Carlos Sariña és actualment el responsable interí del servei del Seprona de la Guàrdia Civil a la província de Tarragona.
P: Com actuen per a trobar tallers il·legals?
R: Nosaltres acostumem a fer patrullatge per a detectar tant este com altres tipus d’activitats que es facen de forma il·lícita, tant en zones urbanes com rurals. Anualment són sempre nombrosos els tallers il·legals on actuem.
P: Hi ha una tendència a l’alça d’esta activitat?
R: Després de les últimes crisis, gent amb menys recursos busca estes opcions que els poden resultar més barates per a reparar els seus cotxes. I, d’altra banda, hi ha els mecànics que no poden mantindre el seu establiment de reparació i acaben portant el seu negoci al seu domicili o a alguna instal·lació més econòmica que no reunix les condicions d’un taller de vehicles.
P: Els usuaris que fan cap a un establiment il·legal, són plenament conscients d’això?
R: Hi ha dos perfils de tallers. D’un costat, aquell taller il·legal que és molt evident, situat en una zona rural, per exemple en una antiga nau agrícola. Allà els usuaris ja saben a què van. Però n’hi ha que estan instal·lats en polígons que donen una aparença de legalitat i fins i tot s’anuncien i tenen el seu cartell exterior, però no tenen els permisos necessaris.
P: Quines són les principals irregularitats que hi detecten i quin recorregut tenen?
R: Si l’activitat està autoritzada o no, és competència municipal, i després tenim la gestió dels residus i de la seguretat industrial, que és molt important. La inseguretat no només afectaria els treballadors, sinó també a les instal·lacions en si mateixes, perquè s’hi treballa amb compostos, carburants i olis, que són susceptibles de provocar un incendi. Segons on estiga ubicat, el risc de generar un incendi és més complex. Per exemple, si està a prop d’una zona forestal o d’una edificació extensa. També es pot detectar explotació laboral.
P: Les mesures contra estes irregularitats se queden en la via administrativa o es pot obrir la via penal?
R: Les denúncies acostumen a ser cursades per la via administrativa i es remeten a les institucions o els departaments competents, perquè a més a més s’hi dona una competència deslleial en relació als tallers que sí que fan les coses bé, que paguen els seus impostos i que tenen els treballadors assegurats. Si s’observa que hi ha explotació dels treballadors o que hi ha hagut vessaments contaminants al medi ambient, se trasllada bé al jutjat de guàrdia bé a la fiscalia de medi ambient.
P: Recorda casos que s’hagen tancat amb sentències penals condemnatòries?
R: Normalment, se resolen amb tancaments o sancions que es dictaminen per part de l’autoritat administrativa. En la majoria dels casos no s’aprecien possibles delictes contra el medi ambient, però n’hi ha hagut algun que sí que ha arribat a la via penal i encara no s’ha tancat el procés judicial, per la mala gestió dels gasos fluorats dels aires condicionats dels vehicles, que s’emetien a l’atmosfera en lloc de ser extrets i manipulats per personal especialitzat amb mitjans adequats.
P: Creu que hi ha algun context que afavorix la proliferació d’esta activitat a les Terres de l’Ebre?
R: No tinc les dades i no podria afirmar si aquí n’hi ha més. S’haurien de comparar les estadístiques entre territoris, però és una activitat que desgraciadament és habitual.
P: Què els diria a la gent que opta pels tallers il·legals?
R: La gent ha de ser conscient que si acudix a estos establiments per a estalviar-se un import econòmic, està perjudicant altres negocis legals i furgant en un desequilibri econòmic. A més, posen en risc no només la seua seguretat, perquè les reparacions no estan garantides ni es fan en les condicions adequades, sinó també la del medi ambient, perquè els impactes són importants quan els residus s’aboquen a la natura.
P: Quins residus?
R: Olis, bateries, peces, filtres, pneumàtics… L’oli, si arriba al medi aquàtic, és molt perillós perquè una petita quantitat pot contaminar una gran massa d’aigua.
