Abaratir el preu de la llum

L’electricitat no es produeix on es consumeix. Unes comarques deprimides la produeixen, i unes comarques progressives, la consumeixen. Les productores cada cop són més pobres, la gent emigra i la riquesa, a poc a poc, disminueix. Les consumidores, en canvi, creixen econòmicament i demogràfica i el desequilibri territorial s’aguditza. Aquest fenomen provoca el despoblament rural que desequilibra, crea problemes que ja els patim avui i s’incrementaran en el futur. Rics i pobres, tots, els haurem de pagar amb factures molt cares si no s’apliquen immediatament accions correctores.
Una de les formes de reversió podria ser aplicant diferents tarifes en el pagament de la factura elèctrica. El productor està sotmès als certs riscos que no el sofreix el consumidor. No sóc científic i no vull entrar en la retòrica dels perills produïts pels diferents tipus d’energia que poden afectar els individus que habiten al lloc determinat. Mentre científics delaten perills, altres també qualificats manifesten el contrari, sobretot el que afecta l’energia eòlica. De la nuclear existeixen proves que demostren la seva perillositat i per això el Parlament de Catalunya ja va aprovar el tancament de les plantes de Vandellòs i d’Ascó pel 2027. Però la gent, els productors i els consumidors, ambdós els cal el subministrament, avui imprescindible per tothom. Caldrà aplicar noves fórmules per compensar la pèrdua de l’energia que es produirà per la via nuclear que implica un augment de producció d’altres alternatives.
Per les companyies elèctriques els resulta relativament fàcil acudir als ajuntaments de pobles petits amb territoris molt amplis i despoblats que al moment d’oferir-los quantitats de diners que multipliquen el seu pressupost per dues o tres vegades, convencen irremissiblement l’alcalde i el consistori en ple, per instal·lar nous molins. I aquesta energia ara per ara és la més sostenible i la que té un futur més clar. Però cal repartir per tot el territori la instal·lació dels nous parcs. Als pobles on els pressupostos municipals són suficients per atendre les necessitats de la ciutadania, les elèctriques no s’hi dirigeixen per la construcció de nous parcs eòlics. Només ho fan als municipis vulnerables i deprimits econòmicament. Els pressupostos municipals s’incrementen però són “pa per avui i fam per demà”, perquè no s’apliquen per augmentar l’activitat empresarial del poble. Es gasten per festes majors, serveis urbanístics però poc per crear riquesa i treball per estabilitzar i augmentar la població.
Cal conseqüentment cercar altres fórmules compensatòries pels habitants dels municipis i comarques on existeix sobresaturació de producció i, a més, exigir que totes les comarques participin en la producció elèctrica segons les seves possibilitats. Per aconseguir-ho s’han d’elaborar lleis per tal de compensar en la factura elèctrica els preus de l’electricitat als habitants de zones productores. I l’exemple el tenim a la Terra Alta i les Terres de l’Ebre; produïm amb escreix i paguem el mateix preu que els beneficiats que no pateixen els riscos directes per les persones o els paisatges. A la factura tots paguem pel transport d’electricitat. Com ha de pagar pel transport elèctric un consumidor de l’àrea metropolitana de Barcelona com un de Vilalba dels Arcs que està rodejat de molins i sotmesos al soroll continuat de les hèlices?
Hauria d’haver-hi una rebaixa directa que afecti qualsevol activitat econòmica del territori productor. La Terra Alta no arriba a consumir l’1% del que produeix. A això el Parlament hi ha de donar solucions. Comarques i poblacions que no arribin a consumir el 10% del que produeixen haurien de reduir el 50% la seva factura i no pagar les despeses del transport. Seria una solució per crear i atraure empreses i activitat econòmica als petits pobles que es despoblen.