El Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, que se celebra cada 24 d’octubre, posa de manifest la magnitud del repte hídric a Catalunya, un territori on la convivència entre períodes de sequera estructural i episodis de precipitació torrencial mostra la paradoxa de l’aigua. Aquesta alternança extrema té una explicació física directa avalada per la ciència: segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), la capacitat de l’atmosfera per retenir vapor d’aigua augmenta, com a mínim, un 7 % per cada grau d’escalfament. Aquest fenomen fa que l’atmosfera acumuli molta més humitat abans de descarregar-la, la qual cosa intensifica la precipitació acumulada en intervals molt curts i eleva directament la freqüència i la gravetat de les inundacions fluvials, pluvials i costaneres.
Aquesta major intensitat de les pluges es tradueix en una factura econòmica devastadora per al territori. A Catalunya, la magnitud d’aquesta vulnerabilitat queda palesa en la petjada del temporal Glòria, que va generar danys per valor de 456,9 milions d’euros -dels quals, un 49,4 % van afectar directament equipaments municipals-, o la dana del 2019, amb un impacte estimat de 144,8 milions d’euros. Més recentment, els aiguats d’aquest octubre del 2026 han obligat el Govern de la Generalitat a aprovar un paquet urgent de 75 milions d’euros per pal·liar els danys en infraestructures i activitat local. Aquestes xifres confirmen que la gestió predictiva és la principal garantia de seguretat per a la ciutadania i, alhora, l’única via per evitar que els fenòmens extrems comprometin el futur econòmic de les comunitats locals.
Per convertir aquesta prevenció en una realitat operativa, la clau rau a dotar els municipis de tecnologia d’alta precisió capaç d’actuar abans que es produeixi el dany. Com a actor estratègic en el cicle integral de l’aigua, Veolia acompanya els governs locals en la implantació de sistemes multirisc d’alerta primerenca que integren en temps real dades de radars meteorològics, estacions de monitoratge, nivells de rius, sensors hidràulics i càmeres municipals. Mitjançant algoritmes d’intel·ligència predictiva i models de gestió a molt curt termini, aquestes eines permeten anticipar l’impacte dels episodis extrems sobre el teixit urbà, amb la qual cosa faciliten l’activació ràpida i coordinada dels plans d’actuació municipal i dels centres d’emergències.
Aquesta capacitat d’anticipació resulta especialment rellevant davant un marc normatiu cada vegada més exigent. La modificació del Reglament del domini públic hidràulic mitjançant el Reial decret 665/2023 reforça la necessitat d’identificar i gestionar amb precisió les zones exposades i de limitar-hi determinats usos. Paral·lelament, la revisió del Pla INUNCAT fa obligatòria la planificació de protecció civil als 947 municipis de Catalunya i estableix una avaluació del risc basada en quatre nivells oficials, fet que obliga els ajuntaments a comptar amb eines de previsió i plans d’actuació actualitzats per protegir la població.
La planificació a escala local s’emmarca, també, en el tercer cicle de l’avaluació i gestió del risc d’inundació de les conques internes de Catalunya, que l’Agència Catalana de l’Aigua duu a terme per al període 2028-2033 i que incorpora, per primer cop i de manera expressa, les inundacions pluvials urbanes. En aquest context s’han identificat 44 noves àrees de risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI) pluvials, que afecten 204 municipis. Això requereix que les administracions locals disposin de mapes de perillositat i risc d’inundació (MAPRI) i que desenvolupin mesures de drenatge sostenible (SUDS) i solucions basades en la natura.
