La Comissió Europea ha proposat injectar 1.400 milions d’euros addicionals al Fons d’Innovació per duplicar la capacitat instal·lada d’energia eòlica a la Unió Europea, passant dels 204 GW actuals als 500 GW el 2030.
Així ho ha indicat este dimarts en una roda de premsa, on també planteja la posada en marxa de nous mecanismes de garanties a través del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Amb estes mesures, la Comissió pretén accelerar el compliment dels seus objectius climàtics, que busquen assolir la neutralitat climàtica l’any 2050. Segons dades facilitades este mateix dimarts per l’executiu, gairebé un 40% de l’electricitat generada a la UE l’any 2022 provenia d’energies renovables.
En la presentació, l’executiu comunitari ha apuntat que les accions donades a conèixer aquest dimarts pretenen impulsar la indústria eòlica i assegurar que el seu creixement “va de la mà” amb la competitivitat industrial del continent.
“Si bé el sector eòlic és una història d’èxit a la UE, el seu creixement s’enfronta a una sèrie de reptes com una demanda incerta, uns processos d’autorització lents, la manca d’accés a matèries primeres o la possible manca de treballadors especialitzats“, entre d’altres, apunta l’executiu en un comunicat.
Sota l’objectiu d’assolir els objectius climàtics i mantenir la competitivitat de la indústria, la Comissió se centrarà a millorar aspectes com la digitalització en els processos d’autorització, el disseny de les licitacions o l’accés al finançament.
Alhora, farà un seguiment més exhaustiu de la competència internacional per detectar possibles pràctiques anticompetitives de països tercers i facilitarà la creació de noves acadèmies amb el propòsit de forma almenys 100.000 nous professionals especialitzats durant els pròxims tres anys.
Situació energètica a la UE
Coincidint amb l’anunci de la Comissió, Brussel·les també ha presentat aquest dimarts l’informe ‘L’estat de l’energia a la Unió’. A banda d’assenyalar la quota que representen les renovables en la generació d’electricitat, el document posa de manifest que, per primera vegada en la història, al maig de 2022 les energies solars i eòliques van superar la generació d’electricitat a partir de combustibles fòssils. En paral·lel, arran de la guerra d’Ucraïna, el club comunitari ha posat fi a les importacions de carbó rus, ha reduït en un 90% les compres de petroli rus i ha rebaixat en un 70% les importacions de gas rus, dels 155.000 milions de metres cúbics l’any 2021 fins als 45.000 milions de metres cúbics aquest 2023.
Estos canvis també han anat acompanyats d’una reducció dels nivells d’emissions, que l’any 2022 van decaure un 3% respecte a l’exercici anterior i un 32,5% en comparació amb els nivells de 1990. També va caure de forma destacada la demanda, concretament un 18% respecte a la mitjana dels últims cinc anys, el que equival a un estalvi de 53.000 milions de metres cúbics segons la Comissió.
Per altra banda, l’executiu ha posat en valor el paper de la plataforma de compres conjuntes de gas -que ha facilitat l’intercanvi de 44.750 milions de metres cúbics en tres convocatòries- i ha informat que les reserves de gas a la UE es troben actualment al 98%, garantint que els vint-i-set estan “preparats” per garantir la seva seguretat energètica.
Malgrat les millores, l’informe també indica que les renovables van representar tan sols un 21,8% del consum final d’energia l’any 2021, encara per sota l’objectiu del 42,5% que es planteja la Comissió Europea de cara a l’any 2030. En aquest sentit, el document assenyala que cal “un desplegament molt més ràpid” de les renovables durant els pròxims exercicis.
