Les Terres de l’Ebre afronten, en els pròxims anys, un període especialment rellevant pel que fa al desenvolupament d’infraestructures que depenen de les inversions i l’acció del Govern central. Abans de finalitzar la dècada, està previst que s’instal·le l’ample europeu al tram ebrenc del corredor del Mediterrani, que s’impulse el tercer carril de l’AP-7 i també que s’executen les primeres inversions del Pla Delta. Seran alguns dels temes que marcaran la pròxima legislatura i també la campanya electoral de les eleccions generals a l’Ebre. També es produirien els primers tancaments de les centrals nuclears, segons la planificació actual.
transports i mobilitat
Un dels temes que ha de marcar la pròxima legislatura és l’avenç en les infraestructures del corredor mediterrani. Segons les actuals previsions del Govern estatal, la substitució de la via convencional per l’ample europeu en el tram entre Tarragona i Castelló s’hauria d’executar durant el segon semestre de l’any que ve. La circulació de trens a l’R16 quedaria interrompuda durant cinc mesos.
D’altra banda, el Ministeri de Transports també té sobre la taula el projecte de construcció del tercer carril de l’AP-7, entre l’Hospitalet de l’Infant i Amposta. L’estudi ja està redactat i ara es troba en fase de supervisió i modificació per part dels tècnics del Ministeri. Fonts del Govern actual apunten que no es preveu traure a licitació l’obra —que tindria un cost d’uns 162 milions d’euros-— fins a l’any 2028. Sens dubte, serà una de les inversions principals que el nou Govern tindrà sobre la taula a les Terres de l’Ebre.
les centrals nuclears
Un dels assumptes que ha tensat les relacions entre Govern i oposició durant l’últim mandat ha sigut la política energètica, sobretot després de la gran apagada del 28 d’abril de l’any passat. El Govern de Pedro Sánchez va aprovar el 2019 —nou mesos després d’arribar a la Moncloa— un calendari de tancament dels set reactors nuclears de l’Estat, que havien de cessar la seua activitat entre el 2029 i el 2035. En el cas d’Ascó I, el tancament s’hauria de produir el 2030 i el d’Ascó II, el 2032.
El PP i Vox han carregat obertament contra les previsions de tancament nuclear i han assenyalat la importància de l’energia atòmica dins el mix energètic com una peça clau per a mantindre l’estabilitat de preus i reduir la dependència dels combustibles fòssils i el gas. Les forces conservadores ja han anunciat que, si arriben al Govern, allargaran la vida de les centrals nuclears en operació, si complixen els estàndards de seguretat que establixen els organismes reguladors.
Actuació al Delta i costa
Durant els últims anys, el posicionament de l’Estat envers la protecció del delta de l’Ebre s’ha anat alineant, de forma progressiva, amb els del Govern català. Una sintonia que ja es va donar amb el conseller Mascort i que s’ha intensificat amb l’arribada del Govern de Salvador Illa.
El Govern català va presentar el passat mes de març el nou pla d’actuacions de protecció del Delta, que inclou un calendari d’actualitzacions per als pròxims 15 anys i que preveu el dragatge d’arena del fons marí i la seua aportació a les zones del Delta més castigades per la regressió i els temporals. El Govern de l’Estat aportaria 40 milions d’euros dels 42 que preveu el pla. Paral·lelament, el Govern de l’Estat també està duent a terme el projecte de reubicació d’arenes —via camió— al Delta, i la Confederació Hidrològica de l’Ebre ha iniciat l’estudi de la mobilització de sediments des dels embassaments del tram baix de la conca.
La planificació estatal, ara alienada amb la Generalitat, podria canviar amb un nou Govern a Madrid. Tot i que el PP no ha criticat obertament les actuacions, una modificació en el Ministeri de Transició Ecològica i en les polítiques ambientals podria també alterar la planificació i el calendari d’actuació al Delta.
El principal punt de discòrdia que enfronta l’Estat i la Taula de Consens del Delta és el nou Projecte de reial decret sobre inundabilitat que prepara el Govern estatal i que, advertixen, podria situar 20.000 hectàrees del Delta dins del domini públic maritimoterrestre, segons els nous criteris d’atermenament respecte a les onades màximes registrades en episodis de fort temporal.
política hidrològica
A finals de l’any que ve està previst que veja la llum el text definitiu del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre (PHCE), que està elaborant la Confederació Hidrològica de l’Ebre (CHE), organisme dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica. Actualment, la CHE acaba d’enllestir l’Esquema provisional de Temes Importants (EpTI) i ara treball en l’esborrany del Pla. L’aprovació definitiva podria arribar ja a finals de l’any vinent, però un canvi de rumb, amb PP i Vox a la Moncloa, també podria tindre efectes en el Pla, amb criteris diferents en punts clau com el cabal ecològic, la proliferació de nous regadius o la mobilització de sediments.
Tant el Partit Popular com Vox s’han mostrat a favor de la interconnexió de xarxes durant l’últim episodi de sequera. La formació d’extrema dreta, a més, reclama obertament el transvasament de l’Ebre i l’aprovació d’un “Pla Hidrològic Nacional Únic” amb la interconnexió de totes les conques de l’Estat.
