HomeSocietatEl feminisme ebrenc celebra amb matisos la nova llei de l’avortament

El feminisme ebrenc celebra amb matisos la nova llei de l’avortament

Pas endavant en matèria de drets sexuals i reproductius. Espanya és el primer país a Europa en què les dones podran agafar-se la baixa per menstruacions doloroses i incapacitants, sense límit de dies i que l’Estat les assumirà “des del primer dia”. Este és un dels punts que inclou l’avantprojecte de Llei de l’avortament ‘només sí és sí’, impulsat pel Ministeri d’Igualtat d’Irene Montero i aprovat el passat 17 de maig pel Consell de Diputats, que pretén traure el “tabú” de les regles doloroses i eliminar “l’estigma” i la “vergonya”. Segons la ministra, amb esta nova llei “estem llançant un missatge contundent a les dones”, ja que es “normalitza que a la nostra societat es parle de la regla” i que “si un dia no pots anar a treballar, l’Estat hi serà per a protegir-te”.

Segons una enquesta feta a 22.823 persones menstruants per l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (INDIAPJGol), el 76,4 % va indicar la necessitat de tenir flexibilitat horària o teletreballar per a un millor maneig menstrual i gairebé el 50 % va demanar tenir accés a una baixa menstrual. Ara, el nou avantprojecte de llei preveu una incapacitat temporal especial en cas de menstruació amb dolor, que s’haurà de sol·licitar al metge de capçalera i que no requerirà tenir dies previs de cotització, com passa amb altres incapacitats. La incapacitat temporal per menstruació es donarà per quadres mèdics que deriven de regles incapacitants, per exemple, vinculats a malalties com l’endometriosi o els ovaris poliquístics.

Des de l’Assemblea Vaga Feminista veuen “amb bons ulls” que les dones puguen demanar-se estes baixes temporals, però descarten, com algunes veus apunten, que això crearà estigmes. “Les baixes menstruals han generat molt de debat. D’una banda, alguns diuen que ja es podien agafar baixes per dolors generals, però si un dels objectius de la llei és fer visible i normalitzar les coses tal com són, també hem de poder dir que ens agafem la baixa perquè ens fan molt mal els ovaris”, manifesta Marta Sans, membre del col·lectiu feminista, que afegix que, “d’altra banda, d’altres, diuen que això serà estigmatitzar, i no ho crec, però cal acompanyar-ho de pedagogia, d’explicacions… Si una dona diu que té alguna malaltia relacionada, algun trastorn o ovaris poliquístics, ja ho està explicant. A més, el que més m’ha molestat del debat al voltant de les baixes menstruals és que hòmens, que no han menstruat mai, es posen a opinar al respecte. Si s’és un professional, d’acord, que opinen, però si no, bé, jo no em poso en coses de les quals no tinc ni idea”.

I, davant aquells que apunten que això pot comportar encara més una discriminació negativa per a les dones en l’àmbit laboral i incrementar, així, l’atur femení, Sans manifesta que és “il·lògic i no passarà” i que des del col·lectiu no volen entrar “en esta classe de discursos racistes, homofòbics o sexistes, que atempten contra els drets humans. No val la pena fer-ne cas”.

De fet, aquí al territori, ja hi ha dos ajuntaments que preveuen la possibilitat d’incloure permisos menstruals per al personal de les seues plantilles. D’una banda, el ple de Deltebre va aprovar per unanimitat, el juny de 2021, una moció presentada pels republicans en què es donava suport a la incorporació d’un permís retribuït de menstruació i climateri als treballadors del consistori, en què pràcticament un 50 % de la plantilla són dones. Segons detallen fonts municipals, arran del canvi del comitè d’empresa, encara s’està negociant este punt, que s’introduirà al nou Conveni Col·lectiu dels treballadors de l’Ajuntament.

D’altra banda, a l’Ajuntament de la Fatarella, on hi ha una majoria de dones susceptibles de beneficiar-se d’este nou dret, va acordar-se el passat mes de març de 2022 regular l’aplicació o valorar la possibilitat d’aplicar un permís menstrual per a les dones i les persones menstruants de l’Administració local, que encara no s’ha debatut si serà retributiu i s’està considerant l’opció d’incloure-ho de cara al pròxim pressupost municipal.

S’elimina el consentiment patern per avortar

Un dels punts que més celebra el col·lectiu feminista, i amb què estan més a favor, del nou avantprojecte de llei, és l’avenç que suposa en matèria de drets sexuals i reproductius per a les jóvens a partir de 16 anys o en el cas de dones amb discapacitat, l’eliminació de la necessitat de tenir permís patern per a avortar, i també se suprimixen els tres dies de reflexió obligatoris per a interrompre l’embaràs.

“Esta era una de les reivindicacions més sol·licitades pels col·lectius feministes, ja que la realitat de les jóvens de 16 anys són molt diferents, i dixar esta decisió a criteri dels pares, que poden tenir uns altres tipus de valors, o d’ideologies, ens semblava una aberració, pel fet que no fossen elles les que poguessen decidir-ho”, determina.

“Amb 16 anys pots decidir perfectament sobreel teu
propi cos”. Marta Sans, Vaga Feminista

Tanmateix, Sans apunta que, “els grups fonamentalistes, l’extrema dreta i l’Església catòlica, que estan als nostres parlaments, continuen posant en dubte la capacitat de les jóvens de decidir sobre el seu propi cos, és per això que cal estar alerta, perquè, a la mínima que estos grups tenen veu, els drets de les dones, siga de 16 anys o majors d’edat, es veuen vulnerats”.

Esta setmana, el Diari de Tarragona publicava que, segons les últimes dades disponibles -del 2020-, “cada sis dies es practica una interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) a una menor d’edat al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre”, 41 % de les quals no prenien mètodes anticonceptius.

Finançament de mètodes anticonceptius

Este és un altre dels punts que canvia en la nova norma estatal, ja que, si l’anterior executiu del PP va retirar del catàleg, l’any 2013, les pastilles anticonceptives orals més modernes, ara, tornaran a finançar-se públicament i estar cobertes per la Seguretat Social. A més, també es promouran els mètodes d’anticoncepció masculina. Davant d’això, Sans qualifica d’“avenç” que es financen mètodes anticonceptius, perquè “precisament, no són barates, les pastilles de l’endemà, i que estiguen finançades ja és un què, i farà que moltes dones, que abans no se’n prenien a causa de la seua economia, ara sí que ho facen”.

Altrament, reitera, “no ens cansarem de dir que calen campanyes de conscienciació, de prevenció en matèria de salut sexual, i d’autocura. Celebrem que es donen anticonceptius gratuïtament, però cal acompanyament i campanyes d’autogestió en cas d’avortaments, i també donar informació per a saber quins són els circuits que estan disponibles i on cal acudir”. En este sentit, lamenta que encara avui dia, hi ha moltes dones que no saben que l’avortament “és una opció gratuïta i tendixen a anar-se’n a la privada”.

No s’inclou la rebaixa de l’IVA als productes d’higiene femenina

Finalment, la rebaixa de l’IVA de productes d’higiene femenina no ha tirat endavant en l’esborrany de la nova llei, per l’oposició del Ministeri d’Hisenda, tot i que la ministra d’Igualtat espera que s’abaixe en esta legislatura i ha afirmat que es tornarà a negociar en el marc dels pressupostos generals de l’Estat de l’any que ve, ja que és una mesura que s’“haurà d’implementar”. Actualment, l’IVA dels tampons, les compreses i les copes menstruals és del 10 %.

Tal com han fet la majoria de col·lectius feministes, des de Vaga Feminista de les Terres de l’Ebre, Marta Sans, considera que “els productes d’higiene femenina no són un luxe, no els comprem perquè ens faça il·lusió tenir-los, sinó perquè són productes de primera necessitat”.

És per això que, tot i que ja preveien que era un punt de la llei que no prosperaria perquè “no interessa tocar l’economia ni el gran negoci que hi ha darrere d’estos productes”, apunta que cal seguir treballant per a aconseguir-ho, ja que “són molt cars i això suposa un problema per les dones amb menys recursos que, sovint, no poden escollir quins volen fer servir, i han d’optar pels més barats”. D’altra banda, destaca que la copa menstrual és un “avenç” tant econòmicament com mediambientalment, però “has de poder netejar-la i, de vegades, és més pràctic utilitzar un tampó”.

Altrament, el text també incorpora el repartiment gratuït de tampons, compreses o copes menstruals en instituts, presons, centres cívics o organismes públics de salut menstrual per tal d’acabar amb la pobresa menstrual. A més a més, els centres educatius, de salut o penitenciaris repartiran gratuïtament mètodes barrera d’anticonceptius vinculats a campanyes d’educació sexual.

De fet, el passat dijous 19 de maig, l’executiu català ja va endegar el repartiment de productes d’higiene femenina als instituts catalans, així com tallers que tracten sobre la regla, una acció que la representant de Vaga Feminista apunta que “és molt important, especialment si estos tallers estan conduïts per professionals amb perspectiva de gènere, ja que permeten generar consciència del fet que menstruem una vegada al mes i que poden haver-hi problemes, com l’endometriosi, i també per a normalitzar la menstruació, perquè encara hi ha molt de tabú al seu voltant, i moltes dones, abans de dir que tenen la regla, diuen que no es troben bé”.

“Els objectors de consciència, fora de la sanitat pública”

Un dels punts també controvertits per al col·lectiu feminista és el de l’objecció de consciència. La norma reconeix l’objecció de consciència dels professionals sanitaris que no vulguen practicar avortaments, com a dret individual, i fa garantir que sempre hi haurà personal disponible per a fer estes intervencions. Sans assenyala que tenen clar que l’objecció de consciència “és un dret”, però consideren que “si algun ginecòleg o ginecòloga és objector de consciència, no hauria d’estar a la Sanitat Pública, perquè el que no pot ser és que un dret en menystinga un altre. I la Sanitat Pública ha de vetllar per respectar els drets sexuals i reproductius que, al final, són drets humans”. En este sentit, este és un dels punts en què no estan completament d’acord, malgrat que és millor del que es preveia fins ara, i consideren que cal continuar treballant-hi.

Així, doncs, “hi ha encara molta faena per a fer”, i des del col·lectiu feminista denuncien que esta llei encara preveu que la decisió d’interrompre l’embaràs, més enllà de les 22 setmanes de gestació per malformacions al fetus o algun tipus de problema, continua estant en mans de comitès clínics i no de les dones. Amb tot, conclou Sans, “hem d’estar alerta amb l’extrema dreta i els grups fonamentalistes, ja que tan prompte ells avancen, les primeres coses que es veuen atacades són els drets sexuals i reproductius. A més a més, cal continuar fent pedagogia i acompanyar-ho d’un seguiment, perquè fer lleis està molt bé, però s’ha de controlar que es desplegarà amb totes les garanties”.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

85 + = 87

Últimes notícies