El Gepec presentarà una denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona perquè investigue la falta de control en el tràfic de residus a Catalunya, procedent d’altres països com Itàlia i destapat pel documental Insostenible, rere la brossa, dirigit per Christophe Sion i que ha comptat amb la investigació del periodista tarragoní d’origen calero Rafa Marrasé.
“El més complex pot ser buscar les responsabilitats penals, però almenys que tinga un efecte perquè es modifique la legislació i es posen sistemes de control per a supervisar de veritat els residus que venen com a residus domèstics”, va manifestar Andreu Escolà, activista i expresident del Gepec, en declaracions a Canal Terres de l’Ebre.
El documental té el seu origen en una investigació iniciada pel Gepec mateix arran de la construcció de l’abocador de Riba-roja d’Ebre i l’ampliació del de Tivissa.
Andreu Escolà explica que un camioner va explicar-los que transportava “merda”. “Vam mirar com es movien els residus. Vam seguir camions, com descarregaven els vaixells, què se’n feien dels plàstics, dels quals només se’n recicla un 16 %, i com s’enterraven en abocadors”, va relatar Escolà.
El documental parteix d’una contradicció: la legislació europea recomana que els residus, sobretot els industrials -cas de Riba-roja- i els especials siguen abocats i tractats el més a prop possible d’on són generats. Però això no es complix, i milions de tones de residus de tota mena viatgen diàriament per Europa, de forma legal i sovint camuflats entre els residus que sí que es declaren, cap als països on siga més barat dipositar-los.
Les autoritats es reconeixen impotents per controlar este flux, que suposa un negoci multimilionari. A Itàlia, organitzacions mafioses controlen bona part del tràfic de residus, que ja han causat greus problemes de salut en diverses zones, i que ara s’exporten a altres països on siga més barat reciclar-los o dipositar-los en abocadors. Catalunya, i en concret el Port de Tarragona, n’és un dels principals destins, com a pont cap a abocadors de l’interior del país i de l’Aragó.
“No entenem que la llei permeta portar porqueria de fora i camuflar entre el plàstic residus industrials. La legislació és permeable i el sistema de controls és vergonyós”, es queixava Escolà, que va relatar com van contactar amb el productor Sion i amb el periodista Marrasé perquè hi aprofundissen.
El documental destapa que al Port de Tarragona poden estar entrant unes 30.000 tones anuals de residus. “Ho fan davant dels nostres nassos, amb un tel de legalitat, i el Port no sap res, la Guàrdia Civil no sap res, les duanes no saben res. Moltes empreses de transport reconeixen que movent la merda es fan molts diners”, insistix Escolà.
On està el negoci de les màfies?: ”Els governs italians paguen diners perquè es facen tractaments, però estos tractaments no es fan i com que no hi ha traçabilitat, els residus apareixen a casa nostra”, resumix Escolà.
Un inspector de Duanes admet en el documental que, de tres milions de contenidors, només se’n revisen 12.000 anualment. Així, hi ha residus que poden fer 2.700 quilòmetres, els que hi ha des de Nàpols fins a un abocador d’Osca o una planta de tractament de Saragossa. “És una aberració contra natura”, tanca el representant de l’entitat ecologista, que qüestiona el paper tant d’EcoEmbes -l’organització teòricament sense ànim de lucre que s’encarrega del reciclatge i el disseny dels envasos domèstics lleugers- com a lobby de pressió com de l’Agència Catalana de Residus.
El Gepec alerta de l’impacte de l’abocador de Riba-roja -recentment avalat urbanísticament per la justícia- sobre “una zona amb equilibri de conreu i boscos”, i denuncia que “s’ha demostrat que el subsol de Tivissa està contaminat” per l’efecte de l’altre gran abocador riberenc.
