Els orígens d’Estampa Popular de Tortosa cal buscar-los en un grup tortosí de referència, el Col·lectiu MACLA-65, impulsat pel pintor Frederic Mauri i l’escriptor Manuel Pérez Bonfill. MACLA, un nom escollit a l’atzar que significa “formes geomètriques que es cristal·litzen en una unitat”, va ser un moviment cultural i un col·lectiu artístic multidisciplinari, emparat pel Club Universitari i nodrit de joves artistes procedents de l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa, que es va posar en marxa el 1952.
En van formar part el dissenyador Ferran Cartes, els pintors Albert Fabà i Joan Antoni Blanc, l’escriptora Zoraida Burgos, l’escultora i pintora Cinta Sabaté, i els joves Jaume Rocamora, Agustí Forner, Ferran Chavarría, Lluís Montagut i Ferran Vilàs, entre d’altres.
MACLA va desenvolupar un art de caràcter realista, amb una forta vocació social i popular, fins a esdevenir un instrument de reivindicació i conscienciació política, i d’oposició al règim franquista. Per això va sintonitzar amb Estampa Popular, un moviment d’avantguarda amb clars objectius plàstics i socials, i que feia servir el realisme social i el gravat per acostar la seva obra al poble, amb una temàtica dedicada al món del treball i a la lluita antifranquista.
Segons un estudi d’Alex Mitrani, “el mateix nom d’Estampa Popular remet a una tradició històrica, humil i artesanal i implica un deliberat arcaisme que tenia un origen als primitivismes de l’art de postguerra a Espanya”, i és que la propaganda franquista de 1940 publicava Estampas de la guerra exposant les victòries feixistes i la destrucció “roja”.
La finalitat de l’Estampa Popular de Catalunya va ser un projecte iniciat per artistes plàstics i desenvolupat principalment entre 1965 i 1967 amb l’objectiu de reunir artistes d’avantguarda per a l’edició i la difusió d’una col·lecció d’obra gràfica, de cost econòmic reduït i de sentit polític crític explícit, aprofitant les primeres febleses del franquisme. Els guanys de la venda es destinaven a ajudar els presos polítics. En el context d’una Espanya encara tenallada per la censura, es tractava d’un primer assaig de gràfica crítica que jugava amb allò explícit i subtil, alhora que plantejava una proposta híbrida entre la vessant artística i el disseny.
El maig de 1966 Federico Mauri, Ferran Cartes, Agustí Forner, Ferran Chavarría i Fernando Vilàs van participar en la I’Exposició Nacional d’Estampa Popular, organitzada a Hospitalet de Llobregat. Dins del conjunt d’Estampa Popular Catalana, el grup de Tortosa destaca com a molt influent, i va participar en exposicions a Maó, Segòvia, València, Valladolid, etc.
Fa un parell de setmanes es reivindicava la figura i l’obra de Sebastià Juan Arbó. L’investigador de la UAB que fa la tesi sobre el personatge clamava que “és responsabilitat de la gent de l’Ebre reivindicar-lo perquè després puga ser estudiat en clau nacional”. En aquest cas potser es dona el cas a la inversa: el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía té la sala 414 dedicada als gravadors tortosins d’Estampa Popular, mentre a Tortosa i Terres de l’Ebre s’ignora la seva existència i obra.
Les autoritats tortosines tenen tot l’any 2024 per preparar, l’any 2025, l’acte de desgreuge i reconeixement, en complir-se els 60 anys de l’exposició al centre del Comerç. Donar protagonisme als artistes que encara són vius, i recuperar la història i les trajectòries dels protagonistes, algunes de les quals van suposar exili. Altres anècdotes per salvar els originals, que amb el temps es recuperen, constitueixen elements per posar les bases a aquesta necessària recuperació, que a més pot ser el punt de partida per a altres estudis i el rescat d’aquesta part de la història nostra.
El Museu ha de tenir la sala permanent d’Estampa Popular tortosina, demanant les còpies al museu, o exhibint obra dels autors d’aleshores.
Aquestes imatges, cedides del fons de Fernando Vilàs, són una mostra del que va suposar el gravat reivindicatiu en la dictadura de 1965.
