El GEPEC-EdC ha presentat al·legacions al projecte d’infraestructura de conducció d’hidrogen PCI 9.1.3, corresponent al tram entre Tivissa i el polígon industrial de Tarragona, una actuació integrada dins la futura xarxa estatal de transport d’hidrogen i vinculada al corredor europeu H2Med.
Aquest projecte forma part de la llista de Projectes d’Interès Comú (PCI) de la Unió Europea, una categoria reservada a infraestructures energètiques considerades estratègiques per a la integració i la seguretat energètica de tots els països de la Unió. Aquesta consideració li permet accedir a procediments administratius simplificats i a mecanismes específics de finançament europeu.
Tot i que el traçat previst presenta, en principi, uns impactes ambientals limitats perquè és majoritàriament subterrani i aprofita corredors d’infraestructures ja existents com gasoductes, el GEPEC-EdC adverteix que travessa espais de la Xarxa Natura 2000 i àrees d’interès per a diverses espècies protegides. Entre aquestes destaquen l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), així com espais on es troben altres aus com l’òliba (Tyto alba) i el mussol (Athene noctua). Per aquest motiu, part de les al·legacions presentades demanen mesures i garanties específiques per evitar afectacions sobre aquests hàbitats i espècies.
Més enllà del traçat: el debat sobre el model energètic
La principal preocupació de l’entitat, però, va més enllà dels impactes directes del tram Tivissa – Tarragona. Les al·legacions qüestionen la necessitat de l’obra en el marc del projecte H2Med, la gran infraestructura que ha de connectar les futures xarxes d’hidrogen de la península Ibèrica amb França i el nord-oest d’Europa.
El corredor H2Med inclou dues grans actuacions: la interconnexió CelZa, entre Portugal i Espanya, i el projecte BarMar, la canonada submarina que unirà Barcelona i Marsella. Segons la documentació del projecte, aquestes infraestructures estan pensades per facilitar l’exportació d’hidrogen renovable produït a la península Ibèrica cap als principals centres de consum europeus.
Des del GEPEC-EdC es posa en dubte aquest plantejament. L’entitat considera que presentar la península Ibèrica com una gran reserva de recursos per garantir la descarbonització d’Europa, i que es produeixi hidrogen destinat a l’exportació, pot acabar comportant una major pressió sobre el territori, afavorint la proliferació de noves centrals renovables i infraestructures energètiques en zones amb elevats valors paisatgístics i ecològics.
Segons l’entitat, Espanya és un dels països amb més biodiversitat d’Europa (amb més del 50% de les espècies animals d’Europa i més del 5% de les espècies del món) i ja està experimentant impactes derivats del desplegament accelerat d’instal·lacions energètiques. Per això, defensen que la transició energètica ha de respondre a les necessitats locals i no convertir territoris d’alt valor natural en plataformes de producció energètica destinades principalment a l’exportació.
Un ús limitat i estratègic de l’hidrogen
El GEPEC-EdC coincideix en bona part amb els plantejaments de la plataforma Gas No es Solución, una coalició formada per més de trenta organitzacions ambientals i socials. L’entitat reconeix que l’hidrogen verd pot tenir un paper rellevant en la descarbonització de determinats sectors industrials difícils d’electrificar, com la metal·lúrgia, però considera que aquest ús ha de ser planificat, limitat i ajustat a necessitats concretes.
En aquest sentit, alerta que convertir la península Ibèrica en un gran hub exportador d’hidrogen verd planteja dubtes importants sobre el consum d’aigua, l’ocupació de sòl i la sostenibilitat global del model.
Dubtes sobre la viabilitat del projecte
L’entitat també recorda que la tecnologia de l’hidrogen encara afronta reptes importants. Entre aquests, destaca els elevats costos associats a la seva producció i transport, així com les limitacions de rendiment energètic respecte d’altres alternatives. Per aquest motiu, el GEPEC-EdC considera necessari obrir un debat sobre l’oportunitat d’impulsar una infraestructura multimilionària d’aquestes dimensions abans que existeixi una certesa més gran sobre la seva viabilitat futura.
