En el marc del Projecte Emma d’investigació del càncer de mama, i coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, el 19 d’octubre, el grup de Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta (HUTVC) i l’IRB CatSud han presentat tres estudis publicats este 2026 en revistes internacionals.
Tot i que la supervivència del càncer de mama detectat precoçment pot arribar al 90 %, les recaigudes amb metàstasi continuen sent la principal causa de mort per esta malaltia. Per això, el Projecte Emma, nascut el 2020 i impulsat per la Fundació Doctor Ferran, investiga la resposta del sistema immunitari davant els tumors i la progressió del càncer.
Carlos López, coordinador del projecte, assenyala que la supervivència de les pacients amb metàstasi a distància se situa al voltant del 25 %. “Volem entendre quin és el paper de la resposta immune en esta progressió de la malaltia”, explica. La recerca se centra especialment en les pacients amb pitjor pronòstic, per a trobar indicadors que permeten anticipar possibles recaigudes. La intel·ligència artificial és una de les eines clau d’este treball. L’equip, codirigit per López i Marylène Lejeune, analitza mostres de tumors i ganglis de l’aixella amb imàtgens digitals. A partir d’estes dades, els investigadors desenvolupen models predictius per a identificar patrons relacionats amb l’evolució de la malaltia.
El primer dels tres estudis ha detectat diferències en les cèl·lules immunitàries dels ganglis axil·lars segons el tipus de càncer de mama, entre els tumors luminals A i els triple negatius. Estes diferències poden aportar informació sobre el pronòstic de les pacients. El segon treball ha desenvolupat un model d’intel·ligència artificial que combina dades clíniques i immunitàries per a predir l’afectació dels ganglis en el moment del diagnòstic. Els resultats superen els d’un model basat només en informació clínica. De fet, nou de les deu variables més rellevants estan vinculades a les cèl·lules del sistema immunitari.
El tercer estudi presenta una eina automatitzada per a localitzar la mateixa zona tumoral en diferents talls de teixit i facilitar el recompte dels limfòcits que envolten el tumor. Este indicador està relacionat amb el risc de recaiguda. El sistema aconseguix resultats equivalents als dels patòlegs i reduïx la faena manual d’anàlisi. Alba Fischer, física del Projecte Emma, explica que les simulacions informàtiques també permeten buscar nous biomarcadors i estudiar els mecanismes de la metàstasi axil·lar. “La idea és trobar nous candidats a biomarcadors”, apunta. Si les hipòtesis se confirmen amb proves de laboratori, podrien contribuir al desenvolupament de nous fàrmacs contra el càncer de mama.
Els investigadors advertixen, però, que els tres estudis s’han fet amb mostres de pacients diagnosticades fa anys i que cal validar els resultats en grups més amplis abans d’incorporar estes eines a la pràctica clínica. La recerca compta amb el suport de la ciutadania, empreses com SB Hotels i Homatic i institucions universitàries.
En el marc del 50è aniversari de l’Hospital Verge de la Cinta, el Projecte Emma reivindica la importància de la investigació feta des de les Terres de l’Ebre per a avançar cap a una medicina més precisa i personalitzada i poder millorar el pronòstic de les pacients amb càncer de mama.
Les Terres de l’Ebre van registrar 124 casos de càncer de mama durant el 2025
ar una estimació de 124 nous diagnòstics de càncer de mama durant el 2025, segons les dades del Departament de Salut. La xifra situa la regió ebrenca com el segon territori sanitari català amb menys casos en termes absoluts, només al davant de l’Alt Pirineu i Aran, amb 51. A Catalunya, el nombre de diagnòstics estimats s’eleva a 5.630, dels quals els de l’Ebre representen el 2,2 %. Les dades posen de manifest la importància de la detecció precoç. La supervivència de les pacients a Catalunya arriba al 89,3 % cinc anys després del diagnòstic, la segona més elevada entre tots els tipus de càncer.
El càncer de mama representa el 29 % dels tumors diagnosticats en dones catalanes. La incidència és especialment significativa a partir dels 50 anys, franja que concentra gairebé el 82 % dels casos. Pel que fa a la mortalitat, Salut va estimar 1.069 defuncions durant el 2025 al conjunt del país.
La detecció precoç continua sent una eina fonamental per a millorar el pronòstic de la malaltia. El programa de cribratge convida les dones d’entre 50 i 69 anys a fer-se una mamografia cada dos anys. Durant el 2024, a Catalunya hi van participar 282.404 dones, el 59,4 % de les convidades, i per esta via es van detectar 1.427 tumors.
Salut insistix en la necessitat de mantindre els controls periòdics i adoptar hàbits saludables. L’activitat física, una alimentació equilibrada, evitar el tabac i mantindre un pes adequat són algunes de les recomanacions per a reduir el risc de desenvolupar la malaltia.
