Fa dies que ha començat el compte enrere per a les eleccions del 29N i, a pesar que la campanya electoral encara no ha començat, mitjans i xarxes socials van dopats d’informació, mitges veritats i mentides. Toca, per tant, activar els airbags i protegir-se del que ens ve si no volem prendre mal i donar per bones notícies que només són propaganda.
El primer embat l’hem tingut les últimes setmanes, abans que expirés el límit de presentació de candidatures. Si amb la campanya gratuïta que han tingut les esquerres de les esquerres de les esquerres… per part de mitjans públics i privats, no treuen majoria absoluta, que s’ho facin mirar. La cerimònia d’aparellament frustrat de tota aquesta colla de partits ha avorrit fins i tot als ionquis de la comunicació política. Però l’interessant ve a partir d’ara: les contorsions lingüístiques d’uns i altres per explicar per què no hi ha hagut acord serà el pas previ a les tradicionals ganivetades entre antics camarades de partit. Al final, com passa sempre, la selecció natural farà la seva feina i cadascú tindrà segurament el que es mereix.
En qualsevol cas, l’important és ara la campanya electoral. El fet que n’hi hagi, vull dir. Em sembla insòlit que en aquestes alçades s’aturi tot per un circ propi d’altres temps. Que la majoria de mitjans compri, de manera apriorística, el relat que cada partit polític posarà a la venda durant aquestes dues setmanes és just el contrari del que haurien de fer, que és protegir-nos de la manipulació i la propaganda. Molts periodistes ja ho fan i fa anys que lluiten contra aquesta inèrcia injusta. Però aquí seguim. I en aquest context de realitat augmentada, un de cada quatre electors decidirà el vot en campanya electoral, o sigui quan més vulnerable és davant la maquinària electoral.
