, amb la carretera de la Diputació TV-3443. Este s’ha convertit en el principal taló d’Aquil·les de la xarxa viària del territori davant dels temporals recurrents, i l’actual projecte d’ampliació de la C-12 no contempla aplicar-hi encara una solució estable que arribaria més endavant, a partir d’un estudi del barranc adjudicat per la Generalitat.

El problema rau que les pluges intenses convertixen el barranc en un riu i este ha de superar per baix una carretera troncal —sota la qual ja es van ampliar el 2019 els calaixos per a incrementar-ne la capacitat de desaigüe— i el viaducte que sosté el canal de regadiu de la Dreta, una infraestructura del segle XIX amb una limitadíssima capacitat de desguàs i que la brossa de les barrancades col·lapsa fàcilment, provocant bé el retorn de l’aigua i el trencament de l’asfalt de la C-12, bé el salt de l’aigua per sobre del canal i l’escanyament de l’antiga carretera, de què és titular la Diputació.

Per molt que s’ampliés la capacitat de filtratge de la plataforma de la C-12, l’obstacle clau, com recorda el director territorial de Territori Miquel Alonso a esta publicació, continua sent el canal de reg, amb uns ulls massa estrets per a donar curs al barranc desbocat quan este l’envestix perpendicularment.

Tres vegades en vuit anys

Els impactes del 2018, 2023 i 2025 —en el cas més recent, van quedar per a la història les imàtgens de trams d’asfalt arrancats i desplaçats com a peces de Scalextric— han sigut tres exemples clars, i les inversions de centenars de milers d’euros per a arreglar els danys no garantixen en cap cas que no es tornen a produir. L’escenari és un forat negre de recursos públics esmerçats amb la garantia que el problema no queda mai resolt.

Ja el setembre del 2023, després d’una gran llevantada, el Govern i la Comunitat de Regants de la Dreta tenien clar que calia buscar una solució definitiva. “És com el conte de mai acabar”, reconeixia qui en aquell moment era el president de la Comunitat de Regants de la Dreta, Manel Ferré. El delegat del Govern, Albert Salvadó, afegia que episodis que abans tenien una recurrència d’unes quantes dècades, ara esdevenen cada pocs anys, i que el projecte del tercer carril entre Amposta i Vinallop podia ser l’oportunitat per a executar una solució.

El 2+1 en este tram de la coneguda com la carretera de La Carrova tot just acaba de ser adjudicat pel Departament de Territori de la Generalitat, però el desllorigador per al barranc de la Galera queda ajornat. Els fonaments per a prendre una decisió els ha d’aportar un estudi de modelització del barranc que ja ha sigut encarregat per la Generalitat i es troba en procés de redacció. “Això permetrà conèixer els diferents escenaris en funció de la pluja que pot arribar a caure a la capçalera del barranc i les alternatives d’actuació”, explica Alonso, que ja era responsable territorial del departament quan governava Esquerra i el PSC l’ha mantingut en el càrrec. “L’estudi ens ha de dir també, per exemple, quin impacte poden tindre trampes de pedres o altres elements”, afegix el director dels serveis territorials.

Alonso té clar que la solució ha de ser acordada entre Carreteres de la Generalitat, la Diputació de Tarragona i els Regants de la Dreta, que sostenen que no tenen recursos per a materialitzar una actuació complexa que faça el canal més permeable. Esta publicació ha intentat posar-se en contacte amb la Comunitat, però de moment no n’ha obtingut cap resposta. Una de les possibilitats que s’havien posat sobre la taula era la construcció d’un sifó en el curs del canal, perquè siga este el que passés per baix del barranc, a l’estil de la solució adoptada amb el barranc de la Vall Cervera per dins del nucli de Jesús. Alonso, però, assegura que els regants han descartat esta opció perquè la veuen tècnicament inviable. De fet, la solució serà complexa perquè, com remarca Alonso, el canal en aquell punt té molt poca pendent.

Les obres del tercer carril tenen un termini d’execució de 26 mesos

Segons les previsions dels serveis territorials de Territori a les Terres de l’Ebre, les obres del 2+1 entre Amposta i la rotonda de Vinallop a la C-12, adjudicades per 13,3 milions d’euros sense IVA, podrien començar abans de finals d’any. El projecte, que busca facilitar els avançaments i millorar la seguretat de la via, se troba ara en el tràmit d’adquisició de terrenys, cosa que va fer encallar i retardar l’inici de les obres del tram entre Móra la Nova i Tivissa, finalment en obres, al mateix Eix de l’Ebre. Els treballs entre Amposta i Tortosa tenen una durada previsible de 26 mesos i habilitaran un total 2,9 quilòmetres de carril addicional en sentit Tortosa, no pas continu sinó amb alternances, i un global de 2,6 quilòmetres de carril complementari en sentit Amposta. El projecte constructiu també preveu canalitzar i estructurar els 99 accessos a finques privades existents mitjançant la construcció de vials de servei específics.