El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) ha complit quaranta anys. L’entitat, que aglutina i capitaneja l’activitat cultural i la recerca de la comarca, ha posat en els últims anys la mirada en el futur de la comarca, especialment en les perspectives socials i econòmiques un cop cesse l’activitat de les centrals nuclears d’Ascó.
L’actual president del CERE, Josep Sebasità Cid, definix la institució en tres conceptes, “som cultura, en sentit ampli; també som comarca i país; i a la vegada som societat civil: persones de base preocupades per la cultura i el devenir de la Ribera d’Ebre”. El passat 30 de juny, el CERE va complir els quaranta anys i ho va celebrar amb un acte al Mas de la Coixa de Móra la Nova, on hi va haver un reconeixement als presidents que ha tingut l’entitat i va comptar també amb una actuació del cantautor miravetà Èric Vinaixa.
Durant els quaranta anys d’història, el CERE ha editat 32 volums de la Miscel·lània, la revista científica de l’entitat que recull articles d’estudi i recerca de qualsevol àmbit que afecti la comarca. “Les publicacions són un dels pilars del Centre d’Estudis i treballem de forma transversal: les publicacions són el resultat dels estudiosos que fan articles, però també fruit de les jornades que s’organitzen, les beques o els premis de treballs de recerca”, assegura el cap de publicacions de l’entitat, Gerard Mercadè.
A banda dels articles de recerca, el CERE també organitza de forma biennal el premi d’assaig Artur Bladé i Desumvilal, que inclou la publicació de l’obra guanyadora dins la col·lecció Daliner.
D’altra banda, en els últims anys, el CERE també ha posat l’accent en els estudis al voltant del present i el futur de la comarca, sobretot pel que fa a les perspectives socials i econòmiques arran del tancament de les centrals nuclears d’Ascó. Amb aquest objectiu es va organitzar el cicle ‘Repensem la Ribera d’Ebre’. “La recerca i els estudis no només tenen efectes en el passat sinó que pot servir per fer una diagnosi del present i també reunir veus expertes per abordar el futur del territori”, destaca Cid.
Una altra de les noves línies de treball és l’impuls de la secció de cultura digital, creant continguts accessibles i consultables a través d’internet i amb nous formats. En aquest sentit, des del CERE destaquen també la intenció d’incloure a l’entitat les persones joves de la comarca amb inquietuds. Loreto Meix, professora i membre del CERE, assegura que “és un impuls als jóvens que volen fer recerca i també als docents que transmeten la inquietud pel coneixement, organitzant premis, l’oportunitat de fer presentacions i generar una activitat cultural d’alt nivell”.
Sobre les perspectives de futur, Cid assegura que el CERE “es troba en renovació permanent” i, per tant, “el futur és garantit perquè l’associació és dinàmica”.
