L’octubre de 1974, l’Ajuntament de Tortosa, el Patronat Municipal de Música i la Diputació acordaven impartir a Tortosa activitats del Conservatori Provincial de Música. L’ajuntament cedia part de les instal·lacions on s’ubicava l’Escola Municipal de Música, la Banda, l’Orfeó Tortosí i l’entitat Petits Cantors, a la plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre. El 7 d’octubre començaven a impartir-se classes del primer curs dins del programa general i sota dependència del Conservatori de Tarragona. A Tortosa, només per a dos instruments: Piano i Violí, amb Solfeig, Coral i Harmonia i classes preliminars de Guitarra, Trompeta i Clarinet. Hi havia 96 alumnes i sis professors locals: Rosendo Aymí, Paquita Angelats, Angelita Carrasco, Enric Cortés, Núria Monclús i Teresa Tallada. Com a delegat i gestor del centre es nomenava Mariano Jover Flix.
Mariano Jover va néixer a Lleida el 1921, i de jove va entrar a treballar com a mecànic i xofer del Parque Móvil que gestionava els vehicles oficials. Els bisbes eren considerats autoritats i, com a tals, se’ls dotava de vehicle, i al bisbe Manuel Moll, que aleshores exercia a Lleida, li assignaren el que conduïa Jover. Quan Moll va arribar a Tortosa li va demanar que anés amb ell; aquí es va casar i va tenir filles, integrant-se plenament en la vida tortosina, especialment a entitats catòliques com els anomenats Cursillos de Cristiandad i el Patronat, del qual seria vicepresident. El 1966 va haver-hi renovació de l’Ajuntament i l’alcalde Joaquín Fabra va voler reduir el nombre de membres franquistes incorporant gent de tarannà democratacristià com Rafel Vallés, Mural Escudero, Vicent Santmartí i també Mariano Jover.
Jover era un melòman entusiasta; tocava el violí i empentava totes les iniciatives relacionades amb el món de la música. Quan entrà a l’Ajuntament impulsà el Patronat Municipal de Música, millorà les condicions de la Banda Municipal i creà el moviment Petits Cantors de Tortosa, que arribà a tenir projecció europea; a més de l’afecció per la informació gràfica periodística amb la seua pròpia filmoteca (Albert Curto Homedes, Mariano Jover, l’aposta per la difusió. Ed. Onada). Jover es plantejà com a objectiu principal la creació del Conservatori de Tortosa i s’hi abocà des de l’Ajuntament, comptant amb l’ajut del president de la Diputació, el terraltenc Josep Clua Queixalos.
Les condicions de treball al local de la plaça del Rastre eren molt precàries i les gestions s’adreçaren a trobar un local nou, cosa que fou possible amb la supressió de la sucursal del Banco de España el 1978 i el lliurament de l’edifici a l’Ajuntament, que alhora el cedí a la UNED i una planta al Conservatori el 10 de març de 1980. Fou una gran millora, però prompte resultà insuficient, especialment quan els estudis de música s’integraren a la Generalitat i el de Tortosa fou reconegut com a Conservatori Elemental. Fou aleshores que la Diputació decidí ubicar-lo al Palau Oriol, al carrer de la Rosa, que havia adquirit. La nova seu s’inaugurà el novembre de 1994, però Jover ja no va poder gaudir-ne perquè havia traspassat l’any anterior. La incorporació de nous instruments i l’augment d’alumnat feien necessari disposar de més espais i, el 2012, s’afegí el Palau Despuig, que durant molts anys havia estat seu de la biblioteca.
El curs passat es va arribar als 305 alumnes, dels quals 164 del grau professional, amb 17 especialitats instrumentals, a més d’assignatures teòriques i optatives, impartides per 36 professors. El Conservatori està mancat d’espai i una sala d’assaig i petit auditori propi, per la qual cosa planteja la necessitat d’una ampliació. S’han suggerit diversitats de possibilitats: sembla que l’ampliació de l’actual seu amb edificis annexos seria una bona solució. La Diputació podria resoldre-ho; fa una bona tasca a les Terres de l’Ebre, però encara queda lluny de les apostes i inversions que fa al Camp de Tarragona.
